Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge i els punts d’assessorament energètic (PAE) es mantenen actius de forma telemàtica per evitar la propagació de la Covid-19. Consulta aquí com accedir als serveis i tràmits no presencials.

Lucia Martín crida a no repetir els errors de 2008 en la gestió de la crisi d'habitatge post Covid-19

23/05/2020 - 17:28

Responsables d'habitatge de Barcelona, Londres, Montreal i París aposten per la regulació dels lloguers i l'augment del parc públic

Responsables d’habitatge dels ajuntaments de Barcelona, París, Montreal i Londres s’han reunit per parlar sobre l’impacte de la crisi de la Covid-19 en l’habitatge en una trobada online d’accés obert organitzada dins el marc de les reunions pràctiques d’habitatge de la Comissió d’Inclusió Social, Democràcia Participativa i Drets Humans de l’organització mundial Ciutats i Governs Locals Units (CGLU). En aquesta sessió hi han participat la regidora d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín; el tinent d’alcalde d’Habitatge i Desenvolupament Residencial de l’Ajuntament de Londres, Tom Copley; el tinent d’alcalde d’Habitatge de París, Ian Brossat, el responsable d’habitatge de l’Ajuntament de Montreal, Robert Beaudry; i l’ex-relatora de les Nacions Unides sobre el Dret a un Habitatge Adequat, Leilani Farha. També hi han participat la secretària general de CGLU, Emilia Sáiz, i el copresident de la Comissió d’Inclusió Social, Democràcia Participativa i Drets Humans de CGLU, Patrick Braouezec.

La crisi sanitària de la covid-19 i la consigna de tots els governs mundials de demanar a la gent que es quedi a casa ha posat l’habitatge al centre del debat. Ens hem hagut de preguntar què passa amb qui no té una casa on confinar-se o qui no en té una d’adequada, tal com ha destacat l’ex-relatora de les Nacions Unides sobre el Dret a un Habitatge Adequat, Leilani Farha, en la introducció del debat. Farha, però, ha fet una crida a mirar més enllà i aprofitar l’oportunitat per posar l’habitatge al centre del debat, tractar-la com un dret i no com una mercaderia i fer que els col·lectius més vulnerables no siguin els perdedors d’aquesta pandèmia.

Fer front a l’emergència
El primer que han hagut de fer les ciutats ha estat reaccionar a una situació d’emergència i, en aquest sentit, s’han trobat amb unes problemàtiques molt semblants: buscar llocs on acollir les persones sense sostre perquè puguin complir el confinament i els impagaments de lloguers de les persones més vulnerables.

En aquest sentit les solucions han estat semblants, tot i que adaptades a la situació de cada ciutat. Totes les ciutats han buscat allotjament per les persones sense sostre en hotels i altres instal·lacions que han quedat buides i inutilitzades durant la pandèmia. Tot i això, no ha estat fàcil, ja que la crisi ha posat en tensió les estructures existents. “Amb aquesta crisi ens hem adonat que no teníem la resiliència que crèiem. Això no és important quan les coses van bé, però ens n’adonem en moments de crisi”, explica el responsable d’habitatge de l’Ajuntament de Montreal, Robert Beaudry. Un fet clau a Montreal on la gentrificació que ha arribat de rebot de les altres metròpolis canadenques ha portat a l’especulació, al creixement de lloguers de curta durada, a l’especulació i a l’augment dels sense sostre.

L’altre gran problema al qual han hagut de fer front ha estat l’impagament de lloguers. Moltes famílies han vist reduïts els seus ingressos i no han pogut fer front a uns preus que, a més a més, estan molt per sobre de la capacitat adquisitiva de la població en ciutats com Barcelona, tal com recorda la regidora d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín. Leliana Fahra ja en la introducció ha manifestat com un o dos mesos d’inestabilitat econòmica no haurien de ser un problema tan greu, si els preus depenguessin dels ingressos familiars i no del mercat.

