Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les obres de rehabilitació a 40 finques d’alta complexitat estan a punt de començar

23/05/2019 - 11:19

Habitatge. El Programa de Rehabilitació de Finques d'Alta Complexitat, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, pretén ajudar persones en situació de vulnerabilitat

El Barcelona Building Construmat, que se celebra a Fira Barcelona, ha acollit una presentació sobre el Programa de Rehabilitació de Finques d’Alta Complexitat destinat a les finques ubicades en zones vulnerables que, per la seva realitat socioeconòmica, solen quedar fora de les convocatòries d’ajuts ordinàries.  Actualment, hi ha 40 finques d’alta complexitat que estan a punt de començar les obres de rehabilitació gràcies a aquest programa.

Oriol Gil, coordinador del programa a través de Foment de Ciutat, ha estat l’encarregat d’explicar el Programa de Rehabilitació de Finques d’Alta Complexitat a Construmat. Es tracta d’un programa pilot impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, que s’emmarca en el Pla de Barris, i compta amb el suport del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, i de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació(IMHAB). Aquest Pla contempla diferents accions i projectes en els 16 barris en els quals hi ha més desigualtat social a la ciutat de Barcelona.

 

 Plànol de vulnerabilitat residencial

Per tal de determinar quines són les finques amb més necessitats de rehabilitació es va encarregar un estudi a la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquest treball s’ha plasmat en un plànol de vulnerabilitat residencial que indica les zones a les quals convé actuar. S’han realitzat diversos estudis jurídics, tècnics, econòmics i sociourbanístics a les diferents comunitats i, amb aquesta informació, l’Ajuntament ha dissenyat un pla de rehabilitació per a finques d’alta complexitat.

Els tècnics del consistori visiten aquests edificis i es posen en contacte amb el veïnat per explicar-los el funcionament de la iniciativa i estudiar l’estat de l’immoble i les necessitats dels habitants. “S’intenta donar resposta a les causes estructurals que incideixen en la no rehabilitació i oferir el manteniment adequat”, ha apuntat Gil.

 

Acompanyament als usuaris

A les comunitats hi ha un equip de treballadors socials, arquitectes i suport jurídic que acompanyen els usuaris de les finques en el procés.  En un inici, a partir d’una proposta de priorització, els equips van a diverses finques que poden ser candidates a rehabilitació, i expliquen el programa i els avantatges. Es realitza un conveni d’avaluació i assessorament i posteriorment es signa el conveni d’execució d’obres. En el primer conveni es realitza un estudi socio-jurídic, tècnic i econòmic de les comunitats, en el qual es determinen les accions que s’han de dur a terme.

A partir de l’estudi de la UPC es fa una priorització per decidir quines finques necessiten intervenció. “L’estudi de vulnerabilitat és un punt clau. Les finques han de tenir una puntuació de 50 punts sobre 100. Es mira si en els darrers anys hi ha hagut multes, persones en situació de pobresa, si hi ha pisos buits…”, ha explicat Gil.

En el segon conveni, s’ofereix suport a les comunitats per mediar amb els industrials o amb els arquitectes, perquè puguin fer projectes d’obra i ITE. Quan una comunitat ha fet el projecte d’obra i l’ha adequat a les necessitats de l’ITE, pot anar a buscar una empresa per tal que faci un pressupost. Les comunitats també reben un suport perquè puguin tramitar les llicències.

Quan l’Ajuntament i el veïnat arriben a un acord sobre les obres que cal fer, es tramiten els ajuts i s’executa la rehabilitació. El Consistori vol assegurar-se que els ajuts a la rehabilitació arriben a les persones que més ho necessiten i contribueixen a millorar la seva qualitat de vida.

 

Estat del programa

El programa es va iniciar a octubre del 2017. S’ha realitzat un estudi preliminar de 293 finques. Es va aconseguir signar acords entre el Consorci de l’habitatge i la comunitat de veïns a 138 finques. Després de fer un estudi de vulnerabilitat residencial, 122 eren vulnerables globalment. S’han signat 96 convenis d’obra i s’han presentat unes 61 ITE(Inspecció Tècnica dels Edificis). Hi ha unes 40 finques a punt de començar les obres.

  

Mesures econòmiques

Aquest programa té una convocatòria de subvencions que ajuda a tirar endavant els projectes. Poden beneficiar-se d’aquest programa les finques identificades com a vulnerables.  Han de ser finques construïdes abans de 1993 i que no s’hi hagin fet obres de rehabilitació en els elements comuns en els darrers 15 anys, entre d’altres requisits.

“Les comunitats potser no tenen un pla de derrames, no tenen un finançament, no tenen la capacitat d’anar a un banc… En aquesta convocatòria ja s’introdueix un sistema de pagament en el qual, via bestretes i via endossaments, es pot fer un avançament”, ha exposat Gil.

Els programes i ajuts estan destinats a diferents aspectes de la rehabilitació, des de patologies estructurals, a la intervenció en obres en façanes, patis, celoberts, mitgeres i escales. A més, també hi ha ajuts destinats a millorar l’accessibilitat, com a través de la instal·lació d’ascensors.

Una altra línia d’ajuts es destina a la millora d’instal·lacions, com la retirada d’elements obsolets de fibrociment. Finalment, també hi ha ajudes destinades a l’estalvi energètic i la sostenibilitat.

Comparteix aquest contingut