Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les ciutats europees busquen solucions per controlar el mercat del lloguer

14/11/2017 - 23:51

Jornada. Representants de Barcelona, Lisboa, Bonn i Londres han explicat la situació del mercat de lloguer a les seves ciutats i les polítiques que estan duent a terme per defensar el dret de la ciutadania a l’habitatge

El regidor d’Habitatge de Barcelona, Josep Maria Montaner, ha explicat avui al congrés Smart City Expo World Congress les mesures que s’estan prenent a la ciutat per defensar els drets de les persones llogateres. Ho ha fet a la conferència ‘Mesures d’estabilització dels lloguers a les ciutats’, celebrada dins del marc de la trobada de la xarxa Eurocities, on també han participat representants de diverses ciutats europees.

Montaner ha explicat que la pujada del cost del lloguer –ara mateix en màxims històrics, amb un preu mitjà de gairebé 13 euros per metre quadrat- està provocant l’expulsió dels veïns dels barris.

Quins són els principals motius que han provocat aquesta situació? El regidor ha esmentat  factors com la pressió del turisme i la manca d’una política estable d’habitatge públic, que s’ha traduït en un percentatge molt petit d’habitatge assequible.

També ha criticat les polítiques sobre habitatge que s’han dut a terme a nivell estatal: “les lleis estan fetes a favor dels inversors”, ha dit, i ha posat com a exemple el canvi legislatiu que ha limitat la duració dels contractes de lloguer, una decisió que juga en contra de les persones llogateres.

 

Les respostes municipals

Per tal de fer front a aquest context, l’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa una sèrie de mesures per facilitar l’accés de la ciutadania a l’habitatge i defensar els drets de les persones llogateres.

El Pla pel Dret a l’Habitatge de Barcelona 2016-2025, impulsat pel consistori, preveu mesures per prevenir i atendre les emergències habitacionals, garantir el bon ús de l’habitatge disponible, ampliar la quantitat de pisos públics i millorar el parc d’habitatge existent.

Concretament, el govern municipal està comprant i captant habitatges buits i construint-ne de nous. A més, s’estan incrementant els ajuts al pagament del lloguer per tal d’evitar l’expulsió dels barris de les persones més desafavorides, i també han augmentat sensiblement els ajuts per rehabilitar edificis.

Pel que fa a les iniciatives per mitigar l’efecte del turisme, s’han posat en marxa mesures per aturar la construcció d’hotels i la proliferació d’allotjaments turístics.

 

L’impacte del turisme a Lisboa

El regidor d’Habitatge de Lisboa Rui Neves Bochmann Franco ha explicat la situació del mercat del lloguer a la ciutat, molt afectat per la gran pressió del turisme. Segons ha dit, els 20 milions de visitants que arriben a la capital portuguesa cada any “estan provocant una inflació insostenible” en els preus dels habitatges.

Davant d’aquesta situació, el consistori de la ciutat està augmentant l’esforç en la rehabilitació dels habitatges i està explorant alternatives per construir pisos en col·laboració amb el sector privat.

 

La protecció dels llogaters a Alemanya

El representant de l’Ajuntament de Bonn (Alemanya) Bernhard von Grünberg ha mostrat un cas molt diferent. Segons ha explicat, a la seva ciutat els drets de les persones llogateres estan molt més protegits gràcies al control de l’Administració.

“Els drets de les persones llogateres estan al mateix nivell que els de les propietàries”, ha assegurat, i ha afegit que “a Alemanya és habitual que les persones llogateres es quedin al mateix pis durant molt de temps, fins i tot de per vida”.

D’altra banda, ha explicat que a Bonn hi ha un índex públic de referència dels preus que l’Ajuntament va verificant mitjançant enquestes amb la població de la ciutat.

 

Londres: una intensa crisi

Per la seva banda, la representant del govern metropolità de Londres Rhona Brown ha explicat les característiques de la “intensa crisi d’habitatge” que pateix la capital britànica. “Tenim un dels mercats de lloguer més grans i menys regulats del món, i no hi ha hagut una política coherent ni sostinguda”, ha afirmat.

Brown ha reconegut que a la seva ciutat els preus s’han disparat i que les persones llogateres “tenen molts pocs drets”. Davant d’aquesta realitat, ha dit que els poders de l’alcalde de Londres estan molt limitats perquè el Regne Unit té un sistema polític molt poc descentralitzat. També ha expressat que l’objectiu del govern municipal és construir 60.000 habitatges socials.

Comparteix aquest contingut