Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

L’Ajuntament celebra el canvi de paradigma que suposa l’aprovació del Decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge

30/12/2019 - 13:20

Habitatge. La regidora d’Habitatge i Rehabilitació, Lucía Martín, celebra que “la Generalitat hagi entès que no es pot legislar sobre habitatge sense tenir en compte l’Ajuntament de Barcelona i els moviments socials”

L’Ajuntament de Barcelona celebra l’aprovació, dilluns dia 23, del nou Decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, que ha impulsat la Generalitat de Catalunya, i en el que ha comptat amb la participació de l’Ajuntament de Barcelona i dels moviments i organitzacions socials que defensen el dret a l’habitatge.

Aquest nou decret, a diferència del que va intentar impulsar al mes de juliol, representa un canvi de paradigma per a l’Ajuntament de Barcelona, o en paraules de la regidora d’Habitatge i Rehabilitació Lucia Martín, “un gir de 180 graus respecte al decret anterior que vam tombar”.

Martín ha valorat l’aprovació del decret juntament amb la tinenta d’Alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz. Un dels canvis més destacats és que amb el nou decret, “l’habitatge assequible comença a ser la norma i no l’excepció”, ha dit Sanz.

 

Aportacions de l’Ajuntament de Barcelona

El nou decret incorpora diferents aportacions que han fet tant l’Ajuntament de Barcelona com els moviments i les organitzacions socials que lluiten en la defensa del dret a l’habitatge. En aquest sentit, tant Lucía Martín com Janet Sanz han manifestat la seva satisfacció perquè “la Generalitat ha entès que no es pot legislar sobre habitatge sense tenir en compte l’Ajuntament de Barcelona i els moviments socials”.

Entre els canvis normatius que representa aquest nou decret i que han estat proposats i defensats per l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz s’ha referit als que aborden la defensa del dret a l’habitatge des de la perspectiva més urbanística i Lucía Martín als que se centren en l’emergència. Totes dues han coincidit en la importància d’unir en un sol text legal aquestes dues perspectives, que fins ara es legislaven per separat.

En el terreny urbanístic, Janet Sanz ha mencionat els següents canvis:

– L’habitatge protegit passa a ser protegit de manera permanent. “La ciutat i l’àrea metropolitana ja no perdran més habitatge assequible”, ha celebrat la tinenta d’Alcaldia.

– En les reserves d’habitatge protegit com a mínim el 50% seran de lloguer.

– En sòls consolidats que es puguin canviar els usos, la requalificació permetrà assolir nivells mínims del 40% de reserva de sòl per habitatge assequible, així com en aquells sòls on actualment siguin no urbanitzables i passin a ser-ho en el futur, també hi haurà una reserva mínima del 40% d’habitatge protegit.

Aquestes reserves d’habitatge protegit de lloguer constitueixen una innovació en el dret a l’Estat espanyol, i no existeixen en cap altra legislació de cap de les altres 16 comunitats autònomes.

– Desapareix la condició de garantir la viabilitat econòmica de la mesura de la MPGM del 30%, de manera que se simplifica l’aplicació d’aquest requisit.

– Corresponsabilització dels privats en la construcció d’habitatge protegit: en els terrenys dotacionals de privats també es podrà construir habitatge dotacional.

– Hi haurà un preu únic per a l’habitatge protegit i per a tota l’àrea metropolitana de Barcelona.

 

Mesures per atendre l’emergència

Pel que fa a l’àmbit de l’emergència, Lucía Martín ha remarcat tres normes noves que representen un gran avenç i que alhora suposen un “aprofundiment en els canvis que va iniciar la Llei 24/2015, però reconeixent i abordant noves realitats que s’estan donant”.

– La nova definició de grans tenidors d’habitatge, que incorpora les persones físiques que siguin propietàries de més de 15 habitatges. Aquesta definició té efectes en l’obligació d’oferir lloguer social a famílies vulnerables que estiguin vivint en els seus habitatges, abans d’iniciar processos judicials de desnonament per impagament d’hipoteques o impagament del lloguer.

– L’obligació de renovar automàticament els contractes de lloguer social que s’esgoten a les famílies vulnerables, amb nous contractes amb durada mínima de 7 anys, d’acord amb la LAU.

– Els bancs, fons d’inversió i gestors d’actius immobiliaris tenen la obligació de regularitzar les persones i famílies vulnerables que viuen en els seus habitatges des de fa 6 mesos o més sense títol habilitant. La regidora Lucía Martín ha recordat que “molts d’aquests fons voltors van comprar precisament aquests habitatges i edificis a preu molt més baix precisament perquè hi havia ocupants sense títol habilitant, ara cal que es corresponsabilitzin i que regularitzin aquestes persones”.

 

Comparteix aquest contingut