Nova compra de 114 pisos per combatre l’especulació i l’expulsió del veïnat

27/12/2018 - 14:00

Habitatge. L’edifici del carrer de l’Encuny té 59 pisos buits i la resta estan habitats en règim de lloguer.

En els darrers quatre anys, l’Ajuntament ha adquirit 22 edificis sencers amb 401 llars per ampliar el parc públic d’habitatge i evitar que aquests pisos passin a mans de fons voltor especuladors que expulsen famílies senceres dels seus barris. El darrer edifici, de 114 pisos protegits, s’ha comprat al carrer de l’Encuny, a la Marina del Prat Vermell.

Actualment, l’edifici del carrer de l’Encuny té 59 pisos buits, i la resta estan habitats en règim de lloguer. D’aquests pisos que es troben buits, la major part es destinarà a cobrir les necessitats de la Mesa d’Emergències Socials, ja que està en una situació de dèficit de recursos residencials com a conseqüència de la situació d’emergència residencial, que continua sent molt greu a la ciutat de Barcelona. El bloc d’habitatges del carrer de l’Encuny s’ha comprat a l’entitat Proviure CZF Parc d’Habitatges, societat formada en un 50% pel BBVA i l’altre 50% pel CZF.

Un sostre per a qui més ho necessita

La Mesa d’Emergències Socials és un òrgan tècnic del Consorci de l’Habitatge de Barcelona que té com a funció principal valorar i prioritzar entre totes les sol·licituds rebudes de situacions d’emergència per la pèrdua de l’habitatge habitual. La formen tècnics i tècniques dels departaments d’Habitatge i de Serveis Socials tant de la Generalitat de Catalunya com de l’Ajuntament de Barcelona, amb una representació del 60% de la Generalitat i del 40% de l’Ajuntament. També en formen part tècnics de la Sindicatura de Greuges de Catalunya i representants de la Taula del Tercer Sector.

Aquest òrgan decideix sobre l’assignació a les famílies en situació de necessitat dels habitatges que aporten la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. En els darrers exercicis (des del 2015 fins al setembre del 2018), la Generalitat de Catalunya ha aportat el 22% dels habitatges, mentre que l’Ajuntament de Barcelona ha aportat el 78% dels 1.000 pisos que han estat adjudicats per la Mesa en aquest període.

Un total de 661 habitatges incorporats al parc públic per mitjà de les adquisicions

Amb aquesta nova adquisició de l’edifici del carrer de l’Encuny ja són 401 els pisos que l’Ajuntament ha incorporat al seu parc públic a través de la compra de finques senceres.

Cal afegir a aquesta xifra la compra d’habitatges situats en finques de propietat horitzontal distribuïdes arreu de la ciutat i que també, al llarg d’aquest mandat municipal, han estat comprats i incorporats al parc públic de lloguer municipal. En total, 97 pisos distribuïts per diversos barris de Barcelona.

L’Ajuntament també ha adquirit al llarg del mandat l’usdefruit de pisos d’entitats financeres (CaixaBank i la Sareb) i que es destinen a ampliar els recursos residencials de caràcter social o a preu assequible. Fins ara, s’han cedit un total de 163 habitatges.

Més del 70% dels habitatges comprats per l’Ajuntament de Barcelona estan habitats per famílies, mentre que la resta es troben en procés de rehabilitació. En total, s’han invertit 64,12 milions d’euros per a la compra i la reforma dels pisos.

Com s’integra l’habitatge comprat al parc públic de lloguer?

La integració d’habitatges comprats al parc públic és un procés complex i que mai abans s’havia fet de manera massiva. Sovint, en el procés d’integració es donen situacions diverses entorn de les persones que hi viuen, amb pisos desocupats o ocupats per persones sense cap títol habilitant. Aquestes i altres situacions generen una complexitat avaluable en tres categories:

  • Complexitat alta: finques amb bastants habitatges ocupats, en les quals cal reallotjar les persones que hi viuen per dur a terme la rehabilitació.
  • Complexitat mitjana: finques amb bastants o tots els habitatges buits en les quals es durà a terme la rehabilitació.
  • Complexitat baixa: finques amb bastants ocupants i sense necessitats de rehabilitacions importants, on només cal intervenir en els pisos.

En tots els casos, sovint s’hi afegeixen situacions de vulnerabilitat de les famílies que hi viuen. Per aquest motiu, un equip tècnic especialitzat ha dissenyat un seguit de processos i procediments, abans inexistents, que permeten culminar tècnicament i de manera efectiva les iniciatives que duu a terme el Govern per revertir les estratègies d’assetjament que els fons voltor han portat a terme durant anys a la ciutat, entre les quals la compra d’immobles de manera sistemàtica n’ha estat una de les més destacades i pioneres.

A la vegada que s’aborden els projectes de rehabilitació, també es treballa en la tasca social, que consisteix a analitzar la situació de cadascuna de les famílies que hi viuen per determinar els seus drets pel que fa al manteniment de l’habitatge on viuen. L’objectiu és avaluar en quins casos caldrà activar ajudes socials per a aquestes famílies, i permet adaptar els nous lloguers que es regularitzaran a la situació econòmica i social de cadascuna d’elles.

La lluita contra l’especulació immobiliària

El programa d’adquisicions de finques desenvolupat en els darrers anys persegueix frenar l’especulació i enforteix el parc públic de lloguer. Per tenir més capacitat d’incidència, s’han aprovat dues mesures pioneres al país: declarar tota la ciutat com a àrea de tanteig i retracte perquè l’Ajuntament tingui dret de compra preferent  i destinar el 30% de les noves promocions i les grans reformes a habitatge protegit.

Totes dues mesures s’emmarquen dins un model d’habitatge urbà que defensa el dret a una llar digna i adequada, que vol evitar les operacions especulatives que condueixen a l’expulsió del veïnat i enfortir el parc públic de lloguer assequible.

Comparteix aquest contingut