El dret a l'habitatge, des de la mirada de gènere i de la diversitat cultural

17/12/2018 - 13:46

Drets. Fer de la llar un bé d’especulació dificulta la vida digna de les persones i impacta de manera específica sobre determinats col·lectius vulnearbilitzats

 

El dret a l’habitatge està a debat a Barcelona, enguany.

Dos exemples recents són els següents:

  • El dimarts, 18 de desembre, se celebra el Dia Internacional del Migrant, una diada proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 4 de desembre de l’any 2000, davant “l’interès de la comunitat internacional en protegir efectivament i plena els drets humans de totes les persones migrants, i destacant la necessitat de seguir tractant d’assegurar el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals de totes les persones migrants”. Aprofitant aquesta diada aquest dia l’Ajuntament de Barcelona celebra l’acte commemoratiu al Saló de Cent amb el lliurament del 10è Premi Consell Municipal d’Immigració. Enguany, el premi es dedica a la temàtica de “Persones immigrades i discriminació en el dret a l’habitatge”.
  • A més, a la Conferència Internacional “Cities for Rights” organitzada per l’Ajuntament de Barcelona el 10 i l’11 de desembre, es va destinar una de les taules temàtiques a les iniciatives per recuperar el dret a l’habitatge des de les ciutats, el Cities4Housing, davant l’acaparament de recursos per part de les entitats financeres, que han convertit les llars en béns d’especulació. La conferència estava destinada a celebrar el 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans i el 20è de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat.

 

L’AJUNTAMENT DE BARCELONA: UN DRET COM UNA CASA I CIUTATS PER UN HABITATGE ADEQUAT

El “Pla pel dret a l’habitatge de Barcelona 2016-2025” és, de fet, el qui guia les polítiques municipals de l’Ajuntament de Barcelona sobre l’exercici d’aquest dret. Amb el nom “L’habitatge és un dret com una casa”,  els seus eixos d’actuació estratègics fan front a algunes de les problemàtiques més importants per fer-lo efectiu:

  • Prevenir i atendre l’emergència habitacional
  • Garantir el bon ús de l’habitatge
  • Ampliar el nombre de pisos assequibles
  • Rehabilitar el parc existent”

El Pla, en concret, assenyala diversos reptes. Alguns estan vinculats amb problemàtiques actuals, com la dificultat per a fer front al pagament del lloguer o la necessitat d’incrementar el parc públic d’habitatges. Mentre que d’altres tenen a veure amb problemes endèmics, com la dificultat dels joves per trobar pis o la substitució dels habitatges principals per allotjaments d’ús turístic.

A més, com s’ha esmentat a l’inici, l’alcaldessa Ada Colau va presentar a la seu de l’ONU la declaració “Ciutats per un habitatge adequat” (Cities4Housing). Aquest document pretén ser un toc d’atenció als Estats per prendre mesures per aturar el fenomen de l’especulació i la gentrificació (un procés de transformació d’un barri de classes populars, que, essent habitat per la classe benestant, n’acaba expulsant llurs antics habitants). La declaració inclou la demanda de l’assumpció per part de les ciutats de més competències per regular millor el mercat immobiliari. També els recursos per millorar els parcs d’habitatge públic i la relació entre actors privats i públics, així com un urbanisme que combini l’habitatge adequat amb barris de qualitat, inclusius i sostenibles.

Aquesta declaració presentada el 16 de juliol a Nova York, en el marc del Fòrum de Governs Locals i Regionals, va ser signada per ciutats com Amsterdam, Barcelona, Berlín, Durban, Lisboa, Londres, Ciutat de Mèxic, Montreal, Montevideo, Nova York, París i Seül i amb el suport de diverses entitats i personalitats vinculades al dret a l’habitatge.

Aquest fòrum és una de les poques oportunitats que tenen les ciutats per parlar davant els representants dels Estats. Es va aprofitar l’ocasió per reclamar-los més recursos, més competències i millor  coordinació per lluitar contra l’expulsió dels veïns i les veïnes dels centres urbans i defensar el dret a l’habitatge i a la ciutat.

 

EL CONSELL MUNICIPAL D’IMMIGRACIÓ:  HABITATGE SENSE DISCRIMINACIONS

El 18 de desembre se celebra el Dia Internacional de les persones migrants, data proclamada per les Nacions Unides. Això coincideix en un any, el 2018, on el dret humà a l’habitatge ha estat un dels temes elegits pel Consell Municipal d’Immigració de Barcelona (CMIB) en relació amb les persones immigrades. Sota el títol de “Persones immigrades i discriminació en el dret a l’habitatge”, el CMIB pretén apropar el coneixement i reivindicar els drets i els recursos a la població immigrant.

S’argumenta que cal aprofundir en “la problemàtica que afecta de forma rellevant persones migrants de manera quotidiana i en els seus drets o oportunitats”. Les discriminacions en trobar llar es donen pel seu origen o religió, i afecten l’accés a altres drets:  per exemple, en dificultar-ne l’empadronament es dificulten els drets que s’hi vinculen, com l’escolarització dels infants o el reagrupament familiar. Unes discriminacions que poden afectar també al manteniment de l’habitatge, com és el cas dels desnonaments o la persecució per alliberar edificis.

