Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

“Estem en un nou cicle de despossessió en què s’expulsa els llogaters per cedir l’habitatge i les ciutats als fons voltors”

20/03/2019 - 08:06

Habitatge. Un debat amb l'arquitecta i exrelatora de l'ONU Raquel Rolnik, el regidor Josep Maria Montaner i la periodista Cristina Fallarás dona el tret d’inici al Fòrum d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona

Una conversa entre Raquel Rolnik, professora de la facultat d’arquitectura i urbanisme de la Universitat de São Paulo, i Josep Maria Montaner, regidor d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, ha donat avui el tret d’inici al Fòrum d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (FHAR). El fòrum se celebra fins dijous 21 al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA).

La conversa ha estat moderada per la periodista i escriptora Cristina Fallarás, que ha començat l’acte explicant com l’any 2012 es va veure afectada per un procés de desnonament, que la va deixar juntament amb els seus fills al carrer. Aquest fet li va mostrar com l’havia trencat el contracte social segons el qual si estudies i treballes podràs tenir una casa.

La conversa ha girat al voltant dels reptes globals i les solucions locals al dret de l’habitatge. Rolnik ha començat afirmant que la crisis de l’habitatge “no és una exclusivitat de Barcelona” sinó que “és un problema global”.

“No és només una petita distorsió del mercat sinó resultat d’un canvi estructural més ampli que afecta la naturalesa mateixa i el paper de l’habitatge en el desenvolupament actual del capitalisme”, ha puntualitzat. En aquest context de crisi, ha afegit Rolnik, “els municipis estan intentant desesperadament canviar paradigmes”.

 

L’habitatge social vs actiu financer

Per Rolnik, s’està produint un nou paradigma en el qual els fons d’inversió i els grans grups financers representen un “nou poder colonial” que estan colonitzant els espais dels individus i estan “reestructurant les ciutats i canviant les nostres vides”.

Segons l’experta, aquestes grans corporacions financeres volen que l’habitatge i el territori construït de les ciutats es converteixi en un actiu del mercat. “S’està convertint l’habitatge social en un actiu financer”. Això passa, ha explicat Rolnik, a través del procés de titularització, el procés que converteix actius fixes en actius financers.

Aquest fenomen és el que explica que actualment s’estigui produint el que Rolnik ha anomenat la “segona onada de despossessió”. En un procés similar a la primera  onada d’execucions hipotecàries, provocada per la bombolla immobiliària que va donar peu a la crisi de fa uns anys, en aquesta segona etapa afecta a l’àmbit de l’habitatge de lloguer.

A cada part del món aquest procés es produeix de manera diferent, ha prosseguit la ponent. En aquest sentit, ha assenyalat que “Barcelona és un exemple perfecte per descriure el que significa estar sota aquest nou imperi colonial del territori”. L’arquitecta i exrelatora de l’ONU en habitatge ha parlat, per exemple, de com el turisme és un dels factors que fa transformar el sector de l’habitatge i com els fons voltors i grans inversors han aprofitat aquest fenomen per apropiar-se de l’espai construït.

Aquests son elements que configuren, segons Rolnik,  aquest nou cicle de despossessió, que consisteix en “l’expulsió sistemàtica dels habitants de lloguer”, i que en el cas concret de Barcelona afecta a la part “central, històrica i modernista” de la ciutat. També ha advertit que tot el procés no ha estat casual sinó que “tot es producte de l’especulació”.

Les conseqüències d’aquest procés especulatiu i de despossessió està provocant que a moltes ciutats, com a Barcelona i d’altres, es doni el cas que hi ha molt d’espai construït sense ocupar, en referència a les propietats que tenen moltes entitats bancàries i fons voltors on no hi viu ningú, mentre en paral·lel es produeix el procés de despossessió d’habitatges a la ciutadania.

 

Polítiques d’habitatge i pràctiques de resistència

Rolnik ha remarcat la necessitat de la intervenció política per canviar aquesta realitat. Una intervenció que s’ha de donar a nivell dels estats, per regular el mercat financer, però també a nivell municipal, on els ajuntaments han de jugar un important paper. “Cal un canvi de cultura, portar un procés polític a partir de pràctiques de resistència”, ja sigui provant noves fórmules com, per exemple, el cohabitatge o altres formes de socialitzar l’habitatge o, per exemple, “creant d’associacions de llogaters que pressionin des de dins i fora de les institucions”.

