Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Més ajuts per rehabilitar habitatges i edificis

12/03/2017 - 10:11

Habitatge. La propera convocatòria d’ajuts a la rehabilitació prioritza la rehabilitació de l’interior dels habitatges i l’eficiència energètica.

La política dels ajuts a l’habitatge per a aquest 2017 s’adreça a la rehabilitació de l’interior de les cases i no només als elements comuns de les finques. L’eficiència energètica, l’estabilitat dels llogaters i altres barems socials són altres aspectes dels ajuts a tenir en compte.

Els ajuts s’adrecen a habitatges destinats a residència habitual i que estiguin habitats. En cas que estiguin buits, només es podrà accedir als ajuts si, un cop rehabilitat l’habitatge, s’incorpora a la Borsa de Lloguer Social de Barcelona. A més, els propietaris d’habitatges llogats hauran de mantenir les mateixes condicions al llogater si es volen beneficiar de lds ajudes. L’objectiu, segons ha explicat avui el regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, és incrementar i multiplicar el parc d’habitatges de lloguer assequible.

El Consorci de l’Habitatge de Barcelona ja ha aprovat una primera convocatòria d’ajuts, que sortirà amb un pressupost inicial de 12 milions d’euros i que s’anirà incrementant fins que arribi als 46,6 milions previstos. “Estem apostant decididament per polítiques de rehabilitació que ens permetien adequar la ciutat als nous usos i a les noves maneres de viure, amb la voluntat de millorar la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes”, ha dit avui la tinent d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, durant la presentació de la nova convocatòria.

Entre els ajuts d’aquesta convocatòria cal destacar:

Interior dels habitatges

L’any passat ja es va incorporar aquest ajut específic, que subvenciona obres que permetin assolir l’habitabilitat d’un habitatge o millorar-ne l’accessibilitat o l’aïllament acústic, entre altres aspectes. Els propietaris que incorporin els seus habitatges a la Borsa de Lloguer de Barcelona podran rebre fins a 20.000 euros de subvenció directa per fer-hi reformes (5.000 euros més que l’any passat). Aquest programa s’emmarca en les polítiques d’increment del parc d’habitatges assequibles de l’Ajuntament.

Eficiència energètica

Es fomenten les mesures per reduir el consum energètic dels edificis. Enguany s’incrementa el percentatge de subvenció de les obres destinades a reduir el consum energètic de les finques fins al 60% del cost de l’obra, amb un topall de 60.000 euros.

Les obres que es facin per millorar el comportament energètic de la pell de l’edifici rebran una subvenció del 50%, també amb un topall de 60.000 euros. Si les actuacions són parcials, la subvenció cobrirà el 35% de les obres, amb un topall de 30.000 euros.

Edificis

Hi haurà subvencions per resoldre patologies estructurals d’edificis, que cobriran el 50% de les obres. També es pot accedir a ajuts per millorar les façanes, amb una subvenció del 25% i un topall de 30.000 euros.

La instal·lació d’ascensors se subvencionarà amb el 50% del cost de les obres, amb un topall de 60.000 euros, mentre que la supressió de barreres arquitectòniques se subvencionarà amb el 25% del cost, amb un topall de 30.000 euros.

També rebran subvencions de fins al 25% dels treballs, amb un topall de 30.000 euros, les obres no estructurals com instal·lacions, unificació d’antenes, reordenació d’aparells d’aire condicionat o instal·lacions contra incendis.

Barems socials

En aquesta convocatòria es mantenen els barems socials inclosos l’any passat perquè les famílies amb menys recursos es puguin beneficiar dels ajuts. Els propietaris amb ingressos inferiors a 2,33 vegades l’indicador de renda de suficiència (IRSC) podran accedir a una subvenció que cobreixi el 100% del cost de les obres de rehabilitació. També s’ofereix un programa d’ajuts específics a zones considerades d’interès especial (el Turó de la Peira, Canyelles, el sud-oest del Besòs, Baró de Viver, Can Clos, Ciutat Meridiana, etc.). “Són els ajuts a la rehabilitació amb la mirada més social i sostenible que s’hauran posat mai a disposició del ciutadà”, ha assegurat Janet Sanz.

L’any passat 12.337 famílies de 790 edificis van resultar beneficiades per les subvencions, cosa que va suposar una inversió privada de 72 milions d’euros, amb una aportació pública de 25,4 milions. Aquest any, segons ha manifestat Sanz, l’objectiu és incrementar aquestes xifres.

Els ajuts a la rehabilitació s’emmarquen en les polítiques de rehabilitació que impulsa el Govern municipal per garantir unes condicions mínimes d’habitabilitat. “Són una eina per aturar l’expulsió dels veïns i les veïnes per la gentrificació”, ha assenyalat Josep Maria Montaner. Del total de 46,6 milions d’euros previstos per als ajuts, l’Ajuntament de Barcelona n’aportarà 25,8, la Generalitat de Catalunya, 5 milions, i els 15,6 milions restants corresponen a romanents del 2016.

Per a més informació, consulta el web d’Habitatge Barcelona.

Comparteix aquest contingut