Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

“La rehabilitació és l’única manera de garantir que els habitatges estiguin en condicions per viure amb salut i confortabilitat”

25/07/2019 - 11:32

Habitatge. El Consorci de l’Habitatge de Barcelona ofereix diversos ajuts a la rehabilitació per reformar interiors i elements comuns dels edificis

Mantenir un parc d’habitatge en condicions òptimes per afavorir la qualitat de vida de les persones, evitar la degradació dels barris i, al mateix temps, contribuir a l’estalvi energètic. Aquests són alguns dels principals avantatges de portar a terme obres de rehabilitació.

“Rehabilitar un habitatge és un benefici i una inversió a llarg termini, que té com a retorn una millora de la qualitat de vida. És com passar la ITV per poder conduir amb seguretat i en condicions”, explica Anna Rigalt, Cap del Departament Foment de la Rehabilitació De l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona.

Molts estudis i investigacions científiques relacionen la manca d’accés a un habitatge digne amb els efectes en la salut mental i física. Les persones que viuen en pisos en males condicions o sense accessibilitat tenen més probabilitats de patir malalties respiratòries o cardiovasculars, així com de presentar estats d’ansietat o depressió.

La rehabilitació dels pisos contribueix a prevenir aquestes situacions i a millorar la qualitat de vida de la ciutadania. Com explica Núria Pedrals, coordinadora de l’Observatori de Barcelona per a la Rehabilitació Arquitectònica (OBRA), “la rehabilitació és la única manera de garantir que els habitatges tinguin les condicions idònies per viure amb salut, confortabilitat i habitabilitat”.

A més, també tenen un impacte econòmic positiu en la creació d’ocupació i d’estalvi econòmic en el sistema sanitari.

  

Suprimir les barreres arquitectòniques

Un dels beneficis destacats de les obres de rehabilitació al parc d’habitatges, a banda de resoldre patologies estructurals i garantir el bon estat dels edificis, és que fan possible la supressió de barreres arquitectòniques.

En els darrers anys Barcelona s’ha destacat per davant d’altres capitals en les seves accions per fer que l’espai públic estigui adaptat a les persones amb mobilitat reduïda. La rehabilitació d’habitatges permet portar aquestes mesures a l’àmbit privat i de l’habitatge.

L’execució d’aquest tipus de millores no només suposa una millora de la finca sinó que sobretot repercuteix en la salut i el benestar de les persones.

Tal i com explica Ivan Fernàndez, tècnic de l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB), es dona el cas “de persones grans o amb mobilitat reduïda que porten anys tancades a casa perquè no poden baixar les escales, i això minva molt les seves capacitat cognitives”.

En el moment en que la finca disposa d’un ascensor, de rampes d’accés i de portes més amples, automàticament millora la qualitat de vida d’aquestes persones i també s’evita que persones que han viscut tota la vida al barri hagin de marxar perquè els seus habitatges no estan adaptats.

 

Lluitar contra la pobresa energètica

Un altre dels efectes positius d’impulsar polítiques de rehabilitació és que contribueix a lluitar contra la pobresa energètica. Sovint aquest fenomen està associat al mal estat dels habitatges, la presència d’humitats o un mal aïllament, que comporta que s’incrementi la despesa en energia per les dificultats en escalfar-los.

Les obres de millora dels habitatges afavoreixen les condicions de manteniment, fa que la despesa energètica es redueixi i  millori la salut global de les persones que hi viuen. En aquest sentit, Pedrals considera que “els ajuts per atendre persones en situació de pobresa energètica són una solució puntual, però la solució definitiva passa per la rehabilitació”.

Durant el 2018 es van obrir un total de 350 expedients per a la rehabilitació energètica dels habitatges, una dada que cada any augmenta i demostra que la població s’està conscienciant sobre aquest tipus de reformes

Relacionat amb el tema de l’eficiència energètica, un altre avantatge de la rehabilitació és que permet donar resposta als compromisos polítics i les normatives europees en matèria mediambiental, especialment les que fan referència a la reducció de les emissions de CO2.

  

Impulsar l’economia local

Per altra banda, impulsar mesures per rehabilitar no només té un impacte positiu en el parc construït i en les persones que hi viuen, sinó que a més també contribueix a impulsar l’economia del territori.

“Aquest tipus d’obres creen molts llocs de treball”, apunta Rigalt, que assenyala, a més, que aquest tipus de projectes s’encarreguen a empreses de l’entorn. “Això és molt interessant perquè també es revitalitza l’economia local”, afegeix.

