Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge i els punts d’assessorament energètic (PAE) es mantenen actius de forma telemàtica per evitar la propagació de la Covid-19. Consulta aquí com accedir als serveis i tràmits no presencials.

Rècord històric de creixement de l’habitatge públic

22/05/2018 - 18:43

Habitatge. El 80% dels 4.500 nous habitatges públics en construcció, una xifra sense precedents, es destinarà a lloguer assequible.

El parc d’habitatge públic municipal assoleix unes xifres històriques amb la construcció de 66 edificis nous i un total de 4.547 llars, un 80% de les quals estaran destinades a lloguers de preu assequible. L’objectiu és duplicar el nombre de pisos públics per arribar a 13.000 habitatges el 2022.

Habitatge de nova construcció

La radiografia de l’habitatge públic mostra un creixement històric en les dades de planificació i construcció d’habitatges nous, amb 66 projectes repartits arreu de la ciutat. D’aquests habitatges nous, 557 pisos de 8 edificis de nova construcció s’han lliurat o estan a punt de lliurar-se. A més, 16 projectes que sumen 665 habitatges estan en procés de construcció, com són l’edifici de Quatre Camins, a Sant Gervasi – la Bonanova, o l’edifici del carrer de Tànger, 40, al Parc i la Llacuna del Poblenou, el qual ha rebut el premi estatal al millor edifici d’obra pública, atorgat per l’Associació Espanyola de Gestors de l’Habitatge i el Sòl.

D’altra banda, 27 edificacions es troben en fase de projecte, entre les quals s’inclouen les que han iniciat el concurs públic per escollir la proposta urbanística que durà a terme tant el projecte executiu com les obres. En total, aquestes construccions sumen 2.222 habitatges nous.

Per acabar, 15 projectes amb un total de 1.103 llars són reserves de sòl sobre les quals ja s’han iniciat els tràmits per poder dur a terme les adjudicacions a través de concursos públics.

Habitatge públic i de lloguer

El lloguer públic es converteix en un dels eixos centrals d’aquest model d’habitatge, que prioritza la igualtat en l’accés a una llar. Els preus del lloguer públic s’ajusten a les rendes dels col·lectius adjudicataris, amb una mitjana de 202 euros mensuals. D’altra banda, part de les promocions es reserva a l’allotjament de col·lectius especialment vulnerables. Pel que fa als projectes arquitectònics, els nous edificis estan dissenyats per integrar-se en l’entorn particular de cada barri i compleixen amb criteris energètics i de sostenibilitat.

Adquisició i compra de pisos

A més dels edificis de nova construcció, també s’han signat acords d’adquisició i compra de 497 habitatges, 346 dels quals corresponen a 18 edificis sencers, mentre que els 151 restants són pisos repartits per finques de tota la ciutat.

Inversió municipal per finançar l’habitatge públic

Tots els projectes disposen d’una inversió municipal del 95%, que consta dels recursos propis i té el suport del Banc Europeu d’Inversions (BEI) i del Banc del Consell d’Europa (BEC). Només el 5% restant són aportacions de la Generalitat de Catalunya i l’Estat espanyol.

Es preveu que l’habitatge públic creixerà fins a arribar als 13.000 pisos el 2022, una xifra que suposaria generar en 8 anys el mateix nombre d’habitatges que durant els 80 anys anteriors.

Comparteix aquest contingut