Els Ajuntaments han coincidit en una primera mesura d’emergència per fer front a la situació: aturar els processos de desnonament de manera temporal. I, en algunes ciutats, s’han previst altres mesures per ajudar econòmicament aquestes famílies. En aquest sentit Martín destaca l’actuació del Govern espanyol que “ha estat inversa a la de la crisi de 2008” impulsant pròrrogues dels contractes de lloguer i moratòries en les hipoteques o lloguers de grans propietaris. També l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat una moratòria en les quotes del parc d’habitatge públic i una rebaixa per aquells que ho necessitin i un paquet de mesures de 2,5 milions d’euros. Ara bé, ha recordat que moltes d’aquestes mesures deixen de banda a una part de la població molt vulnerable que viu rellogada o treballa sense contracte i que no s’hi pot acollir.

L’habitatge post covid-19, no repetir els errors de 2008
Fahra ha dit en la introducció, i tots els participants ho han corroborat, que els problemes causats per la pandèmia no són nous, sinó que el que ha passat és que s’han accentuat problemes que ja s’arrossegaven de feia anys. Per això, un cop resolta l’emergència, cal mirar més enllà. També cal no oblidar d’on vénen aquests problemes per no repetir errors del passat. “Tenim molt present el 2008 i no hi volem tornar”, ha dit Martín.

Com hem dit totes les ciutats han establert moratòries o han aturat desnonaments, però totes aquestes famílies hauran de seguir pagant el lloguer o fer front a deutes quan passi la pandèmia. Per afrontar-ho tots els representants municipals han parlat de la necessitat de regular d’alguna manera el preu del lloguer. El tinent d’alcalde d’Habitatge de París, Ian Brossat, ha parlat de com d’important és això també pel model de ciutat. “Personal sanitari, treballadors públics i, en definitiva, els que han ajudat a fer front a la crisi i fan funcionar les ciutats ja no es poden permetre viure-hi”, ha explicat Brossat, que també ha dit que a París ja existeix una regulació del preu màxim de lloguer però ha demanat complicitat dels governs per fer-ho efectiu. El tinent d’alcalde d’Habitatge i Desenvolupament Residencial de l’Ajuntament de Londres, Tom Copley, ha coincidit en aquest últim punt quan ha explicat que des de l’Ajuntament de Londres es demana aquesta intervenció en els preus del lloguer però no tenen competències per fer-ho.

L’altra gran eina de la qual s’ha parlat és l’habitatge protegit. En aquest sentit la situació de cada ciutat és diferent. Montreal compta amb iniciatives per construir un percentatge d’habitatge assequible en les noves construccions i París té un bon parc públic. Copley, en canvi, ha explicat que a Londres, tot i que hi havia hagut un bon parc públic de lloguer, el mercat ha anat guanyant terreny. Martín ha denunciat que el parc públic a Barcelona és pràcticament inexistent, al voltant de l’1%, fruit de polítiques que han fet que l’habitatge públic anés perdent la qualificació i tornés a mans privades. Les estratègies són diferents segons la realitat de la ciutat, però totes tenen clar que l’augment del parc públic és una aposta que cal fer.

Per últim s’ha parlat de dues problemàtiques molt específiques relacionades amb la Covid-19. Per una banda la recuperació d’apartaments turístics pel mercat de lloguer. En aquest sentit Martín ha destacat que cal anar amb compte, ja que a Barcelona s’ha detectat que alguns propietaris d’allotjaments turístics estan oferint contractes de temporada fraudulents. I, per altra banda, la recuperació d’oficines que quedaran buides si s’estén el teletreball. En aquest sentit Copley ha alertat que cal vigilar que no es transformin en habitatges de baixa qualitat.

En resum, la trobada ha servit per constatar el paper de les administracions municipals en la gestió dels problemes més immediats de la població, com ara l’habitatge, ja que són les que li queden més a prop i no poden ignorar-lo. I també la seva potencialitat de cara a pensar com volem viure després de la covid-19, però també la necessitat de comptar amb la complicitat de governs, agents privats i altres organitzacions per resoldre una problemàtica que és de tots.

Comparteix aquest contingut