L’habitatge a Barcelona: un canvi de paradigma a tots els nivells

24/05/2017 - 10:25

Jornada Habitatge. Durant la sessió del matí, els ponents de la jornada “Habitatges que fan ciutat” van debatre sobre polítiques de rehabilitació i fenòmens com la gentrificació al centre de les ciutats.

 

El regidor d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Montaner, ha participat a la jornada Habitatges que fan ciutat, organitzada en el marc de la fira Construmat, on ha reclamat un canvi en la legislació que permeti regular els lloguers i promoure un model d’habitatge digne i accessible per a la ciutadania.

“El canvi de paradigma [en l’habitatge] requereix uns canvis legislatius imprescindibles: ha d’existir una regulació del lloguer, no pot ser que no hi hagi cap límit en els preus”, ha defensat Montaner.

El regidor d’Habitatge ha recordat també els quatre eixos fonamentals al voltant dels quals s’estructuren les polítiques d’habitatge de l’Ajuntament:

  • Les actuacions per combatre l’emergència habitacional
  • La creació d’una disciplina d’habitatge a partir de la Llei d’Habitatge de 2007
  • L’impuls de nous models d’habitatge col·lectius, com el cohabitatge
  • La promoció de la rehabilitació

 

Promoure la rehabilitació per impulsar l’economia

Durant la primera sessió, representants d’entitats i administracions locals han repassat les seves experiències en rehabilitació com a element fonamental de les polítiques d’habitatge.

“Un dels reptes és reactivar el sector de la rehabilitació generant alhora ocupació, per fomentar l’economia local”, ha assenyalat el director de Rehabilitació del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, Jordi Amela. Alhora, els ajuts a la rehabilitació també han de servir per millorar l’eficiència energètica, utilitzar materials i processos més sostenibles i incorporar l’ús d’energies renovables.

En aquest sentit, el coordinador de Projectes Estratègics de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Jordi Cuyàs, ha remarcat la importància de les administracions locals en la rehabilitació d’habitatges davant de la passivitat del govern estatal.

El Programa de Rehabilitació d’Habitatges amb Finalitat Social de Vilafranca del Penedès ha rehabilitat 250 habitatges en els darrers anys i està treballant en uns altres 90 pisos actualment. Posteriorment, els habitatges d’aquest programa s’incorporen a la borsa social del municipi, compartint el model de la Borsa d’Habitatge de Lloguer de Barcelona.

Les obres de rehabilitació es fan a través de plans d’ocupació amb persones en risc d’exclusió social. “És la millor manera social d’invertir”, ha reconegut Cuyàs.

 

La rehabilitació com a eina per dignificar els barris

L’Ajuntament de Barcelona ha situat la rehabilitació al centre de les polítiques d’habitatge, com una oportunitat per millorar la qualitat dels habitatges i, alhora, revitalitzar els espais públics i privats tot implicant-hi la ciutadania.

En aquest sentit, l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet, Núria Parlón, ha exposat el projecte de rehabilitació dels edificis del carrer Pirineus d’aquest municipi de l’àrea metropolitana. Es tracta d’un cas d’èxit en què s’han rehabilitat 32 edificis i 360 habitatges amb una inversió d’1,8 milions d’euros.

Parlón ha explicat que durant el procés es va voler incloure les entitats socials, les associacions de veïns i els actors socials que intervenen en els barris més degradats, que és on viuen ciutadans amb menys recursos. D’aquesta manera, es va treballar conjuntament amb els veïns per empoderar-los i fer-los partícips del projecte.

“Els veïns han participat del procés, han vist que el seu barri millora, veuen que és un procés de referència per a altres municipis i fins i tot com a cas d’estudi d’universitats… Això fa que s’enorgulleixin del seu barri i vulguin implicar-se per mantenir-lo en bones condicions”, ha conclòs.

Per la seva banda, la directora de l’associació Empty Homes, Emily Williams, ha insistit també en la necessitat de promoure les polítiques de rehabilitació d’habitatges buits per donar resposta a la situació d’emergència habitacional que també es viu a Anglaterra.

 

L’impacte dels fluxos migratoris i la polarització a les ciutats

La segona sessió de la jornada s’ha centrat en la gentrificació i els mecanismes que poden ajudar a fer front a aquest fenomen, arran del qual els veïns i veïnes d’una ciutat es veuen desplaçats per nous residents amb un poder adquisitiu més elevat.

L’investigador del Centre d’Estudis Demogràfics Antonio López Gay ha destacat que la població que arriba a la ciutat, altament qualificada, està intensificant els processos de gentrificació. Es tracta de gent amb un alt nivell de formació que vol viure als barris més cèntrics de Barcelona amb la previsió d’establir-se a llarg termini.

En conseqüència, l’educació determina el lloc de residència i es produeix una polarització a les ciutats: els fluxos migratoris amb educació universitària es concentren al centre de la ciutat, mentre que els residents amb una educació inferior es desplacen cap a la perifèria.

Alhora, López ha alertat que el mercat de lloguer liberalitzat (sense regular) és “el tauler del joc ideal” per traduir aquesta pressió en forma de forts increment dels preus.

Per la seva banda, el director del grup de recerca d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics (GRATET) de la URV, Antonio Paolo Russo, ha advertit que la gentrificació és molt més accentuada a Barcelona que a d’altres ciutats europees: al districte de Ciutat Vella es calcula un impacte de 1.500 turistes per habitant, mentre que al Barri Gòtic 1 de cada 7 habitatges s’anuncia a Airbnb.

En aquest sentit, Russo ha criticat l’activitat de plataformes de lloguer vacacional, que se salten la moratòria que prohibeix l’obertura de nous hotels i acumulen una gran oferta de places no regulades. “Aquest tipus d’activitat s’acaba pervertint i convertint en un negoci especulatiu… No té res a veure amb el que propugna l’economia col·laborativa”, ha denunciat.

 

Regulació per prevenir l’especulació

Per evitar que fenòmens migratoris com la gentrificació o el turisme de masses perjudiquin encara més la població local, Russo ha defensat la necessitat de regular aquestes activitats.

Per exemple, zonificar les llicències hoteleres en funció de cada barri i les seves característiques, com ja s’està fent amb el Pla Especial urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT). Alhora, també caldria introduir polítiques fiscals per controlar el lloguer turístic i arribar a acords amb aquestes plataformes per registrar els amfitrions i supervisar la seva activitat.

En aquest sentit, el sociòleg urbanístic, activista d’habitatge i exsecretari d’Estat d’Habitatge de la ciutat de Berlín, Andrej Holm, ha presentat algunes de les polítiques antigentrificació adoptades a la capital alemanya per protegir la població amb una renda més baixa i garantir el dret a l’habitatge.

El departament de protecció social berlinès va establir restriccions a l’hora de construir i reconvertir habitatges en apartaments per al lloguer ocasional. Aquestes mesures s’apliquen a 28 barris i repercuteixen en 245.000 unitats familiars.

“Com sempre, depèn dels diners i de les decisions polítiques que es prenguin, però també cal canviar la mentalitat de la població, per aconseguir que els propis llogaters s’organitzin i actuïn de manera conjunta, protestin i pressionin els governants”, ha afirmat Holm.

Els tres experts han volgut remarcar que, en el cas de la gentrificació, no es tracta de culpabilitzar el turisme sinó d’impulsar un tipus de model que redistribueixi la riquesa generada en comptes de perjudicar els llogaters.

Comparteix aquest contingut