Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge i els punts d’assessorament energètic (PAE) es mantenen actius de forma telemàtica per evitar la propagació de la Covid-19. Consulta aquí com accedir als serveis i tràmits no presencials.

“La flexibilitat i la visió de gènere són claus per transformar l’habitatge en un espai més obert i democràtic”

05/03/2019 - 08:21

Habitatge. Es presenta el nou número de Qüestions d’Habitatge, que reflexiona sobre la relació entre habitatge i gènere

Repensar els edificis tenint en compte les qüestions de gènere i planificar els habitatges a partir d’una flexibilitat que respongui a l’actual diversitat de models familiars són alguns dels reptes que tenen les ciutats que, com és el cas de Barcelona, han posat la visió de gènere com a prioritat, també en la seva relació amb l’urbanisme i l’habitatge.

Pel regidor d’Habitatge i Rehabilitació, Josep Maria Montaner, hi ha una relació clara entre la flexibilitat i la igualtat de gènere a l’habitatge, els dos conceptes que centren el nou número del Qüestions d’Habitatge. La publicació, editada per l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, s’ha presentat aquest dilluns, 4 de març, en un acte celebrat a l’Espai Francesca Bonnemaison.

Al costat de Montaner, a la presentació del nou Qüestions d’Habitatge hi ha participat la regidora de Feminisme i LGTB, Laura Pérez, així com Blanca Valdivia, sociòloga urbana i membre del Col·lectiu Punt 6; Ethel Baraona, arquitecta i editora, co-fundadora de dpr-barcelona; i Ivet Gasol, arquitecta i co-fundadora de Cierto Estudio.

La presentació també ha comptat amb la presència dels autors de la publicació: David H. Falagán, doctor en arquitectura; Max Gigling, investigador en polítiques d’habitatge, i Lucía Millet, arquitecta de Cierto Estudio; i amb les arquitectes i tècniques de l’IMHAB Cecília Colomer i Marta Marcet. Anna Ramos, directora de la Fundació Mies van der Rohe, ha moderat el debat.

Montaner ha destacat l’important paper que han tingut les dones en la promoció dels canvis que s’han anat produint en l’habitatge. “Darrera l’evolució de l’arquitectura moderna hi ha moltes dones tècniques”, ha reconegut el regidor, que ha assenyalat que l’habitatge és “el lloc on s’ha experimentat la lluita contra el patriarcat”.

Però sobretot, ha assenyalat que ha estat gràcies a la flexibilitat i la visió de gènere que “l’habitatge s’ha transformat en un espai més obert i democràtic”, ha dit. En aquest sentit, Montaner també ha remarcat la importància de fórmules com el cohabitatge per contribuir a la defensa de la igualtat de gènere.

Per la seva banda, la regidora de Feminisme i LGTB, Laura Pérez, ha explicat que l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat un Pla de Justícia de gènere que, entre d’altres aspectes, també té en compte l’habitatge: “Per primera vegada, la igualtat de gènere i el dret a l’habitatge s’han posat en comú en una mateixa estratègia per disminuir les desigualtats de gènere”, ha dit.

En aquest sentit, Pérez ha afegit que quan es parla d’habitatge des de la visió de gènere “l’economia de les cures és un tema recurrent”, ja que comporta plantejar noves formes d’organització dels habitatges. De la mateixa manera, també cal tenir en compte altres temes com la violència de gènere, ha afegit.

Segons la regidora, “encara ens falta molta creativitat per abordar aquest tema i la legislació vigent no ajuda gaire, però des de ciutats que ho treballem, com Barcelona, podem alçar la veu i intentar motivar els altres”.

 

Pensar l’habitatge des de la perspectiva de gènere

La sociòloga urbana Blanca Valdivia ha explicat que quan es pensa l’habitatge des de la perspectiva de gènere hi intervenen quatre elements: els aspectes econòmics, la tipologia d’unitats de convivència, les violències i percepció de la seguretat i la configuració de l’espai.

Valdivia ha presentat algunes dades que expliquen el perquè de la feminització de la pobresa: el fet que el 80% de les tasques de cures a la llar les fan dones; que en les famílies monoparentals liderades per dones hi ha un 43% més de risc de pobresa energètica; o que la diferència de les pensions entre les dones i els homes és del 38%.

