Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

“Les polítiques de rehabilitació contribueixen a fer una ciutat més justa”

18/10/2018 - 08:15

Entrevista. El regidor d'Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Montaner, explica els motius pels quals el Govern municipal ha apostat pel foment de la rehabilitació.

“Hem volgut arribar a tots els barris i als col·lectius amb més necessitats”. Així resumeix el regidor d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Montaner, l’esperit de la nova política municipal de foment de la rehabilitació d’habitatges i edificis.

El Govern municipal ha multiplicat la inversió en ajuts a la rehabilitació. La despesa en polítiques de rehabilitació a Barcelona en aquests quatre anys de govern estarà al voltant dels 113 milions d’euros de pressupost. Alhora, ha pres mesures per assegurar que aquestes subvencions arribin a zones on no s’estaven realitzant obres d’aquest tipus.

L’Ajuntament té obertes diferents línies d’ajuts: per realitzar obres de rehabilitació energètica, així com per renovar l’interior dels habitatges i els elements comuns dels edificis. Per la seva banda, les comunitats incloses dins del programa per a finques d’alta complexitat poden presentar les sol·licituds fins el 31 de desembre.

En aquesta entrevista, el regidor d’Habitatge i Rehabilitació explica per què el foment de la rehabilitació és una de les grans apostes del consistori durant el present mandat.

 

Per què l’Ajuntament considera tan important el foment de la rehabilitació? Quins beneficis aporten aquestes polítiques a la ciutat?

Les polítiques de rehabilitació són una de les apostes més importants de l’Ajuntament perquè contribueixen a fer una ciutat més justa. La nostra idea és redistribuir els recursos per fomentar la rehabilitació entre les zones i els col·lectius amb més necessitats. La rehabilitació afecta directament la salut de les persones i la seva qualitat de vida.

Es tracta d’una eina fonamental per equilibrar els barris: contribueix a dignificar l’espai públic i a millorar la qualitat de vida de la ciutadania actuant tant a l’exterior com a l’interior dels habitatges, fent que siguin més sans i eficients. A més, la rehabilitació crea llocs de treball, impulsa la iniciativa privada i potencia l’estalvi energètic.

A països com França, Alemanya, Itàlia o Anglaterra, les mesures de rehabilitació són una part molt important de les polítiques d’habitatge. A Espanya, en canvi, hi ha hagut molta inversió en obra nova però s’ha deixat de banda la rehabilitació, que resulta més eficient.

De tota la inversió en el sector immobiliari a França i a altres països europeus, la rehabilitació està al voltant del 50%, mentre que a Espanya la inversió seria molt menor, al voltant del 20%.

 

Quines són les xifres principals de l’actual campanya municipal de foment de la rehabilitació pel que fa a inversió i llars beneficiades?

La convocatòria d’ajuts encara està en marxa i per tant no podem tenir les xifres definitives, però sí les previsions. Calculem que tot el paquet d’ajudes vinculades permetrà adequar prop de 16.000 habitatges i millorar la qualitat de vida de 40.000 persones.

L’Ajuntament subvenciona, de mitjana, més d’un terç del cost de cada obra (el 35%). Així, el 2017, el cost de totes les obres que van rebre subvencions municipals va ser d’uns 113 milions d’euros, comptant-hi els ajuts i la inversió dels veïns.

Si tenim en compte que la inversió anual en rehabilitació a Barcelona està al voltant dels 250 milions, podem dir que l’Ajuntament intervé en el foment de prop de la meitat de les rehabilitacions que es fan a la ciutat.

 

L’Ajuntament ha reorientat la seva política de rehabilitació. En què consisteix aquesta reorientació i per què s’ha fet?

Hi ha una certa tradició de rehabilitació a l’Ajuntament, amb campanyes de rehabilitació de façanes com “Barcelona posa’t guapa”, i ajuts a la instal·lació d’ascensors. Però, històricament, aquests ajuts arribaven sobretot a Ciutat Vella, l’Eixample i Gràcia, que és on hi ha edificis antics i propietaris amb més capacitat econòmica per fer front a les obres.

