Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge i els punts d’assessorament energètic (PAE) es mantenen actius de forma telemàtica per evitar la propagació de la Covid-19. Consulta aquí com accedir als serveis i tràmits no presencials.

La construcció d’habitatge públic s’ha duplicat arran de l’aplicació del Pla pel Dret a l’Habitatge de Barcelona

28/06/2018 - 11:11

Habitatge. Ahir es van presentar els resultats de l’aplicació del PDHB al llarg del 2017 en la reunió plenària del Consell de l’Habitatge Social.

 

El Pla pel Dret a l’Habitatge de Barcelona 2016 – 2025 (PDHB) ja està donant els seus fruits: al llarg de l’any passat, l’Ajuntament va construir 407 habitatges públics, el doble que al 2015, l’últim any abans de l’entrada en vigor del pla. També es va incrementar l’oferta de lloguer públic gràcies a la compra de pisos, es va impulsar la captació d’immobles privats per incorporar-los a la Borsa de Lloguer i es va intensificar la concessió d’ajuts al lloguer.

Precisament amb l’objectiu de compartir amb els actors més rellevants de l’àmbit de l’habitatge el balanç de l’aplicació del PDHB al 2017, ahir es va dur a terme al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona la reunió plenària del Consell de l’Habitatge Social, un òrgan consultiu i de participació que fa el seguiment de les polítiques d’habitatge de la ciutat.

Aquesta reunió aplega periòdicament representants del govern municipal i de la Generalitat amb grups polítics municipals, empreses, col·legis i associacions professionals, moviments veïnals, universitats i entitats socials relacionades amb l’habitatge.

El punt principal de la trobada d’ahir va ser l’avaluació de les mesures implementades en el marc del Pla pel Dret a l’Habitatge, l’instrument que defineix les propostes i els compromisos municipals en política d’habitatge pel període 2016-2025 i recull les mesures aprovades per l’Ajuntament amb la finalitat de defensar aquest dret a la ciutat.

 

Les dades del 2017

El regidor d’Habitatge i Rehabilitació, Josep Maria Montaner, va explicar que l’any passat el govern municipal va impulsar un ambiciós conjunt de mesures de promoció de l’habitatge assequible amb el suport financer del Banc Europeu d’Inversions i el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa.

Així, el parc d’habitatge públic es va reforçar amb la finalització de set noves promocions amb un total de 407 habitatges. Aquesta xifra duplica el nombre de pisos finalitzats al 2015, l’últim any abans de l’entrada en vigor del PDHB. Alhora, a finals de 2017 es trobaven en curs 40 promocions que sumaven 3.108 habitatges.

El ritme d’ampliació del parc d’habitatge de lloguer assequible es va accelerar amb la compra de 289 habitatges, als quals caldrà sumar els 300 que es troben en tràmit d’adquisició, una quantitat molt superior als 69 habitatges adquirits l’any 2015.

D’altra banda, al 2017 es va incrementar la captació d’habitatges privats per destinar-los al lloguer social. Segons les dades mostrades ahir, a finals de l’any passat es gestionaven 1.017 habitatges entre la Borsa de Lloguer i el programa de cessió municipal.

Pel que fa a l’atenció i prevenció de l’emergència, la Unitat Contra l’Exclusió Residencial (UCER) va atendre 2.351 unitats de convivència. Aquesta xifra s’ha incrementat en un 246% des de l’any 2014, mentre que la quantitat de desnonaments ha disminuït.

Entre d’altres mesures, el regidor també va esmentar el fort increment del pressupost dedicat a la promoció de la rehabilitació, que ha passat d’una mitjana anual de 17 milions d’euros en el període 2011-2015 als quasi 42,5 milions destinats el 2017.

 

L’horitzó del 2018

El gerent d’Habitatge de l’Ajuntament, Javier Burón, va ser l’encarregat de presentar les tendències de futur i les mesures principals del 2018, que va qualificar com “un any il·lusionant i ple de reptes”.

Així, va explicar que actualment s’estan construint més de 4.500 habitatges públics municipals, dels quals el 80% seran de lloguer públic i el 20% de dret de superfície. Aquestes xifres mostren que aquest és “el període històric amb més producció d’habitatge públic” a la ciutat.

Pel que fa a la captació de nou habitatge, Burón va subratllar que s’intensificarà l’adquisició de pisos nous perquè aquesta política “permet intervenir en llocs de la ciutat que tenen poc parc públic de lloguer o en els quals hi ha poc sòl per construir”.

D’altra banda, el Consistori ha posat en marxa recentment una campanya d’ajuts a la rehabilitació amb mesures destinades a fer que “les subvencions vagin a les zones de la ciutat i els grups socials amb més necessitats”, com ara el programa d’ajuts per a finques d’alta complexitat.

Finalment, el gerent d’Habitatge va assenyalar que, actualment, l’Ajuntament de Barcelona és l’administració que està fent un esforç més gran en matèria d’habitatge, tot i no tenir les competències pertinents en aquest camp. Per aquest motiu va demanar una major implicació de la resta d’institucions.

 

Noves mesures de l’Agència Catalana de l’Habitatge

El plenari també va comptar amb la participació del nou secretari d’Hàbitat Urbà i Territori de la Generalitat de Catalunya, Agustí Serra, que va declarar la seva voluntat de “donar un nou impuls a les polítiques d’habitatge”, una matèria “molt lligada a la qualitat de vida de les persones”.

D’altra banda, el director de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC), Jaume Fornt, va oferir algunes dades sobre l’activitat de la seva entitat al llarg de l’any passat. Així, va destacar que durant el 2017 l’AHC va destinar gairebé 15 milions d’euros als ajuts al pagament de l’habitatge a Barcelona, 2,4 milions més que al 2016.

Fornt també va explicar dues noves mesures per fomentar la promoció del parc d’habitatge assequible: d’una banda, l’AHC i l’Institut Català de Finances han obert una línia de préstecs de 110 milions d’euros per ajudar als ajuntaments i les entitats en l’adquisició d’habitatges mitjançant el dret de tanteig i retracte.

D’altra banda, aquestes mateixes entitats han obert una línia d’ajuts de 140 milions d’euros de pressupost perquè els promotors públics i privats impulsin la construcció de nou habitatge de lloguer social.

 

Torn de paraules

Durant el torn de paraules, representants de diverses entitats van aportar els seus punts de vista. Així, la directora de l’Observatori DESC (Drets Econòmics Socials i Culturals), va declarar que l’Ajuntament està fent “un esforç molt important” i va destacar la importància de la coordinació entre administracions.

Escorihuela també va subratllar l’aportació de les entitats de la societat civil en la defensa del dret a l’habitatge. Com a exemple va esmentar la proposta de diverses entitats socials de destinar un 30% dels nous habitatges al parc públic, que està en tramitació a l’Ajuntament.

Per la seva banda, el representant de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca Santi Mas va reclamar l’aturada dels desnonaments i la posada en marxa de “respostes urgents” davant la “profunda situació d’emergència”.

També va participar en la trobada el representant del grup municipal de la CUP Francisco Garrobo, que va demanar que els pisos subhastats en mans de les entitats bancàries es posin a disposició de les persones amb més necessitats.

Per últim, Maria Rosa Luna, del Consell de Dones de Barcelona, va sol·licitar que es dediquin més habitatges socials a col·lectius com les famílies monoparentals o les vídues.

Comparteix aquest contingut