L’Ajuntament de Barcelona vol mobilitzar els 10.052 habitatges desocupats a la ciutat i destinar-los al lloguer assequible

29/03/2019 - 23:08

Habitatge. El plenari del Consell de l’Habitatge Social fa un repàs de les actuacions dutes a terme el 2018 per l’Ajuntament en el marc del Pla pel Dret a l’Habitatge.

El desenvolupament i implementació del Pla pel Dret a l’Habitatge de Barcelona 2016-2025 (PDHB) va ser el tema central de la sessió plenària del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona (CHSB) que va tenir lloc dijous 28 de març al Saló de Cent de l’Ajuntament.

Com va apuntar durant la presentació de l’acte el regidor d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Montaner, “s’està portant a terme un canvi de paradigma i ara toca rendir comptes del que s’ha fet, ja que és a partir de les dades i de la informació com es pot debatre i discutir si el nou paradigma està ben plantejat”.

Entre aquestes dades a les quals feia referència Montaner –qui es va acomiadar dels assistents, ja que deixa la política a finals de mandat per tornar a la universitat i a l’activisme-, destaca el cens d’habitatges buits elaborat per l’Ajuntament que ha permès poder afirmar que a Barcelona només l’1,22% del total de pisos de la ciutat estan desocupats.

 

Les actuacions i les dades del 2018

 La cap de gabinet de la Regidoria d’Habitatge, Vanesa Valiño, va ser l’encarregada de desgranar les diferents actuacions realitzades per garantir el dret a l’habitatge i els resultats de cadascuna d’elles.

En el cas del cens d’habitatges buits, aquest ha permès conèixer que als 73 barris de la ciutat hi ha 10.052 pisos desocupats, “i el que ara volem és mobilitzar-los cap al lloguer assequible”. A la vegada, el cens també ha servit per detectar altres anomalies, com 881 habitatges turístics sense llicència, els quals seran sancionats.

Durant el 2018, en el marc del PDHB i en especial per garantir el dret a l’habitatge, la Unitat de Disciplina de l’Habitatge ha portat a terme diferents actuacions –d’acord amb el que estableix la Llei pel Dret a l’Habitatge del 2007 quan es refereix a sancionar usos anòmals dels habitatges- per detectar els habitatges desocupats de manera permanent.

En aquests moments hi ha 22 expedients en tràmit (i 524 expedients iniciats) a grans tenidors de pisos buits. Valiño va posar com a exemple la sanció de més de dos milions d’euros a un edifici sencer d’habitatges buits a l’Eixample.

En el cas d’assetjament immobiliari, hi ha 12 expedients en tràmit -on s’ha optat per recórrer a la via administrativa per sancionar i no a la judicial-, a més d’altres actuacions vinculades amb l’expropiació per desocupació permanent de la Llei 4/2016; sancions a les entitats financeres per la manca d’inscripció al Registre d’habitatges buits i d’habitatges ocupats sense títol habilitant; i per incompliment de les ordres de conservació del Decret llei d’1/2015.

Alhora, durant el 2018 s’ha fet un pla d’inspecció dels habitatges protegits de la ciutat. Dels 16.000 que hi ha a Barcelona se n’han inspeccionat 2.091, el que representa el 13% del parc d’habitatge protegit vigent. S’han detectat 217 situacions anòmales, la meitat de les quals són per arrendar el pis per sobre del preu determinat i no comunicar-ho a la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa a les actuacions contra la gentrificació, el 2018 s’han analitzat els 324 plans de reallotjament presentats per garantir que es respecten els drets de les persones usuàries. A més, s’ha signat un conveni amb l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) per assessorar a persones i entitats en relació a l’assetjament i l’increment abusiu dels preus de lloguer.

 

Ampliació del parc d’habitatge assequible

Durant la seva intervenció, Valiño va donar les xifres del parc d’habitatge públic que gestionava l’IMHAB a finals de 2018: 8.362 habitatges (uns 3.000 habitatges més que el 2015). El preu mitjà de lloguer és de 211 euros/mes.

Com s’està ampliant el parc d’habitatge assequible va ser un altre dels temes tractats durant la sessió. En total, l’IMHAB ha promogut el darrer any 40 promocions d’obra nova sobre sòl públic amb un total de 2.913 habitatges. En global, l’Ajuntament ha impulsat 72 promocions –més dues de la Generalitat–, que sumen un total de 4.600 habitatges municipals nous; el 80% d’aquests habitatges seran de lloguer públic, i el 20% restant seran en cooperatives o en sessió d’ús, entre altres modalitats que demana la ciutadania.

