Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge i els punts d’assessorament energètic (PAE) es mantenen actius de forma telemàtica per evitar la propagació de la Covid-19. Consulta aquí com accedir als serveis i tràmits no presencials.

Inaugurat el primer edifici de cohabitatge construït a la ciutat

15/10/2018 - 17:28

Habitatge cooperatiu. Acaben les obres de La Borda, una promoció de cohabitatge construïda en un solar cedit per l’Ajuntament de Barcelona.

“I si enfrontem el problema de l’habitatge plegats?” Amb aquesta pregunta va néixer el projecte d’habitatge cooperatiu La Borda segons un dels seus membres, Hernan Córdoba. Aquella idea s’ha fet realitat  tal i com demostra la inauguració dijous passat del primer edifici de cohabitatge construït a Barcelona, situat al carrer de la Constitució, 83-89, al barri de la Bordeta (districte de Sants-Montjuïc)

L’Ajuntament va cedir el solar a una cooperativa de veïns, que ha construït aquest edifici de sis plantes i 28 habitatges. Els socis i sòcies de la promoció van fer una aportació inicial i abonaran una quota mensual assequible per viure-hi.

La promoció contribuirà a incrementar el parc d’habitatge assequible de la ciutat amb un model pioner d’habitatge cooperatiu. “Semblava que les hipoteques i els lloguers ens havien de fer fora del barri, però finalment ens hi quedarem”, celebra Córdoba.

Els membres de la cooperativa comparteixen una mateixa idea de vida en comú. El futur veí de la promoció explica que totes les decisions sobre l’obra s’han pres conjuntament i, per aquest motiu, “els habitatges són un reflex de la pròpia comunitat”.

Aquesta serà la primera experiència de cohabitatge que es posi en marxa a la ciutat juntament amb la promoció del carrer de la Princesa (a Ciutat Vella), un projecte que, a diferència de La Borda, ha consistit en la rehabilitació d’una finca en desús cedida per l’Ajuntament.

El cohabitatge, un model alternatiu

El cohabitatge és un model que permet a una comunitat de persones viure en un edifici sense ser-ne els propietaris ni els arrendadors, per un termini de temps ampli -75 anys- i a un preu inferior al del mercat.

Consisteix en la cessió, per part de l’Ajuntament, d’una finca o un solar en desús a una cooperativa de veïns perquè hi construeixi. Aquest model concep l’habitatge com a bé d’ús i no d’inversió: els socis dipositen una entrada i paguen mensualment una quota per l’ús de l’habitatge, però no en seran mai els propietaris perquè la propietat pertany a la cooperativa.

Amb aquest mètode, utilitzat en alguns països del nord d’Europa, es pretén impulsar un nou model d’habitatge comunitari, lliure de l’especulació dels mercats immobiliaris i que permet mantenir la propietat pública dels terrenys.

Una aposta municipal

L’Ajuntament de Barcelona està impulsant diverses mesures per reforçar el parc d’habitatge assequible de la ciutat. L’objectiu del consistori és oferir alternatives viables al mercat de lloguer privat, els preus del qual estan expulsant el veïnat dels barris.

El foment del cohabitatge és, precisament, una d’aquestes mesures. Per impulsar el model de l’habitatge cooperatiu, l’Ajuntament va adquirir diversos solars i va obrir un concurs on les cooperatives de veïns podien presentar les seves propostes. Les adjudicacions es van fer tenint en compte criteris socials, arquitectònics i mediambientals.

Actualment hi ha dues promocions d’aquest tipus finalitzades, la de La Borda (al districte de Sants-Montjuïc) i la del carrer de la Princesa (a Ciutat Vella). Alhora, hi ha quatre projectes més en marxa a diferents districtes de la ciutat que es començaran a construir pròximament.

L’acte d’inauguració

Futurs veïns i veïnes, representants de les entitats que han format part del projecte i representants institucionals van participar a l’acte d’inauguració que es va realitzar el passat 11 d’octubre. “Esteu fent història, avui heu fet un pas molt important per impulsar una nova manera de viure en comunitat”, va subratllar el regidor d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Montaner.

El responsable de la Direcció General d’Economia Social, Tercer Sector, Cooperatives i Autoempresa de la Generalitat, Josep Vidal, va afirmar que el cohabitatge representa “un canvi de paradigma” que pot contribuir a “pal·liar els greus problemes d’habitatge” que hi ha actualment.

Per la seva banda, els membres de la cooperativa La Borda Joan Gual i Elba Mansilla van donar les gràcies a totes les persones que han participat en el projecte per haver contribuït a que “el somni de La Borda s’hagi fet realitat”.

Aquest projecte “s’ha fet sense utilitzar ni un euro de la banca convencional”, va destacar Ramon Pascual, el representant de la cooperativa financera Coop57, que ha contribuït en el finançament de l’obra juntament amb micropréstecs de particulars.

“La Borda demostra que l’habitatge cooperatiu ja és una realitat, una alternativa real a la mercantilització de l’habitatge”, va declarar finalment Lali Daví, la representant de la fundació La Dinamo, una altra de les entitats que donat suport al projecte.

Un edifici singular

L’edifici té sis plantes i 28 habitatges d’entre 45 i 75 metres quadrats. L’estructura està feta de fusta, un material molt més sostenible que el formigó o l’acer perquè es requereixen menys recursos per produir-lo i permet construir molt més ràpid. Cal subratllar que La Borda és l’edifici de fusta més alt d’Espanya.

Es tracta d’una construcció de molt baix consum que pràcticament no necessitarà climatització. Tot està pensat perquè l’edifici capti el màxim de sol possible a l’hivern i a l’estiu es mantingui fresc, per això disposa d’una coberta sobre el pati interior que s’obrirà o es tancarà en funció de l’època de l’any. L’orientació dels habitatges també es va fer tenint en compte criteris de sostenibilitat.

D’altra banda, hi ha un conjunt d’espais comunitaris dissenyats pels mateixos veïns i veïnes amb l’objectiu de potenciar la vida en comú: bugaderia, sala d’hostes, espais polivalents, un menjador i una cuina col·lectius, una terrassa i un pati interior.

Una altra característica molt innovadora és que els espais seran “flexibles”: en cas que en el futur sigui necessari, els pisos podran adaptar-se a les necessitats dels seus ocupants. Així, si  en un habitatge hi falta espai i en un altre n’hi sobra, algunes parets es podran desplaçar per afegir o eliminar habitacions.

Comparteix aquest contingut