Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les obres de la nova promoció de 46 habitatges assequibles per a joves que impulsa l’IMHAB a l’antiga Fabra i Coats, a punt de finalitzar

25/03/2019 - 14:05

Habitatge. Aquesta és una de les promocions que han visitat els participants del FHAR juntament amb les obres de millora estructural i energètica del barri de Canyelles i la cooperativa d’habitatges de La Borda

Els assistents al Fòrum d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (FHAR), organitzat per l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació (IMHAB) de l’Ajuntament de Barcelona, han tingut l’oportunitat de visitar tres projectes de rehabilitació i construcció d’habitatge a Barcelona.

En concret, s’han visitat les obres de millora estructural i energètica del barri de Canyelles, els pisos per a joves de Fabra i Puig i la promoció de cohabitatge de La Borda.

  

Millores en els habitatges de Canyelles gràcies a un acord públic-privat

 El barri de Canyelles es va construir durant la dècada dels setanta per respondre a les necessitats d’habitatge de les onades migratòries. En aquells moments, el promotor majoritari de les edificacions va ser el Patronat Municipal de l’Habitatge. Actualment, quaranta anys més tard i després de signar un conveni amb l’associació de veïns, l’ens municipal porta a terme diverses rehabilitacions per resoldre diferents deficiències constructives que es van fer en el seu moment.

A més, a través del projecte europeu GrowSmarter s’han pogut realitzar millores relacionades amb el consum energètic. Així s’ha millorat l’aïllament de les façanes i la coberta i s’han canviat les finestres i les persianes. També s’han substituït calderes de gas i s’han incorporat eines de monitorització i gestió dels consums energètics dels habitatges.

 

Visitar els edificis

Per tal d’observar els canvis constructius i conèixer de primera mà l’impacte real que han suposat les actuacions fetes, els assistents al FHAR han visitat la zona i els edificis acompanyats de tècnics responsables: Patrícia Castillo, Toni Gassó i Verdiana Russo, i d’alguns dels veïns.

Castillo, Gassó i Russo han estat els encarregats d’explicar la realitat de la finca abans de la rehabilitació, les intervencions realitzades i com es van superar els problemes que van sorgir. “Del projecte de Canyelles destacaria la complexitat en la gestió pel fet que hem hagut de parlar i convèncer els propietaris dels 56 habitatges, molts dels quals es mostraven incrèduls amb tot el que estava previst fer i el baix cost que haurien d’assumir. Realment no s’ho creien”, ha explicat l’arquitecta Patrícia Castillo, qui ha estat al capdavant de l’obra.

L’edifici en el qual s’ha intervingut per fer la rehabilitació exterior i canviar les persianes i les finestres per unes d’alumini de trencament de pont tèrmic, té una estructura de formigó de tipus túnel, “i el que es va fer com a primera mesura va ser posar-li un aïllament”, ha remarcat Verdiana Russo, especialitzada en temes energètics. A la teulada, que és d’uralita, es va fer una intervenció preventiva, ja que aquesta es trobava en bon estat, i s’ha posat aïllament sota la coberta i a les terrasses. “Ara l’edifici està tot aïllat“, ha concretat Russo.

 

Iniciativa públic-privat

La iniciativa s’ha pogut portar a terme gràcies a un acord públic-privat entre el Consorci de l’Habitatge i Naturgy, en el marc del projecte europeu GrowSmarter. Gràcies a tots els ajuts, la subvenció total ha estat del 80%, “però per tal de poder tirar endavant el projecte de rehabilitació necessitàvem que el 80% dels propietaris estiguessin d’acord”, ha explicat Castillo.

“El més complicat ha estat convèncer a cada veí de l’oportunitat que se’ls oferia de canviar les finestres, les persianes i millorar en qualitat de vida, ja que s’ha incrementat el confort tèrmic i acústic, i l’eficiència energètica”, ha afegit l’arquitecta encarregada de l’obra, qui ha destacat la bona feina feta pel president de la comunitat de veïns, que s’ha encarregat de parlar amb tots, de resoldre problemes econòmics en els casos en els quals era necessària i fomentar el diàleg per tal que l’obra arribés a bon port.

Un fet que va ajudar a convèncer els 56 veïns de tipologies diverses va ser poder comptar amb un pis mostra i el boca-orella. “I és que, quan un veí veia el resultat de l’actuació, aleshores també se sumava a la iniciativa”, ha afegit Gassó.

Els tres responsables que han participat en la trobada realitzada en el marc del Fòrum han subratllat la importància d’establir relacions positives amb els veïns i de guanyar-se la seva confiança. Durant la visita s’ha tingut l’oportunitat d’accedir a l’immoble, pujar al terrat i visitar un dels pisos que ha estat subjecte de la intervenció.