La promoció d’obra nova es complementa amb la captació d’habitatge privat cap a lloguer assequible. El 2018 es van captar 165 habitatges que han anat a la Borsa de Lloguer assequible. El lloguer mitjà per als llogaters se situa en 145 euros/mes, mentre que el cànon mitjà per als propietaris és de 570 euros/mes.

Pel que fa a l’adquisició d’habitatge, l’any passat es van adquirir 68 pisos: 42 provinents de la compra directa o de l’exercici del tanteig i retracte, i 26 de la cessió d’usdefruit signada amb la Sareb. Des del 2016 s’han adquirit 697 habitatges (per compra directa i usdefruit).

 

Innovació en la creació d’habitatge

Un altre dels temes que Valiño va exposar va ser la innovació en la creació d’habitatge assequible. Entre les eines per aconseguir-ho trobem l’aprovació de la Modificació del Pla General Metropolità de Barcelona (MPGM) per destinar un 30% del nou sostre residencial, a la ciutat construïda, a HPO; la licitació conjunta de projecte i obra que permet escurçar terminis; i la modificació del la MPGM per a l’actualització de la normativa d’aparcaments de les promocions dotacionals i HPO que, com va explicar Valiño, “és un contrasentit fer habitatge amb la qualificació energètica més alta i d’altra banda construir aparcaments, que fomenten una tipus de mobilitat poc sostenible i, alhora, encareixen molt el cost de l’obra”.

La representant municipal també va fer especial èmfasi en el programa d’ajuts al pagament del lloguer. En concret, el 2018 es va ajudar 9.500 famílies, amb un pressupost total de de 23,9 milions d’euros, per fer front al pagament del lloguer amb una mitjana mensual de 207 euros/mes.

Els ajuts destinats a la rehabilitació també han tingut un pes important en el marc del PDHB, fent especial èmfasi en les finques d’alta complexitat. En total es van atorgar ajuts a 14.217 habitatges, amb una subvenció de 32,3 milions d’euros.

Per prevenir i atendre l’emergència habitacional i l’exclusió residencial, el 2018 la Unitat contra l’Exclusió Residencial va atendre 2.270 unitats de convivència, al 92% de les quals se’ls es va poder donar una solució definitiva; el 12% de les unitats de convivència es van poder quedar al mateix habitatge.

La Mesa d’Emergències del Consorci va rebre l’any passat 614 noves sol·licituds, 442 de les quals van ser valorades positivament, però només es van adjudicar 197 habitatges, “el que vol dir que cal disposar de més pisos per a la Mesa d’Emergències”.

El darrer aspecte que va destacar Valiño va ser el bon funcionament dels Punts d’Assessorament Energètic fent assessorament a veïns i veïnes per explicar-los què paguen de cada servei. En concret, el 2018 van atendre 13.301 persones i es van gestionar 362 talls. A més, es van gestionar 25 sancions a companyies energètiques per tallar el subministrament a persones vulnerables.

 

Les aportacions de la Generalitat

 La directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Judith Gifreu, va començar la seva intervenció destacant el valor d’un espai de diàleg com el Consell de l’Habitatge Social de Barcelona. Tot seguit va explicar les principals actuacions de la Generalitat a Barcelona durant el 2018 “per intentar donar la solució més coherent als problemes d’accés a l’habitatge i perquè les famílies puguin mantenir-se al seu habitatge habitual” i els aspectes clau del Decret llei 5/2019, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge.

Gifreu va donar a conèixer que la Generalitat ha invertit 136,9 milions d’euros a prestacions al pagament del lloguer i actuacions per evitar la pèrdua de l’habitatge a Catalunya, alhora que el 2018 va evitar 3.519 desnonaments.

En el cas concret de la ciutat de Barcelona, la directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, va indicar que la Generalitat va destinar l’any passat 37 milions d’euros a polítiques d’habitatge a Barcelona. Al detall, 15,3 milions a prestacions ordinàries per al pagament del lloguer; 8,8 milions a l’adquisició d’habitatges per tanteig i retracte; 7,8 milions a nodrir el pressupost del CHB; 3 milions a actuacions de rehabilitació; 0,8 milions a prestacions urgents i 0,7 milions a ajuts al pagament del lloguer a residents al parc públic, entre altres.

