Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

“Les administracions hem d’incentivar els propietaris de pisos per aconseguir més habitatge assequible”

21/03/2019 - 08:12

Habitatge. Ajuntament, Generalitat i Ministeri mostren al FHAR la seva preocupació per l’increment dels preus dels lloguers i aposten per l’índex de referència com a mesura de control

El rol de les administracions davant la crisi d’accés a l’habitatge a les ciutats ha estat el tema central sobre el qual ha girat la segona sessió del Fòrum d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (FHAR), que té lloc del 19 al 21 de març a l’auditori del MACBA organitzat per l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona.

La sessió ha comptat amb la participació de Javier Martín Ramiro, director general d’Arquitectura, Habitatge i Sòl del Ministeri de Foment; Judith Gifreu, directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya; i Javier Burón, gerent d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona.

Durant les intervencions, els ponents han fet especial èmfasi en quatre temes: la problemàtica de l’increment dels preus dels lloguers, i en especial a la ciutat de Barcelona en un moment en el qual el nombre més gran de desnonaments és degut a la incapacitat de les famílies per pagar el lloguer; com incrementar el parc d’habitatge assequible, i que aquest tingui continuïtat; com garantir un habitatge a les persones que han estat desnonades; i quines mesures cal aplicar per evitar el sobreendeutament de les famílies.

Els representants de les tres administracions aposten per fomentar la col·laboració públic-privada per intentar donar resposta a les necessitats d’habitatge de la ciutadania.

 

Què fer davant l’increment de preus dels lloguers

El representant del Ministeri de Foment, Javier Martín Ramiro, ha destacat que cal abordar la problemàtica dels lloguers, molt present a les grans ciutats, amb accions per contenir els preus, com el decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, a la vegada que ha subratllat la necessitat d’impulsar accions a llarg termini per evitar l’increment dels preus dels lloguers.

“El que realment hauria de contenir els preus és un increment de l’oferta. Uns terminis més llargs en els contractes de lloguer també ajudarien, ja que és una mesura antiinflacionista, alhora que és necessari crear uns índexs de referència, especialment perquè estem davant un mercat molt opac, on no existeix una informació vàlida”, ha remarcat el ponent.

La directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Judith Gifreu, també ha destacat la importància de tenir un índex de referència de preus del lloguer, “Catalunya és pionera en l’establiment d’aquest índex que aporta transparència al mercat”, ha remarcat.

A continuació, ha explicat el funcionament d’aquest índex que, a diferència del d’altres ciutats europees, com París o Berlín, s’elabora a partir del registre de finances de l’Incasòl i d’altres dades reals com l’eficiència energètica de l’edifici, l’accessibilitat, l’aparcament… “Això ens permet treballar amb unes dades totalment objectives i no amb estimacions estadístiques”, ha assenyalat l’experta.

També ha remarcat que amb l’índex “no es vol limitar els preus, sinó modular el preu de mercat fixant un topall màxim i un mínim, i facilitar aquesta informació tant a l’arrendador com a l’arrendatari”. També ha explicat els beneficis i ajuts que tindran aquells propietaris que estableixin lloguers per sota l’índex de referència.

 

Habitatge assequible, com superar l’1,8%

El de l’habitatge assequible és el segon tema que han debatut els ponents, un problema al qual cal fer front per solucionar l’emergència social. Només començar la seva intervenció, Javier Burón ha deixat clar que “els ajuntaments no tenim competències en temes d’habitatge; som l’administració més propera al ciutadà i, en canvi, no tenim competències en aquest àmbit… sembla que existeixi una certa desconfiança cap als ajuntaments…”, i a continuació ha explicat la realitat de la ciutat: “Tenim un 1,8% d’habitatge públic, hauríem d’aconseguir tenir-ne un 15%, quan en altres països del nostre entorn la xifra arriba al 30%, el que significa que no podrem aplicar les mateixes receptes que la resta de països europeus”. El representant municipal també ha apuntat altres problemes com són el finançament i el temps; “els problemes els tenim ara, i ens calen solucions urgents”.

La moderadora, la periodista Irene Peiró, ha posat sobre la taula la mesura que obliga a destinar el 30% de pisos nous de Barcelona a habitatge assequible, una mesura pionera a tot l’Estat per augmentar els pisos assequibles a la ciutat i garantir el dret a l’accés a l’habitatge. “Es tracta d’una opció que ha vingut per quedar-se, perquè tenim un dèficit que cal cobrir”, ha remarcat Burón.

Judith Gifreu ha donat a conèixer les solucions aportades per la Generalitat, així com els acords signats amb l’Institut Català de Finances per, d’una manera el més àgil possible, incrementar el parc d’habitatge tant per part de l’administració com en col·laboració amb el sector privat.

Aquesta col·laboració amb el sector privat també l’ha apuntat Martín Ramiro: “L’Estat ha d’aprofundir en fórmules que permetin els operadors privats, tercer sector, cooperatives, etc.­, produir habitatge protegit, alhora que el pressupost destinat a pisos protegits ha de créixer; avui la producció d’habitatge és ascendent, però la d’habitatge social no”.

