Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

“S’ha de tractar l’habitatge com un dret bàsic garantit, sense deslligar-lo de les polítiques socials”

06/11/2019 - 12:05

Jornada. La regidora d’Habitatge i Rehabilitació Lucía Martín participa a la sisena jornada sobre habitatge de la Diputació de Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona ha fet un esforç, en els darrers anys, per revertir les actuacions en matèria d’habitatge impulsades en el passat que s’ha demostrat que no eren efectives, impulsant noves mesures que “tracten l’habitatge com un dret bàsic garantit” i que “no es deslliguin de les polítiques socials”. Així ho ha afirmat la regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, durant la sisena edició de les jornades d’habitatge que organitza la Diputació de Barcelona.

Durant aquesta jornada, celebrada a l’Espai Francesca Bonnemaison, s’ha reflexionat sobre el passat immediat amb voluntat de prendre consciència dels errors i les mancances detectades en les polítiques d’habitatge i s’ha debatut sobre la manera de reformular-les en l’agenda local.

Tal i com ha expressat la regidora, “existeix un diagnòstic compartit d’allò que no s’ha fet bé en matèria d’habitatge, també en món local. En el passat s’ha donat un impuls molt prioritari a la construcció d’habitatge en propietat i d’habitatge protegit de venta, però aquestes accions no han resultat positives”. “Cal voluntat política i un canvi del marc normatiu per revertir aquestes condicions”, ha afegit.

 

Vetllar pel compliment normatiu en habitatge

Tot seguit, Lucía Martín ha compartit algunes de les iniciatives d’èxit impulsades per l’Ajuntament de Barcelona que, al seu parer, altres municipis de Catalunya també podrien adoptar per promoure l’habitatge social i assequible.

Així, per exemple, ha explicat com a Barcelona s’ha aprofitat el marc legislatiu vigent en matèria d’habitatge a Catalunya, que “és el més garantista de tot l’Estat”, per crear una unitat de disciplina que vetlla pel compliment d’aquesta normativa i garanteix el bon ús dels habitatges.

Aquesta unitat de disciplina ha pogut detectar casos d’assetjament immobiliari, l’existència de pisos buits o ha requerit informes previs a les grans rehabilitacions. “No té una voluntat sancionadora sinó que vol recuperar el bon ús dels habitatges”, ha explicat. Segons Martín, “l’aplicació de mesures d’inspecció disciplinaries per recuperar bons usos dels habitatges” és una mesura exportable a d’altres ajuntaments catalans.

Per alta banda, la regidora ha destacat la creació d’una unitat de lluita contra els desnonaments que ha assumit, des de l’àmbit municipal, la tasca de suport i acompanyament que fins llavors feia la ciutadania sense el suport de les administracions”.

 

Col·laborar amb altres administracions i amb el sector privat

Per altra banda, Lucía Martín s’ha mostrat partidària de “cercar sinèrgies i generar aliances amb altres ajuntaments” al mateix temps d’impulsar “altres fórmules amb el sector privat”. En aquest sentit, ha destacat fórmules com les cooperatives en cessió d’ús i la col·laboració amb empreses de lucre limitat.

Una altra de les accions que la regidora d’Habitatge defensa és l’ampliació de la mesura del 30%, “que diu que sector privat s’ha de coresponsabilitzar en la creació d’habitatges a preu assequible”.

Per últim, ha mencionat els projectes que des de l’Ajuntament de Barcelona s’han posat en marxa fent servir noves tecnologies constructives i els habitatges industrialitzats, com és el cas dels Allotjaments Aprop que s’estan desenvolupant actualment a la ciutat

 

Instruments per fer créixer el parc d’habitatge assequible

En aquesta taula rodona, dedicada a les actuacions sobre el parc existent per a reforçar l’oferta d’habitatge assequible, també s’han pogut conèixer les iniciatives i mesures d’altres institucions.

Així, el Director Adjunt de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Jaume Fornt, ha explicat que existeixen diversos instruments, tant voluntaris com de caràcter forçós, per tal de fer créixer el parc d’habitatge assequible. Fornt ha posat com a exemple el dret de tanteig i retracte que poden exercir els ajuntaments i altres administracions, i que ha permès adquirir fins ara més de 3.600 habitatges a Catalunya.

El representant de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya també ha parlat de les adquisicions voluntàries, l’adquisició de drets d’ús, les borses de lloguer o els convenis de cessió d’habitatges de lloguer social, ente d’altres mesures. Segons Fornt, “cal desplegar tots els instruments de la manera coordinada possible, perquè les formes úniques no funcionen”.

 

Impulsar canvis en els planejaments

Per la seva banda, el president de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Joan Ràfols Esteve, ha recordat que el Pla director urbanístic metropolità (PDU) preveu un creixement de la població de l’àrea metropolitana de 400.000 persones. “Caldran 116.000 habitatges nous a l’AMB d’aquí al 2030”, ha dit, recordant que l’actual oferta “està molt per sota de les necessitats del creixement  previstes”.

Segons Ràfòls, “mobilitzar el parc buit i adquirir habitatge existent son mesures que s’han dut a terme però que han estat insuficients”, i ha apuntat que cal impulsar “modificacions de planejament, com la que ha posat en marxa Barcelona”. Ràfols també ha assenyalat la importància d’allargar la vida útil del parc existent i per això, ha dit, “calen polítiques de rehabilitació intenses”, però que també resultin viables.

 

Iniciatives locals d’èxit

Finalment, el Coordinador de Projectes Estratègics de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Jordi Cuyàs Soler, ha explicat que en aquest municipi fa 30 anys que es van plantejar l’aplicació de polítiques d’habitatge amb diverses iniciatives com la creació d’una societat formada per l’Ajuntament i la Generalitat, o la mesura de recuperar per a la ciutat habitatges buits que no eren habitables. “Els privats cedeixen els habitatges i l’ajuntament els rehabilita i els posa a lloguer”.

A banda de les iniciatives de Barcelona i Vilafranca, durant la resta de la jornada d’habitatge de la Diputació s’han pogut conèixer les experiències d’altres llocs, com és el cas de l’aposta social en la gestió de l’habitatge que s’aplica a Bilbao, o l’aposta per l’habitatge social que ha fet que a Viena, un 62% de les persones visquin en pisos socials.

A més, representants de l’Estat i la Generalitat de Catalunya han explicat quines son les prioritats i les mesures previstes per potenciar la creació d’habitatge assequible en els propers anys, així com s’ha donat a conèixer la iniciativa de l’Agenda Urbana de la Unió Europea.

Comparteix aquest contingut