Sense deixar de banda aquestes mesures, hem volgut arribar a tots els barris i als col·lectius amb més necessitats. Per això, l’any passat vam introduir els ajuts a la renovació dels interiors dels habitatges, que estan incidint especialment en els habitatges de la gent gran i amb pocs recursos i que s’estan estenent com una pluja fina a altres barris: Horta, Les Corts…

A més, aquest any hem posat en marxa un programa per fer que els ajuts arribin també a barris i comunitats que s’estaven quedant al marge tot i complir els requisits per rebre’ls. Per això hem creat el programa d’ajuts per a finques d’alta complexitat.

Una altra novetat molt important és que hem pres mesures per evitar que aquests ajuts perjudiquin els habitants dels barris provocant un augment dels preus del lloguer.

 

Quines mesures s’han pres per defensar els llogaters?

Els preus dels pisos destinats al lloguer que es vulguin acollir als ajuts a la rehabilitació s’hauran de cenyir a l’Índex de referència de preus de lloguer de la Generalitat. Així controlem que no es dispari el preu dels habitatges rehabilitats i evitarem que els ajuts públics contribueixin a expulsar els veïns dels barris.

A banda d’això, les condicions econòmiques del lloguer han de ser les mateixes abans i després de la rehabilitació i la els contractes dels pisos rehabilitats amb ajuts municipals han de tenir una durada mínima de cinc anys.

En el cas dels pisos que reben subvencions a la rehabilitació a canvi d’incloure’ls a la Borsa d’Habitatges de Lloguer, se’ls concedeix l’ajut a canvi de mantenir el pis dins del programa durant un període de cinc anys.

 

En què consisteix el programa de rehabilitació de finques d’alta complexitat?

És un programa adreçat a les finques que solen quedar fora de les convocatòries ordinàries perquè els seus membres no tenen mitjans, no coneixen els ajuts, no es posen d’acord,…

Per començar, vam encarregar a la Universitat Politècnica de Catalunya un estudi per determinar quines són les finques amb més necessitats de rehabilitació. Així es va elaborar un informe de vulnerabilitat residencial que indica les zones on convé actuar.

Els tècnics de l’Ajuntament visiten aquestes finques i es posen en contacte amb el veïnat per tal d’explicar el funcionament de la iniciativa i estudiar les necessitats. Quan s’arriba a un acord sobre les obres que cal fer, es tramiten els ajuts i s’executa la rehabilitació, sempre amb l’acompanyament dels tècnics municipals.

Així, enlloc d’obrir una convocatòria i esperar que la gent s’hi presenti, actuem de manera proactiva impulsant millores als habitatges amb més problemes juntament amb les comunitats.

 

Quines són les principals necessitats del parc d’habitatge de la ciutat?

Tenim l’herència dels habitatges públics construïts durant els anys 60 i 70, que a vegades tenen problemes estructurals o de façanes i que no s’han rehabilitat correctament. Aquests problemes els trobem especialment als districtes de Sant Andreu i de Sant Martí.

En molts casos ens trobem edificis d’aquest tipus que tenen quatre plantes o més i no tenen ascensors, amb els problemes de mobilitat que això comporta per a les persones amb necessitats especials, com ara les persones grans, per exemple.

 

Com ha evolucionat el paper de les diferents administracions en el foment de la rehabilitació a Barcelona?

Actualment, l’Ajuntament de Barcelona es fa càrrec del 80% de la despesa pública en rehabilitació a la ciutat, aproximadament. Tant l’Estat com la Generalitat han reduït la seva aportació. El consistori ha hagut de passar a impulsar del 20 al 80% les polítiques de rehabilitació a la ciutat, triplicant la inversió del mandat anterior.

En resum, l’ajuda que rep l’Ajuntament per millorar el parc d’habitatge de la ciutat és petita i ens agradaria que es tornés a equilibrar l’aportació de les diferents administracions.

Comparteix aquest contingut