A més, la representant de la Generalitat va detallar en deu punts el Decret llei 5/2019 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, on destaca que es regula el procediment d’expropiació forçosa d’habitatges desocupats i s’estableix la qualificació permanent dels nous habitatges amb protecció oficial integrats al patrimoni públic, entre altres aspectes.

 

Torn de paraules

Durant el torn de paraules, representants de diferents entitats van aportar el seu punt de vista. El representant de la Fundació Hàbitat 3, Xavier Mauri, va destacar com a molt positiu el dret de tanteig i retracte, “una eina complicada, però que valorem molt positivament”, i alhora va proposar que tot el municipi de Barcelona sigui “una àrea de tanteig i retracte, el que facilitaria a l’Administració o a les entitats socials poder tenir més habitatge social”.

A continuació va intervenir Filiberto Bravo, president de l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana, que va preguntar quan s’obrirà la nova oficina d’habitatge prevista a la zona, “una zona amb fortes necessitats, amb quatre desnonaments a la setmana”, va explicar.

La directora de l’Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC), Irene Escorihuela, va prendre la paraula per remarcar la feina feta en tot el relacionat amb l’assetjament immobiliari. “S’ha treballat molt, ha estat difícil, però alhora ha estat profitós”, va remarcar. També va preguntar si estava previst fer difusió de les eines existents per lluitar contra l’assetjament immobiliari a la ciutat.

Durant la seva intervenció, el representant de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Santi Mas, va demanar si hi havia algun pla de xoc per donar resposta a l’emergència habitacional que hi ha a la ciutat, entre altres qüestions.

La representant de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), Eva Martínez, va explicar que la seva entitat ha presentat un document sobre la situació de l’habitatge i va mostrar la seva preocupació per un punt del nou Decret llei de la Generalitat, que pot portar que l’habitatge assequible de la ciutat sigui més car segons la ubicació, preocupació que van manifestar altres dels assistents a la reunió.

En el torn obert de paraules també va intervenir Rubén Domínguez, de la Federació ECOM, qui va demanar un treball conjunt amb les entitats, i Rodrigo Araneda, vicepresident del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona, el qual va subratllar la discriminació en l’accés a l’habitatge que pateixen les persones migrades i els problemes d’habitatge que tenen les persones refugiades que es troben a la ciutat.

 

Un òrgan consultiu i de participació

El Consell de l’Habitatge Social de Barcelona és un òrgan consultiu i de participació creat l’any 2007 pel Consorci de l’Habitatge de Barcelona. Aplega periòdicament representants del govern municipal i de la Generalitat amb grups polítics municipals, entitats socials, col·legis i associacions professionals, moviments veïnals i universitats, entre altres.

En aquesta nova sessió es va aprovar l’ingrés de tres entitats més: el Sindicat de Llogaters, La Dinamo (entitat que impulsa l’habitatge cooperatiu) i GHS, Gestors d’Habitatge Social de Catalunya.

 

Novetats en el reglament

A més de la incorporació de nous membres, durant la sessió també es van aprovar els canvis que s’han incorporat en el Reglament, entre els quals destaca que la vicepresidència segona recaurà en un representant en matèria d’habitatge de la Generalitat; que les entitats membres queden reagrupades en vuit tipologies diferents; que es dona més transparència a les deliberacions del Consell, i que la renovació dels representants es farà cada quatre anys, entre altres novetats.

 Durant la sessió els grups de treball del Consell –de Reglament i MPGM; Taula d’Habitatge Cooperatiu; Pobresa Energètica; Expulsió de veïns i Consell de Ciutat Vella– van poder explicar com han avançat en cadascun dels seus àmbits al llarg del darrer any.

 

Crida del Consell de Ciutat

En el marc de la reunió plenària del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona, dos membres del Consell de Ciutat, Joan Vidal i Beatriz Blanco (que alhora és la presidenta del Consell de Joventut de Barcelona), van explicar les funcions del màxim òrgan consultiu i de participació ciutadana que hi ha a la ciutat. Alhora van fer una crida per animar els assistents a participar-hi, ja que es renova cada vegada que hi ha un consistori nou.

Comparteix aquest contingut