Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge i els punts d’assessorament energètic (PAE) es mantenen actius de forma telemàtica per evitar la propagació de la Covid-19. Consulta aquí com accedir als serveis i tràmits no presencials.

Jornades: la rehabilitació, una eina que dignifica l'habitatge

30/04/2018 - 13:04

Trobada. Experts de diversos països van intercanviar experiències sobre polítiques de renovació d’habitatges en una jornada coorganitzada per l’Ajuntament.

Les polítiques de rehabilitació són un factor de benestar social, eficiència energètica i progrés econòmic. Aquesta és la principal conclusió de la jornada ‘Polítiques de rehabilitació al sud d’Europa’, que va reunir el passat dia 25 d’abril a El Born Centre de Cultura i Memòria experts i representants institucionals de diversos països per intercanviar opinions i experiències sobre aquesta matèria.

Conscient de la importància d’aquestes mesures, l’Ajuntament de Barcelona està fent una aposta decidida pel foment de la rehabilitació i també està treballant per explorar noves iniciatives i augmentar la conscienciació de la ciutadania.

Per aquest motius, el consistori va organitzar aquesta trobada en col·laboració amb altres entitats. Representants de diverses institucions i organitzacions internacionals van valorar les mesures dutes a terme a diferents zones d’Europa i la seva aplicabilitat en altres territoris en una taula rodona i un debat moderats per la directora d’Operacions de l’Institut Català del Sòl, Elisabet Cirici.

 

Les polítiques innovadores de Barcelona

La ponència del gerent d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Javier Burón, va repassar diferents iniciatives innovadores que està duent a terme el govern municipal per millorar l’estat de l’estoc d’habitatge de la ciutat.

Així, va explicar que l’Ajuntament va decidir “implementar polítiques de millora més enllà de promoure la renovació de les façanes”, com es feia tradicionalment. Per això va posar en marxa una línia de subvencions per ajudar les persones amb dificultats econòmiques a rehabilitar l’interior dels seus habitatges.

D’altra banda, Burón va parlar de l’ajut per a la rehabilitació que s’ha posat a disposició dels propietaris interessats en posar els seus pisos a la Borsa de Lloguer. Amb aquesta mesura es pretén dignificar els habitatges, però també augmentar l’oferta d’habitatge assequible a la ciutat.

Per últim, va fer referència al programa de rehabilitació de finques d’alta complexitat. Es tracta d’una iniciativa que presta una atenció especial als edificis de difícil rehabilitació on es concentren situacions de vulnerabilitat social. A banda d’ajuts econòmics per millorar l’accessibilitat i l’eficiència energètica, el programa ofereix assistència a les comunitats.

 

Regeneració urbana a Lisboa

El regidor d’Habitatge i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Lisboa, Rui Neves Bochmann Franco, va dedicar la seva intervenció a exposar algunes iniciatives de regeneració urbana i foment de l’eficiència impulsades des del seu consistori.

Així, va parlar sobre el projecte de rehabilitació impulsat a Boavista, un districte de la capital portuguesa format íntegrament per habitatges socials que estaven en mal estat. L’Ajuntament lisboeta va engegar un procés de renovació que inclou la substitució dels tancaments i la millora de l’aïllament de les façanes utilitzant suro.

Bochmann va esmentar un altre projecte en el qual s’ha reconstruït un conjunt de cases del barri d’Alvenària amb criteris d’accessibilitat i de sostenibilitat: s’aprofita al màxim la llum solar, es recullen les aigües pluvials i s’utilitzen plaques solars, entre altres mesures.

Per últim, el regidor va explicar una iniciativa amb la qual es va aconseguir que les llars participants reduïssin el seu consum energètic en un 30%: el consistori va crear un equip d’orientadors que ajudaven a les famílies a estalviar energia i, al cap de sis mesos de formació, el consum havia disminuït significativament.

 

Les primeres polítiques de rehabilitació a Grècia

Per la seva banda, l’arquitecta i assessora del ministeri grec de Seguretat Social Dimitra Siatitsa va oferir un retrat de la situació de l’habitatge al seu país. Segons ella, la crisi econòmica s’ha traduït en deu anys d’estancament en el sector de la construcció. Això ha empitjorat l’estat d’un parc immobiliari, el 55% del qual es va construir abans del 1990.

