Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

    • ->
    • Jornades d´Habitatge de l´Ajuntament de Barcelona, 24 i 25 d´octubre al COAC.
    • ->
    • ->
    • Jordi Amela, director de Rehabilitació del Consorci de l´Habitatge de Barcelona, durant la seva intervenció.
    • ->
    • Joaquim Pascual (Patronat Municipal de l´Habitatge), Sandra Bestraten (ETSAB-UPC) i Santiago Cirugeda (Estudio Recetas Urbanas).
    • ->
    • ->
    • Franziska Ullman, Raúl Vallés i Henrik Gutzon en l´última taula rodona de les Jornades d´Habitatge.
    • ->
    • ->
    • Taula rodona sobre experiències internacionals de cohabitatge.
    • ->
    • Taula rodona sobre experiències internacionals de cohabitatge.
    • ->
    • ->
    • Taula rodona sobre habitatge tàctic, innovació i arquitectura.
  • Arquitectura i innovació: rehabilitació, regeneració urbana i habitatge

    Durant el segon dia, les Jornades d'Habitatge es va convertir en un punt d'intercanvi de noves idees i tendències en l'àmbit de l'arquitectura. Amb un objectiu comú: promoure un tipus d'habitatge eficient i de qualitat que serveixi les necessitats de les persones.

    Arquitectes, professors d'arquitectura i professionals d'altres àmbits com l'habitatge públic i la sociologia van debatre sobre models alternatius i altres experiències internacionals d'habitatge.

    Taules rodones

    Taula Rodona I: Rehabilitació i models de regeneració urbana

    Jordi Amela, Director de Rehabilitació del Consorci de l’Habitatge de Barcelona

    Jordi Mas, Cinquè tinent d’alcalde, ponent d’Urbanisme i Habitatge de Santa Coloma de Gramenet

    Juan Rubio del Val, Cap de l’Àrea de Rehabilitació Urbana i Projectes d’Innovació Residencial de l'Ajuntament de Saragossa

    Taula Rodona II: Habitatge tàctic, innovació i arquitectura

    Joaquim Pascual, Director de serveis tècnics del Patronat Municipal de l’Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona

    Sandra Bestraten, Professora de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC) i membre de BH Arquitectura

    • La rehabilitació com a eina de canvi social

    Santiago Cirugeda, Membre de l'estudi d'arquitectura Recetas Urbanas

    Taula Rodona III: Experiències internacionals de cohabitatge

    Henrik Gutzon, Professor de Geografia Crítica a la Universitat de Lund i cooperativista d'habitatge a Copenhaguen, Dinamarca

    Franziska Ullmann, Professora a la Universitat de Stuttgart i arquitecta a Viena, Àustria

    Raúl Vallés, Arquitecte i membre de les Cooperatives d'Habitatge de Montevideo, Uruguay

    L'opinió dels experts

    Diàleg sobre rehabilitació: Barcelona i Santa Coloma de Gramenet

    Jordi Amela

    Director de Rehabilitació del Consorci de l'Habitatge de Barcelona

     

    Jordi Mas

    Cinquè tinent d'alcalde i ponent d'Urbanisme i Habitatge de Santa Coloma de Gramenet