En aquest sentit, el Gremi de Constructors d’Obres proporciona una llista d’empreses especialitzades “que ofereixen una sèrie de condicions interessants per als propietaris de les finques, com ara l’endós, de manera que l’Ajuntament avança els diners de les obres”, explica la Cap del Departament Foment de la Rehabilitació de Barcelona.

Per cada euro que s’inverteix en els ajuts a la rehabilitació, s’estan generant tres euros en activitat econòmica. O dit d’una altra manera, amb els ajuts a la rehabilitació d’habitatge, l’activitat econòmica es multiplica per tres.

  

Ajuts a la rehabilitació

“De vegades costa molt convèncer la gent dels beneficis de la rehabilitació, perquè les propietats de veïns es troben amb dificultats per identificar sobre quins elements s’ha d’actuar o han de fer front a una despesa important, però aquí és on entrem nosaltres amb els ajuts a la rehabilitació”, explica Anna Rigalt.

La rehabilitació és un dels quatre eixos d’actuació estratègics que queden reflectits en el Pla pel Dret a l’Habitatge 2016-2015. En resposta a aquesta prioritat, cada any es fa una convocatòria d’ajuts a la rehabilitació.

En concret, el Consorci de l’Habitatge de Barcelona ofereix subvencions per rehabilitar l’interior dels habitatges i els elements comuns dels edificis, així com per millorar l’eficiència energètica dels immobles. A més, també s’atorguen ajudes dins el programa de finques d’alta complexitat del Pla de barris.

Durant el 2018 es van beneficiar de les ajudes de rehabilitació d’habitatges al voltant de 40.000 persones i 16.000 habitatges. En aquests moments està oberta la convocatòria d’ajuts per a la rehabilitació d’interiors.

 

Interiors de l’habitatge

La rehabilitació d’habitatges no només fa referència a les intervencions sobre façanes i altres elements comuns, com ara els ascensors. És igual d’important tenir cura de les condicions de l’interior dels habitatges ja que son factors que contribueixen a dignificar la llar i que tenen un impacte en la qualitat de vida de les persones que hi viuen

Dins els ajuts a la rehabilitació, l’Ajuntament impulsa una línia específica per a interiors. En l’actual convocatòria de l’any 2019 s’ofereixen subvencions per portar a terme reformes en habitatges que posteriorment s’incorporin a la borsa de lloguer.

En concret, aquests ajuts van destinats a obres per adaptar les xarxes d’aigua, gas i electricitat a la normativa vigent, així com a la millora energètica i l’habitabilitat. Les subvencions poden arribar fins al 100% del cost de la rehabilitació, fins a un màxim de 20.000 euros per habitatge. Es poden presentar sol·licituds fins el 29 de novembre.

 

Elements comuns dels edificis

Els ajuts destinats a la rehabilitació dels elements comuns dels edificis serveixen per fer front a la reparació de patologies estructurals dels edificis, així com a obres de millora d’espais comuns a l’edifici com façanes, patis, celoberts, escales, mitgeres i vestíbuls.

A més, també subvencionen les obres per a la instal·lació d’ascensors, per a la supressió de barreres arquitectòniques i d’elements obsolets; per instal·lacions generals comunes; per actuacions d’estalvi energètic, energia solar i cobertes verdes; i instal·lacions d’aigua directa.

També poden servir per reordenar espais i fer que la finca sigui molt més sostenible i eficient energèticament. El tècnic Ivan Fernàndez ho il·lustra amb un exemple: “un pati de llums fa la funció de xemeneia, però si l’hem tapat amb una claraboia, aquesta funció s’ha perdut. Si fem unes obres per retirar la claraboia o adaptar-la, podem recuperar el sistema de ventilació creuada i aconseguir una millor climatització general de la finca.

Els ajuts, per últim, també es dirigeixen al programa de cohesió social; programes de conjunts urbans d’interès especial que inclouen el Turó de la Peira, el Baró de Viver, el sud-oest del Besòs, l’àrea de conservació de Sant Ramon i els àmbits on s’implanti el programa de superilles.

 

Finques d’alta complexitat

Al 2018 el Pla de barris va posar en marxa un programa per rehabilitar finques que, per la complexitat socioeconòmica que presenten, no es beneficien de les ajudes de les convocatòries ordinàries.

En aquesta convocatòria s’amplien les aportacions pressupostàries fetes l’any anterior i s’hi aportaran 2,2 milions d’euros addicionals. De moment s’han obert 444 expedients i s’han signat 95 convenis d’obres, dels quals 44 finques ja compte amb la llicència o acaben de començar els treballs de rehabilitació.

Comparteix aquest contingut