Tot plegat, juntament amb la inexistència de polítiques públiques d’habitatge, ha derivat en l’envelliment del parc immobiliari i l’abandonament d’una part important dels habitatges als centres urbans.

La rehabilitació és un desafiament que hem d’afrontar”, va resumir l’arquitecta, i va detallar els primers passos que s’estan fent des de les institucions: s’està desenvolupant una normativa que permetrà que les administracions rehabilitin els edificis abandonats i els posin al mercat amb preus regulats i també s’estan intentant impulsar iniciatives d’habitatge social sense ànim de lucre.

 

Lluitant contra la pobresa energètica a l’Europa oriental

El representant de l’organització no governamental Habitat for Humanity, Besim Nebiu, va explicar els projectes de rehabilitació que la seva entitat està impulsant a Europa de l’Est. Segons va explicar, en aquests territoris hi ha grans parcs d’habitatges construïts per l’Estat entre el 1950 i el 1980 que ara estan en mans privades i als quals són habituals els casos de pobresa energètica.

Es tracta de construccions molt poc eficients energèticament que han tingut poc manteniment. Tot plegat, sumat a la duresa del clima de la zona, fa que la despesa energètica sigui enorme: “les factures de l’energia poden arribar a ser altíssimes durant els mesos més freds”, va assegurar.

Amb l’objectiu de combatre aquests casos de pobresa energètica, Habitat for Humanity ha engegat diversos projectes per promoure obres d’aïllament i eficiència, oferir als propietaris assistència per aconseguir ajuts públics i finançament dels bancs i també per proporcionar-los assessorament per optimitzar el seu consum energètic.

 

Rehabilitació amb finalitat social a Itàlia

El projectes de l’organització italiana Fondazione Housing Sociale, dedicada a la promoció i la gestió d’habitatge social, van protagonitzar una altra de les ponències de la jornada.

La seva directora, Giordana Ferri, va subratllar que l’entitat està promovent la construcció de 20.000 habitatges a tot Itàlia destinats a persones que no es poden permetre un habitatge del mercat.

A banda d’això, va presentar dos projectes impulsats a les ciutats de Milà i Ascoli Piceno per rehabilitar edificis històrics abandonats i crear habitatges de lloguer assequible i pisos d’acollida per a casos d’emergència social.

 

La importància del certificat d’eficiència energètica

D’altra banda, la representant del Col·legi espanyol de Registradors de la Propietat, Paloma Lombardo, va subratllar la importància de demanar el certificat d’eficiència energètica d’un habitatge quan es fa una obra o es realitza una transacció.

Aquest document inclou la qualificació de l’eficiència energètica i el consum d’un immoble, així com recomanacions de millora, la qual cosa permet saber si convé prendre mesures de rehabilitació, per exemple.

Així mateix Lombardo va defensar la rellevància del registre de la propietat com a eina de control de l’habitatge públic per part de l’Administració. “Tenir el control dels habitatges de lloguer social a través del registre de la propietat seria una bona mesura”, va declarar.

 

El debat: el següent gran repte de la rehabilitació

Un cop acabades les ponències, es va dur a terme un debat en el qual van participar els ponents i membres del públic.

Durant aquest bloc, el gerent d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Javier Burón, va subratllar que “la majoria de les ciutats europees s’estan quedant sense espai per a nous edificis” i que, per tant, el següent gran repte que s’haurà d’afrontar des de l’àmbit de l’habitatge serà la rehabilitació a gran escala.

Tal i com va afegir el mateix Burón, però, caldrà establir mecanismes per “mantenir els preus sota control”. En aquest sentit, el regidor d’Habitatge i Desenvolupament Local de Lisboa, Rui Neves Bochmann Franco, va subratllar la importància de reforçar els parcs d’habitatge públic i assequible: “només així podrem tenir ciutats sostenibles”, va assegurar.

 

Bloc per a experts

A banda de la taula rodona, que es va dur a terme a la tarda, al llarg del matí es van organitzar altres activitats: d’una banda, una visita a una promoció de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació i, d’altra, una taula rodona sobre el finançament de la rehabilitació.

Hi van participar representats dels ajuntaments de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet, l’Associació de Gestors de Polítiques Socials d’Habitatge de Catalunya, l’Associació Espanyola de Gestors Públics d’Habitatge i Sòl, Housing Europe, el Banc Europeu d’Inversions, l’Observatori Ciudad 3R i Federcasa.

Comparteix aquest contingut