En aquests moments el projecte està en fase d’avaluació per conèixer l’estalvi assolit. Per fer-ho els tècnics responsables han incorporat diferents aparells de mesura, a la vegada que, acabada l’actuació, s’ha parlat amb els veïns per conèixer com a incrementat el seu confort.

 

Més color al barri de Canyelles

L’any 2009 el Patronat Municipal de l’Habitatge va aprovar un projecte per rehabilitar els 65 blocs del barri de Canyelles, a Nou Barris, afectats per la carbonatació –una malaltia estructural que afecta el formigó i provoca despreniments–, amb una inversió d’uns 30 milions d’euros. Aquest projecte inclou un pla director tècnic i cromàtic que defineix la gamma de colors i textures que es poden aplicar a les diferents tipologies d’edificis pendents de remodelar.

Els tons inclouen vermells, taronges i grocs vistosos, combinats amb diferents tons de gris. El projecte cromàtic va ser acordat en concurs per l’Associació de Veïns de Canyelles i l’administració, i la idea és integrar el barri amb la serra de Collserola, amb colors alegres.

 

46 nous habitatges assequibles per a joves a Fabra i Coats

Una altra de les visites que han fet els participants del FHAR ha estat a l’antic recinte fabril de Fabra i Coats, a Sant Andreu, on està a punt de finalitzar una nova promoció d’habitatge per a joves menors de 35 anys impulsada per l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació (IMHAB) de l’Ajuntament de Barcelona. Els participants han estat acompanyats pels tècnics que estan al capdavant del projecte.

Els visitants han pogut observar com l’obra conserva l’estructura de la nau i les parets exteriors, a més d’altres elements com l’antiga porta corredora de futa, i s’ha renovat la coberta i s’han reestructurat els espais interiors. Destaca l’amplitud dels espais, la calidesa de materials utilitzats com la fusta, i la llum que entra per tots els finestrals de l’antiga nau industrial.

En conjunt, els 5.000 m2 construïts acullen 46 nous habitatges –44 de dues habitacions i dos adaptats per a persones amb discapacitat d’una habitació-, zones comunes i un espai destinat a la Colla Castellera Jove de Barcelona, la qual tindrà una sala d’assaig en un soterrani adaptat per evitar les vibracions que generin els instruments.

Com ha explicat David Espuña, de Roldán+Berengué Arquitectes, empresa que ha realitzat el projecte, “es tracta d’una obra complexa, ja que s’ha construït un edifici dins d’un altre edifici, en concret 46 pisos”. Per fer-ho s’ha treballat amb diferents materials, com la fusta o el ferro. “La combinació de diferents materials no sempre és fàcil, però el resultat final ha estat molt satisfactori”, ha remarcat Javier Astasio, cap d’obra de Sacyr, l’empresa que està executant el projecte.

Els pisos estan a punt de ser entregats als futurs inquilins, els quals formen part de la Borsa d’Habitatge de Lloguer de la ciutat, “i només queda ultimar alguns detalls”. Seguidament també s’ha visitat el nou local de la Colla Castellera Jove de Barcelona.

 

Una cooperativa d’habitatges dissenyats per les seves usuàries

La jornada dedicada a conèixer a projectes innovadors de promoció d’habitatge social i assequible s’ha tancat amb la visita a la cooperativa d’habitatges de La Borda, al barri de Sants. Es tracta  d’una promoció auto-organitzada per les seves futures usuàries per accedir a un habitatge digne, no especulatiu i que posi en el centre el seu valor d’ús, a través d’una estructura col·lectiva.

L’edifici, de 28 habitatges, s’aixeca sobre un solar municipal i és obra de Lacol, que ha estat guardonada recentment amb el premi Ciutat de Barcelona 2018 per aquest projecte.

Segons han explicat membres de la cooperativa, les característiques que fan diferents el projecte de La Borda son, per una banda, el fet que s’ha redefinit  el programa de l’habitatge col·lectiu, amb més espais comunitaris que un habitatge convencional.

Per altra banda, aquesta promoció d’habitatge cooperatiu destaca per la seva sostenibilitat i qualitat ambiental, amb un baix impacte ambiental en la construcció que s’ha aconseguit amb l’ús de materials com la fusta estructural i la incorporació d’estratègies passives.

Per últim, els habitatges de La Borda s’han tirat endavant gràcies a la participació de les futures persones habitants durant tot el procés de disseny i promoció.

Comparteix aquest contingut