 

Garantir un habitatge a les persones desnonades

El 2018, a Catalunya es van produir 2.366 desnonaments, convertint-se en la comunitat amb el nombre més gran de llançaments, seguida de Madrid, amb 1.300. Mentre s’ha reduït el nombre de desnonaments per impagaments hipotecaris, han augmentat els motivats per no poder pagar el lloguer.

“Avui, com que no tenim un parc públic d’habitatge, la solució immediata que poden donar només pot ser pressupostària”, ha puntualitzat Martín Ramiro, qui també ha remarcat la necessitat d’anticipar-se al desnonament “i entre totes les administracions hem de buscar una solució habitacional abans del dia del desnonament”.

Gifreu ha explicat la importància dels ajuts urgents que es donen des de l’Agència de l’Habitatge, amb un topall màxim de 3.000 euros, quan no es pot pagar el lloguer. “Les administracions hem d’aconseguir més habitatge assequible, i incentivar els propietaris de pisos definint quines contraprestacions els  podem oferir”.

Burón ha donat a conèixer com es viu la realitat dels desnonaments a la ciutat. “Serveis Socials no té mitjans per solucionar el problema, no tenim habitatges on reubicar aquestes persones i estem desbordats, però amb els mitjans de què disposem intentarem ser el més eficient i estructurats possible”.

 

Sobreendeutament de les famílies

Els representants de les tres administracions han apuntat la necessitat d’abordar el problema del sobreendeutament de les famílies. Segons dades de Fotocasa, les famílies catalanes han de destinar el 46% del seu sou mensual brut a pagar el lloguer, quan els experts recomanen que aquest esforç hauria d’estar entre el 20 i el 30% com a màxim.

Els integrants de la fila 0, formada per Jaume Artigas, de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona; Irene Escorihuela, de l’Observatori DESC; Elena Massot, de l’Associació de Promotors de Catalunya, i Pau Pérez, de Barcelona Global, han reforçat la idea de la manca d’una política d’habitatge coherent que permeti arribar a les xifres d’habitatge social que tenen d’altres països europeus.

Alhora, han apuntat la importància de comptar amb el sector privat, tot fomentant la transparència i la informació per evitar una nova bombolla immobiliària, i han posat sobre la taula una realitat: el problema de les famílies que, malgrat tenir feina, no poden pagar un habitatge.

 

Fomentar la transparència

Amb l’objectiu de fomentar aquesta transparència i obtenir més dades del sector, durant els dos darrers anys l’Observatori Metropolità de l’Habitatge ha treballat per ampliar i aprofundir en les dades vinculades a l’habitatge en l’àmbit metropolità de Barcelona.

“Un dels objectius de l’Observatori és millorar les dades existents i omplir els buits que tenim”, ha explicat Carme Trilla, presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, durant la seva intervenció en el marc de la taula Mesurar per planificar. La generació d’indicadors i presentació de l’estat de la qüestió, que ha estat moderada per Beatriz Toribio, directora d’estudis de Fotocasa.

Des de la seva fundació, l’Observatori de l’Habitatge ha portat a terme diferents treballs de camp que han permès conèixer la població de Barcelona i saber on i com viu, establint una relació entre les persones i els habitatges. “S’observa una estabilització de la població a la ciutat en 1.620.000 habitants, però amb una tendència al creixement de la població estrangera, que va ser del 16% entre 2010 i 2016, i avui representa el 24%”.

A més, a partir de dades del cadastre, l’Observatori ha estimat quin és el parc de la ciutat, situat en 774.190 habitatges, i el nombre d’habitatges buits. “Amb diferents metodologies hem pogut estimar el nombre d’habitatges buits de la ciutat; es pensava que aquests eren l’11% del parc, i l’estudi que hem fet indica que són 3.600 habitatges, el que és un 1,52%”,  ha explicat Trilla.

Com viuen els barcelonins –el 35% de lloguer-; qui són els propietaris dels pisos –el 68,9% està en mans de propietaris particulars-; qui compra habitatges a la ciutat –el 66,6% de les transaccions són fetes per compradors d’aquí-, són d’altres dades aportades per l’Observatori.

Carme Trilla també ha explicat com han evolucionat els contractes de lloguer a tots els districtes, i el preu d’aquests, que és de 929,6 euros/mensuals de mitjana, encara que la demanda més alta de lloguers se situa entre els 600 i els 800 euros/mensuals.

A continuació ha participat Mario José Yoldi Domínguez, director de Planificació i Processos Operatius d’Habitatge del govern basc, qui ha explicat com s’utilitzen les dades per fer polítiques d’habitatge. “Les dades ens permeten saber en què ho estem fent bé, i on ens equivoquem, per tal de millorar les nostres decisions”. Yoldi ha destacat la necessitat de tenir cura en el maneig de la informació i de fer polítiques a llarg termini, i no plans de xoc.

Alhora, el ponent ha manifestat la necessitat de tenir un contacte directe amb els ciutadans, de fomentar la participació d’aquests, de creuar les dades per tenir més informació i controlar la informació de què disposem perquè no se’n faci un mal ús. “Tenir dades és imprescindible per planificar, però la meva preocupació actual és la mala utilització de les dades”, ha remarcat l’expert.

Comparteix aquest contingut