Regular el mercat de lloguer: un benefici social i econòmic

24/05/2017 - 10:30

Jornada Habitatge. Durant la sessió de la tarda, els ponents de la jornada “Habitatges que fan ciutat” van debatre sobre regulació del mercat de lloguer i nous models d’habitatge cooperatiu.

 

El gerent d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Javier Buron, ha participat en la jornada Habitatges que fan ciutat, organitzada en el marc de la fira Construmat, on ha exposat diverses experiències internacionals que refermen la necessitat de regular el mercat de l’habitatge de lloguer.

A la primera sessió de la tarda, titulada Reptes i dificultat de generar lloguer assequible, Buron ha fet referència al cas de Berlín, on la llei garanteix un equilibri d’habitatges amb diferents règims de tinença que permeten garantir un mercat just i assequible: habitatges de lloguer social, habitatges de lloguer privat amb un preu limitat i habitatges privats al mercat lliure.

El gerent d’Habitatge també ha parlat sobre el model francès, on els treballadors destinen una part del seu sou (fins a l’1%) a un fons que s’utilitza per crear un parc d’habitatge social per als socis treballadors.

Més enllà d’ideologies polítiques i de la repercussió social, Buron ha defensat que cada vegada més economistes a nivell mundial reconeixen els efectes positius de la regulació del mercat de lloguer sobre l’economia de les ciutats.

 

El cas holandès: regulació estatal dels preus de lloguer

Jeroen Van der Veer, representant de la Federació de Housing Associations d’Amsterdam, que gestiona 2,4 milions d’habitatges de lloguer. Van der Veer ha explicat algunes de les mesures implantades per protegir el lloguer social i garantir un parc d’habitatges digne i assequible per a la població.

La tradició de les associacions d’habitatge ha permès que, a Holanda, l’habitatge social representi un 32% dels habitatges de lloguer (en comparació al 2% a Espanya).

Només a Amsterdam hi ha 9 associacions d’habitatge que es reparteixen per tots els districtes de la ciutat i defensen els interessos dels llogaters. Les associacions d’habitatge es converteixen en promotors d’habitatge: els beneficis que obtenen, els utilitzen per invertir en la creació i rehabilitació de més habitatges socials

Alhora, el govern holandès regula els preus de lloguer a nivell estatal, mentre que les administracions locals estableixen acords d’actuació amb les associacions d’habitatge i les plataformes de lloguer.  Per exemple: a Amsterdam hi ha uns 15.000 apartaments anunciats a Airbnb, però per llei només es poden llogar un màxim de 60 dies l’any.

 

Sindicats de llogaters per promoure un mercat de l’habitatge més just

Barbara Steenbergen, representant de la Unió Internacional de Llogaters (IUT), ha defensat el règim de lloguer com un model d’habitatge que aporta seguretat i estabilitat, tant per als llogaters com per als propietaris.

Malgrat que a Espanya es prioritza la compra d’habitatge, Steenberger ha assenyalat que els països amb un nivell d’estabilitat habitacional més alt és on hi ha un percentatge més gran d’habitatges de lloguer, per exemple a països com Suïssa, Alemanya, Àustria, Holanda, Suècia o Dinamarca.

“Perquè el mercat del lloguer funcioni, una eventual regulació dels lloguers hauria d’incorporar drets i deures per a totes dues parts: propietaris i llogaters”, ha assegurat.

Així, la regulació del lloguer hauria d’incloure criteris per determinar el preu (ubicació, mida, antiguitat, equipament i tipus de construcció), establir limitacions més severes a les zones més afectades per la gentrificació i incloure clàusules anti-especulació que impedeixin fer fora el llogater encara que el pis canviï de propietari.

“L’habitatge no és només un bé a nivell econòmic, sinó a nivell social: la propietat d’un habitatge implica obligacions i el seu ús també ha de fer un servei públic”, ha conclòs Steenberger, que s’ha mostrat molt satisfeta per la recent creació d’un sindicat de llogaters a Barcelona.

Per la seva banda, Patricia Val Hevia, representant del programa Bizigune del govern basc, ha exposat els avantatges d’aquest programa de captació d’habitatge buit per generar un parc de lloguer assequible, que fins ara ha aconseguit captar 4.500 habitatges destinats a persones que no tenen prou recursos per accedir al mercat lliure.

 

El cohabitatge, un model d’èxit

El quart bloc de la jornada ha servit per exposar experiències de cohabitatge d’èxit tant a Espanya com a nivell internacional. L’assessora d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Vanesa Valiño, ha explicat que el govern municipal té com a objectiu “aprendre de les experiències internacionals, que en altres llocs tenen un llarg recorregut, i portar a Barcelona el millor del millor”.

L’arquitecta sevillana Eva Morales, experta en la mobilització d’habitatge buit a través de projectes col·lectius, ha destacat que els projectes estudiats presenten com a característica comuna el fet de posar en diàleg els agents que intervenen en el procés perquè puguin actuar d’una forma conjunta: els propietaris, els ciutadans, l’administració pública i el mercat.

Des d’una altra perspectiva, Pete Kirkham, copresident de la federació francesa de cooperatives en cessió d’ús Habicoop, ha exposat l’experiència d’acompanyament tècnic en els processos de generació d’habitatge col·lectiu. “Unir esforços amb associacions que promouen el cohabitatge fa més fàcil la creació de cooperatives”, ha assegurat Kirkham.

Malgrat que el cohabitatge és poc conegut a Espanya, comencen a sorgir projectes i iniciatives per impulsar aquest nou model d’habitatge. A banda dels projectes de cohabitatge impulsats en solars municipals, durant la jornada s’ha presentat l’exemple de Trabensol: un projecte d’habitatge cooperatiu aixecat per una comunitat de persones jubilades a Madrid.

Construïda en un entorn rural, Trabensol ha desenvolupat una promoció de 54 apartaments individuals en els quals hi viuen actualment 83 persones. Paloma Rodríguez i Victoria Lerroux van ser les encarregades de presentar el projecte, un exemple de cohabitatge social i de disseny col·laboratiu amb els equips tècnics per tal que s’ajusti a les necessitats de les persones que hi han d’habitar.

La sessió ha finalitzat amb una intervenció de l’arquitecta índia Anupama Kundoo, experta en el disseny d’habitatges de baix pressupost. Kundoo ha defensat una mirada alternativa a la construcció d’habitatges i ha lamentat que es pensi més “en la inversió que no en la construcció d’un lloc per viure” en un món on, a més a més, cada vegada hi ha més migracions i els salaris no aconsegueixen cobrir la despesa que comporta l’habitatge.

Comparteix aquest contingut