Aquestes alternatives, ha afegit Rolnik, “no son un model ja fet sinó com un procés”. L’experta en habitatge ha fet una crida a l’activisme de la gent per tal que s’apropiï de l’espai per gestionar-lo i promoure’l. “Jo ho veig com un moviment que construirà alternatives al model actual que entén l’habitatge com a valor financer enlloc de fer-ho com resposta al dret a l’habitatge”.

En aquest context, “el paper dels municipis no és menor, doncs no han d’imposar un model sinó nodrir, protegir i afavorir que nous models més comuns es puguin desenvolupar, créixer i madurar en el temps”, ha afegit. Al mateix temps, ha remarcat que els municipis han de vetllar “pels més vulnerables”.

 

Barcelona, un exemple a seguir

Rolnik ha destacat les mesures que s’estan prenent a Barcelona per posar fre a la colonització financera del territori. “El que intenta fer Barcelona és en viar un missatge clar als mercats i als ciutadans que no és possible seguir amb el mateix paradigma. Nous models organitzatius com les cooperatives d’habitatge, les associacions de llogaters i altres fórmules que no tinguin a veure amb la propietat de l’habitatge han de servir, segons Rolnik, per posar fre a la situació.

L’esforç urbanístic i arquitectònic que s’ha fet a Barcelona en els darrers anys és un exemple a seguir”, ha dit al seu torn Cristina Fallaràs. La periodista també ha recordat casos com el d’Ana Botella que va “regalar solars sencers a fons voltors a Madrid. L’exemple contrari el tenim a Barcelona”, ha dit.

Seguint amb el fil de les reflexions de Rolnik, el regidor Josep Maria Montaner ha dit que aquest procés de convertir l’espai construït en actius financers és el que “iguala totes les ciutats en la seva vulnerabilitat davant aquests fons”. “S’està produint un xoc històric d’extrema duresa, on predomina el dret a la propietat però generant un abús per sobre del dret a l’habitatge, cosa que impedeix crear un projecte de vida”.

El que ens diferencia a ciutats com Barcelona d’altres casos com Viena, Berlin o Londres, son les polítiques d’habitatge que s’han dut a terme, a partir de “l’herència que tenim i de la manera com afrontem el present”.

En el cas de Barcelona, “l’herència que vam trobar d’habitatge públic no arribava a 7000 pisos, quan se n’havien construït 30 o 40000”, ha recordat Montaner.

 

Corregir errors i afrontar nous reptes

Un altre aspecte diferencial a l’hora d’abordar la situació, ha prosseguit Montaner, és la forma com cada ciutat afronta el repte de l’habitatge. “La nostra voluntat és corregir els errors heretats, i seguir el model d’Europa i de les polítiques que s’hi han fet fins ara”.

Amb aquesta voluntat, el regidor ha recordat que l’Ajuntament de Barcelona ha promogut la construcció d’habitatge nou, l’habitatge de lloguer, el cohabitatge i també la rehabilitació. “Hem provat tots els mecanismes i no volem renunciar a cap, tots sumen”.

Montaner ha recordat que una de les mesures preses per l’Ajuntament de Barcelona va ser “abordar el problema del turisme”, fent un pla per frenar la inversió d’hotels a la ciutat i regulant els apartaments turístics per fer desaparèixer els que son il·legals.

L’ajuntament també ha recorregut a la normativa per aplicar mesures com la que reclama un 30% d’habitatge públic de totes les promocions o aconseguir un major control del preu del lloguer.

Per últim, Montaner també ha fet referència al problema dels desnonaments i al compromís municipal per evitar que es donin aquests casos, posant en marxa mecanismes de mediació, entre d’altres accions.

Amb aquestes mesures, ha afegit el regidor, “s’està donant un missatge clar als fons voltors de que s’estan produint canvis” i ha destacat la importància de seguir treballant “i no resignar-nos”.

Comparteix aquest contingut