La dignitat i la qualitat de vida de les persones centren les Jornades de l’Habitatge

25/10/2016 - 21:51

Habitatge. Els participants de les Jornades d'Habitatge conclouen l'espai de debat amb un missatge comú sobre la importància de l'habitatge per a la societat.

Membres de l’administració, representants d’entitats i cooperatives i professionals en matèria d’habitatge han tancat avui les Jornades d’Habitatge amb un missatge comú: la necessitat d’adoptar un enfocament multidisciplinari en les polítiques d’habitatge i d’implicar les autoritats i la ciutadania per garantir aquest dret.

Necessitem instruments nous per regular i redistribuir els recursos, ja sigui del sector turístic o urbanístic, perquè els veïns i veïnes de Barcelona es puguin quedar a la seva ciutat” ha declarat la regidora de Drets Socials, Laia Ortiz, que ha recordat que l’habitatge segueix sent fonamental per solucionar les problemàtiques d’exclusió social.

La regidora d’Urbanisme, Janet Sanz, també ha reivindicat l’habitatge com a centre de les polítiques de l’Ajuntament de Barcelona. Per a Sanz, l’objectiu és garantir que tota la ciutadania pugui accedir a un habitatge però, sobretot, garantir una vida digna.

 

Rehabilitació: més enllà de la reforma d’edificis

En la primera taula rodona de la jornada, diversos representants d’administracions locals i d’organismes d’habitatge han posat de rellevància la necessitat que la rehabilitació vagi molt més enllà de la reforma d’edificis, per tal que derivi en un benefici real per a la comunitat i repercuteixi en el teixit social de la zona.

Jordi Amela, director de Rehabilitació del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, ha explicat que les polítiques de rehabilitació i regeneració urbana giren entorn a tres eixos fonamentals: revertir les desigualtats per garantir l’habitabilitat i l’accés als serveis bàsics, potenciar la transició energètica per afavorir l’eficiència i l’estalvi i, finalment, reconvertir un sector en crisi per generar ocupació i dinamitzar l’economia local.

Per la seva banda, Juan Rubio del Val, cap de l’Àrea de Rehabilitació Urbana i Projectes d’Innovació Residencial de la Sociedad Municipal Zaragoza Vivienda (SLU), ha assegurat que “intervenir només en edificis no és suficient” i ha defensat que les tasques de rehabilitació han d’implicar la comunitat per revitalitzar els barris.

Del Val ha reconegut que, a Saragossa, una de les principals barreres de la rehabilitació és la baixa demanda per part dels propietaris: en la majoria dels casos, aquests no sol·liciten ajuts per rehabilitar els seus edificis si les obres no tenen una incidència directa en els habitatges particulars.

“Dels errors se n’aprèn”, ha reconegut Del Val, qui ha considerat essencial l’autocrítica per avançar en les properes etapes de les polítiques de rehabilitació.

 

Noves formes d’arquitectura per donar resposta a la realitat

Barcelona viu avui dia una emergència habitacional deguda, en part, a la necessitat de reallotjar famílies o unitats de convivència que han estat desnonades, però també respon a la voluntat de la ciutadania per donar acollida als refugiats que arriben a Europa. El regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, ha reconegut que el parc d’habitatges disponibles és insuficient en aquest sentit i, per aquest motiu, s’aposta per noves formes de construcció més ràpides de produir, més eficients i sostenibles.

“Un darrere que passi a ser un davant”, així ha definit Sandra Bestraten, professora de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC), les polítiques de rehabilitació. Bestraten feia referència a l’embelliment de les façanes secundàries dels habitatges, però també a regenerar les parts més desfavorides d’una ciutat per empoderar les comunitats que hi viuen.

Bestraten, que fa 15 anys que construeix equipament socioeducatius amb tecnologies de baix cost, ha posat èmfasi en la participació ciutadana i en el fet que tots ens podem sentir “importants i imprescindibles” en la rehabilitació, justificant-la com “un procés de gestió en la que participen moltes persones”.

 

Una visió global sobre el cohabitatge

En l’últim debat de les Jornades, diferents cooperativistes han presentat els models d’habitatge cooperatiu d’Àustria, Dinamarca i l’Uruguai, tres països on la tradició cooperativista està molt estesa i de maneres molt diferents.

A Dinamarca, l’habitatge cooperatiu representa un 7% del parc d’habitatge nacional, però el percentatge arriba fins al 30% a les ciutats, com és el cas de Copenhaguen. Malgrat això, Henrik Gutzon Larsen, cooperativista d’habitatge i professor de geografia crítica, ha advertit sobre el perill de liberalització de les cooperatives i el fet que els preus segueixin la tendència alcista del mercat, un fenomen que comença a produir-se a la capital danesa.

Franziska Ullman, professora a la Universitat de Stuttgart i Viena, ha ofert una anàlisi sociològica i urbana del model cooperatiu vienès, sorgit arran de la caiguda de l’imperi austríac i l’arribada del socialisme al país. En aquest sentit, les institucions implementen polítiques de protecció del dret a l’habitatge des de fa dècades.

Com a exemple de la importància de l’habitatge, Ullman ha explicat el projecte Frauen-Werk-Stadt (1990-1995), una comunitat d’habitatges dissenyats des de la perspectiva de les dones i el seu paper dins de la unitat familiar i la comunitat. En aquesta estructura, es barregen les funcions dels espais, les estructures socials, els llogaters de diferents edats i s’inclouen zones comunes per promoure la vida comunitària.

 

El futur de les cooperatives, en mans de tots

Les cooperatives d’habitatge estan incloses en la constitució xilena des del 1968; actualment, representen un 5% del parc d’habitatge del país, però s’hi destina gairebé el 50% dels fons estatals per a l’habitatge.

L’autogestió és un element bàsic en el sistema uruguaià de cooperatives: els membres de la cooperativa han de gestionar-ne tot el procés. “Sense participació i sense autogestió, no existirien les cooperatives d’habitatges a l’Uruguai”, ha assegurat Raúl Vallés, professor d’arquitectura i membre de les Cooperativas de Montevideo.

Vallés ha incidit en la matriu col·lectiva de les iniciatives d’habitatge comunitari a l’Uruguai, que no es consideren un model sinó un sistema global en el qual participen diferents actors de la societat.

Les Jornades d’Habitatge han conclòs avui després de dos dies de debats i una desena de seminaris i taules rodones en què una trentena d’experts i professionals del món de l’habitatge han exposat la seva experiència i intercanviat idees de futur.

Comparteix aquest contingut