Aquesta situació fa que les dones tinguin més problemes d’accés a l’habitatge, o l’accés a habitatges més precari, i que siguin més propenses a patir desnonaments i casos de pobresa energètica. Per altra banda, el model tradicional de família nuclear avui representa un 30% enfront el 70% d’altres models de convivència.

Per tot això “cal atendre la flexibilitat i poder adaptar l’habitatge a aquestes noves unitats de convivència”, ha dit Valdivia, assenyalant la necessitat de crear espais col·lectius de cures, espais comunitaris o crear major visibilitat entre els espais. “Cal  trencar la dicotomia entre allò públic i privat i, al mateix temps, crear espais flexibles, segurs, accessibles”, ha afegit.

 

Donar valor al treball domèstic

L’arquitecta i editora Ethel Baraona ha fet referència al fet que avui en dia el treball domèstic no es considera treball: “aquest és el gran problema que arrosseguem des de fa anys. No se li dona valor però està estretament lligat a l’economia, per això cal buscar com valoritzar-lo”.

Una solució passa, segons Baraona, per replantejar el model d’habitatge. “Hem d’apostar per la interseccionalitat i la flexibilitat per canviar aquest model que no dona valor al treball domèstic”.

“El gran repte de l’habitatge, i que ja es comença a treballar, és crear espais on es produeixin trobades entre diferents persones, generacions, persones de diferents nacionalitats, etc”, ha afegit.

 

La Comunitat Habitacional a Illa Glòries

Ivet Gasol, co-fundadora de Cierto Estudio, ha presentat el projecte de La Comunitat Habitacional amb el que aquest estudi integrat per sis dones arquitectes va guanyar el premi del concurs de projectes d’Illa Glòries.

La proposta que va ser premiada desenvolupa un bloc unitari amb dos edificis i un passatge públic que els travessa. “Es dona importància als patis comunitaris interiors que donen accés als habitatges, ja que creen espais de trobada a les persones que viuen en aquests pisos”, ha explicat Gasol.

L’arquitecta també ha explicat que s’ha plantejat la cuina com un espai central al voltant del qual s’ordenen la resta d’estances. A més, ha afegit que s’ha pensat “un espai on la vida comunitària és molt activa, on la gent es coneix i on contribueixen a crear sensació de seguretat”.

 

Analitzar els habitatges segons l’activitat que s’hi realitza

Des de la fila 0, el doctor en arquitectura David H. Falagán ha fet referència a l’article que publicar al nou Qüestions d’Habitatge, en el qual proposa una metodologia de disseny diferent a l’hora d’acostar-nos a l’habitatge, basat en el que es coneix com a “user centric design” o disseny a partir de l’ús central que s’hi fa.

Falagán ha assenyalat que cal analitzar habitatges a partir de les activitats que s’hi porten a terme i fer visible així aspectes que, des del punt de vista arquitectònic i també econòmic, no es tenen en compte, i que tenen a veure amb l’economia de les cures.

El doctor en arquitectura també s’ha preguntat de quina manera es poden fer visibles aquestes aspectes que sovint queden en un segon terme en les taules i projectes dels arquitectes.

 

Fer polítiques a partir de les dades

L’investigador en habitatge Max Gigling ha destacat la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona de fer polítiques a partir de les dades concretes i no només de les impressions que es poden tenir.

Precisament el seu article al nou Qüestions d’Habitatge se centra en els aspectes econòmics relacionats amb l’accés a l’habitatge. A través del seu estudi ha comprovat que el desfasament dels ingressos entre homes i dones es reflecteix en les diferències en l’accés a l’habitatge. Aquesta diferència es nota especialment entre les persones grans i les famílies monoparentals encapçalades per dones.

Des de la fila 0 també han participat Cecilia Colomer i Marta Marcet, arquitectes i tècniques de l’IMHAB. Marcet ha expressat les dificultats de plasmar les noves necessitats de l’habitatge en “normatives que s’han quedat molt desfasades”.

Per la seva banda, Colomer ha assenyalat com de vegades costa trobar els punts de contacte entre l’urbanisme i l’arquitectura: “és difícil saber on acaba la gestió de l’espai públic i on comença la de l’espai privatiu”.

Per últim, s’ha preguntat quin pes s’ha de donar als factors socials relacionats amb les qüestions de gènere en relació a d’altres aspectes socials que cal tenir en compte quan es parla d’habitatge.

Comparteix aquest contingut