El 4 de novembre s’organitzà l’anual “Trobada BCN Ciutat Diversa”, essent-ne les “discriminacions en l’àmbit del dret a l’habitatge” el tema central.  Allà s’hi organitzà per part del CMIB la jornada “Persones immigrades i discriminació en el dret a l’habitatge”, on, després de tractar diversos temes, se signà el manifest “Pel dret a un habitatge digne i sense discriminacions. A Barcelona, hi cabem totes”. Algunes de les seves reivindicacions són:

  • Volem reclamar, avui i aquí, a les administracions i institucions públiques que es treballi per a facilitar l’accés i el manteniment d’un habitatge digne a Barcelona per a totes les persones, independentment de la seva condició o provinença.
  • Demanem continuar o promoure una reforma legislativa per l’habitatge que en garanteixi el dret i la no discriminació, i protegeixi les persones amb major vulnerabilitat.
  • Instem al sector privat i financer, a les immobiliàries, agències, bancs, o a propietaris, a què s’apropin a la realitat dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona, sense excloure ni discriminar ningú.
  • Convidem les persones de la ciutat que siguin víctimes o testimonis d’aquest tipus d’actuacions a què les denunciïn, comptant sempre amb el suport institucional i de les entitats. D’aquesta manera podrem combatre aquesta injustícia i apropar-nos a un sistema d’habitatge just.

D’altra banda el proppassat 27 de novembre es va presentar un informe monogràfic sobre aquest mateix tema, elaborat per Claudia Gallardo Rodríguez i encarregat pel Consell Municipal d’Immigració de Barcelona. Aquest, després de l’entrevista a 31 entitats del consell i altres convidades, sistematitza les problemàtiques detectades i fa un seguit de propostes per encarar-les per part de les entitats integrants del CMIB.

Es proposen 40 mesures agrupades per diversos temes.

– D’una banda es dona importància a la promoció d’habitatge social, incrementant-ne tant la durada del contracte de lloguer, millorant-ne les condicions, com regulant els preus dels arrendaments.

– També es demana un major diàleg amb les empreses immobiliàries i els particulars per regular preus i evitar les discriminacions. Per això es proposa la campanya sota el segell “Jo no discrimino”, que destaca la qualitat d’aquelles empreses que segueixin les bones pràctiques de no discriminació en el dret a l’habitatge.  Aquesta campanya seria en col·laboració amb l’Oficina per la No Discriminació i les Oficines d’Habitatge.

– També es demana mesures per combatre l’existència d’habitatges buits, per promoure els lloguers compartits així com dotar llar a les persones sense sostre.

– A més proposa treballar en el tema de les discriminacions, tant visibilitzant la problemàtica com millorant les competències i l’especialització amb l’Oficina per la No Discriminació.

Com ja s’ha explicat a l’inici, a més, el Consell Municipal d’Immigració ha convocat un premi, enguany dedicat a les persones immigrades i la discriminació en el dret a l’habitatge, per tal de reconèixer la feina realitzada i en curs en aquest tema i visibilitzar les entitats del Consell que treballen aquest tema.

 

HABITATGE I PERSPECTIVA DE GÈNERE A BARCELONA

La situació del dret a l’habitatge a Barcelona en relació a la perspectiva de gènere s’analitza a un informe signat per diverses entitats de Barcelona i signat per Irene Gonzàlez.

Una de les conclusions és que en les polítiques d’habitatge hi  manca una visió estructural de gènere; així, la vulnerabilitat econòmica de les dones no està reflectida en les polítiques d’habitatge. Queda demostrat, a més, que hi ha un col·lectiu de dones que pateixen d’una especial vulneració al seu dret a l’habitatge: pateixen major inseguretat residencial així com  pobresa energètica les famílies monomarentals, les dones jubilades, les que es dediquen a les tasques domèstiques, les dones aturades, les afectades per la violència de gènere, les dones migrants, aquelles que exerceixen la prostitució i les exconvictes.

Les enquestes realitzades a l’Aliança contra la Pobresa Energètica i la PAH BCN constaten diversos fets rellevants en la relació entre gènere-habitatge-pobresa energètica. L’APE i la PAH són associacions fortament feminitzades on col·lectius vulnerables com les famílies monomarentals, dones migrants o afectades per la violència de gènere s’hi troben sobrerepresentats.   A més, només un 30% de les dones enquestades declara tenir feina amb contracte -sense detallar el tipus de jornada- i estan fortament vinculades a tasques de cura i de la llar (un 40% a temps complet); les que tenen feina declaren ocupacions d’escàs valor monetari afegit.

 

EL DRET A L’HABITATGE ADEQUAT I EL DRET INTERNACIONAL

L’Oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans de les Nacions Unides  (ACNUDH)  analitza el concepte d’habitatge adequat (a un dels seus fulletons informatius). Aquest concepte apareix als principals tractats de drets humans, en especial a l’Article 11 del Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals on diu: “Els Estats part en aquest Pacte reconeixen el dret de tothom a un nivell de vida adequat per a ell i per a la seva família, incloent-hi l’alimentació, el vestit i l’habitatge. I una millora contínua de condicions d’existència.”

 El dret a un habitatge adequat requereix un seguit de llibertats per part de les persones titulars dels drets, que són interessants d’analitzar a la llum dels drets referits pel “Consell Municipal d’Immigració de Barcelona” en el seu manifest. Per exemple, la protecció contra el desallotjament forçós, la llibertat contra ingerències arbitràries a la llar, l’assequibilitat  i el dret d’escollir la residència. Altres drets són també interessants com l’accés no discriminatori a un habitatge, la seguretat de la tinença o la restitució de l’habitatge, la terra i el patrimoni, l’habitabilitat i la ubicació adequada.

Respecte a les persones migrants l’ACNUDH diu: “Les persones itinerants, ja siguin refugiats, sol·licitants d’asil, persones internament desplaçades o migrants, són particularment vulnerables a una gamma de violacions dels drets humans, inclòs el dret a un habitatge adequat. Les persones desplaçades també són particularment vulnerables a la discriminació, el racisme i la xenofòbia, la qual cosa pot augmentar les seves dificultats per aconseguir condicions de vida adequades i sostenibles.

Comparteix aquest contingut