Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge i els punts d’assessorament energètic (PAE) es mantenen actius de forma telemàtica per evitar la propagació de la Covid-19. Consulta aquí com accedir als serveis i tràmits no presencials.

Les ciutats demanen eines per garantir el dret a l’habitatge

15/11/2017 - 23:30

Jornada. Els membres de la xarxa Eurocities han reclamat avui mesures a nivell comunitari i nacional que els permetin regular el mercat de l’habitatge.

Necessitem fons i regulacions que ens permetin garantir el dret a l’habitatge a nivell europeu”, ha dit avui la tinenta d’alcaldia de Barcelona Laia Ortiz en una taula rodona titulada “Canvis al panorama de la governavilitat de l’habitatge: respostes municipals”. Aquest acte formava part de la trobada de la xarxa de grans ciutats europees Eurocities que s’està duent a terme a Barcelona en el marc del Smart City Expo World Congress.

Representants de diverses ciutats europees han reclamat mesures a nivell comunitari i nacional que els permetin regular el mercat de l’habitatge. “Si les ciutats són les que pateixen els problemes i també les que estan trobant les solucions, per què no tenim els governs municipals les eines i el finançament suficient?” ha preguntat Ortiz.

La tinenta d’alcaldia, que també presideix el Fòrum d’Afers Socials d’Eurocities, ha declarat que “el dret a l’habitatge és un dels més bàsics i més amenaçats”. Per això ha defensat que “canviï la manera en què entenem el dret a l’habitatge” i passem a considerar-lo “al mateix nivell que la sanitat o l’educació”. També ha demanat a la Unió Europea (UE) “que posi el dret a l’habitatge al centre de l’agenda”.

En aquest mateix sentit, el coordinador d’Investigació i Desenvolupament d’Habitatge de l’Ajuntament d’Amsterdam Kees Dignum ha instat la UE a “pressionar als estats perquè no siguin contraproduents” a l’hora d’afrontar els problemes d’habitatge de les ciutats.

Per la seva part, el tinent d’alcalde de Paris Ian Brossat ha demanat una regulació legal a nivell europeu de les plataformes d’allotjaments turístics, com Airbnb, que estan alterant els mercats de l’habitatge a tot el continent.

Totes les ciutats tenim problemes semblants, per això hem de col·laborar per buscar solucions en comú; així serem més eficients”, ha declarat Brossat en aquesta conferència on els portaveus de cada ciutat han explicat les mesures que estan prenent per regular els seus respectius mercats de l’habitatge.

 

L’habitatge, un dels principals reptes de Barcelona

Ortiz ha dit que la defensa del dret de la ciutadania a l’habitatge és “un dels principals reptes” de l’Ajuntament de Barcelona i, per això, representa també “una de les prioritats” del govern municipal.

Entre els factors que amenacen aquest dret a la ciutat, Ortiz ha esmentat les situacions d’emergència habitacional i els desnonaments, la gentrificació, la pressió del turisme, l’especulació, la pujada dels preus, la manca d’habitatge públic, i l’existència d’habitatges buits o infrautilitzats.

Per fer front a aquests problemes, l’Ajuntament ha posat en marxa una gran estratègia anomenada Pla pel Dret a l’Habitatge 2016-2025.

Entre les diverses mesures implementades, Ortiz ha esmentat els ajuts al lloguer i el desplegament d’unitats de negociació i mediació per evitar l’expulsió de la gent de casa seva, la mobilització de pisos buits per posar-los a la borsa pública de lloguer, l’impuls del parc públic d’habitatge i el foment d’alternatives a l’habitatge tradicional com el cohabitatge.

El gerent d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Javier Burón, ha defensat la importància de l’habitatge social. Tal com ha dit, el govern municipal està impulsant “petits i grans projectes” per aconseguir-ne més. Per això col·labora amb entitats com cooperatives, fundacions i ONG i també està creant una companyia publicoprivada per construir habitatges públics de lloguer.

 

Més control dels pisos turístics

El representant de l’Ajuntament de Paris, Ian Brossat, ha explicat que a la seva ciutat estan treballant per controlar l’efecte de les plataformes d’allotjaments turístics. Per això han incrementat les taxes als pisos turístics, estan augmentant els controls dels pisos il·legals i també volen donar a cada allotjament turístic un número de registre que serà obligatori per anunciar-se legalment.

La representant de l’Ajuntament de Viena Susanne Bauer ha dit que a la capital austríaca s’estan portant a terme mesures semblants: s’han fet campanyes de sensibilització, s’ha restringit el dret d’utilitzar aquestes plataformes als habitatges públics i s’ha impulsat el registre dels pisos turístics.

A Barcelona també s’ha intensificat el control sobre les plataformes d’allotjaments turístics i s’han posat en marxa mesures per sancionar tant les empreses com els propietaris que incompleixen la normativa.

 

Habitatge públic per equilibrar el mercat

Per la seva part, el representant de l’Ajuntament d’Amsterdam, Kees Dignum, ha explicat que a la seva ciutat el dret a l’habitatge està més protegit degut a l’important parc d’habitatge públic que posseeix.

Tot i així, ha reconegut que a la capital holandesa s’està vivint un important creixement dels preus. Per això, Dignum ha dit que el seu consistori està arribant a acords amb les associacions d’habitatge, unes entitats que actuen com a “socis que ajuden a equilibrar el mercat” construint habitatges socials.

El representant de Paris ha explicat també que a la seva ciutat s’estan donant ajuts econòmics a les persones propietàries perquè rehabilitin els seus habitatges a canvi de posar-los a la borsa de lloguer públic, una mesura semblant a la que està impulsant el consistori barceloní.

Comparteix aquest contingut