“Hem de construir a partir de la col·laboració públic-privada”

21/03/2019 - 19:54

Habitatge. Els ponents destaquen la necessitat d’eliminar prejudicis entre el sector públic i el privat, i potenciar polítiques que compensin la promoció d’habitatge assequible

La coproducció amb empreses sense ànim de lucre o lucre limitat ha estat el tema central de les dues ponències impartides per Ricard Fernández, gerent de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, i Gerald Koessl, representant de l’Austrian Federation of Limited Profit Housing Associations, que han tingut lloc durant el matí de la darrera jornada del Fòrum d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (FHAR), organitzat per l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona.

Buscar solucions entre el sector públic i el privat per actuar a curt, mitjà i llarg termini. Aquest ha estat el lema central dels dos ponents, els quals han explicat la situació a Catalunya i a Àustria, respectivament.

Malgrat que aquestes solucions no són senzilles, ja que requereixen la coordinació de les diferents administracions, “cosa que no sempre és fàcil”, ha apuntat Fernández, i la col·laboració públic-privada, “s’ha d’intentar fins a trobar la millor fórmula per poder proveir a la població d’habitatge assequible”, ha afegit el ponent.

Fernández ha reconegut la principal labor del sector públic, “que és buscar el benefici de la ciutadania, i més en una ciutat com la nostra que compta amb l’Acord Ciutadà per una Barcelona inclusiva” signat per 167 entitats i xarxes, i on el primer punt destaca la necessitat de reduir l’estrès dels ciutadans en despeses d’habitatge. Avui, una de cada tres llars destina el 40% de la renda anual a l’habitatge.

 

Treballant per la coproducció

El ponent ha donat a conèixer la coproducció d’habitatge que s’ha fet en aquest mandat durant el qual s’han portat a terme concursos de sòl en dret de superfície per a cohabitatge, cooperatives i fundacions, a més de signar convenis amb Hàbitat3 i amb API’s, entre altres, per mobilitzar habitatge buit cap a lloguer social i assequible.

També s’han signat convenis amb grans tenidors per a la gestió d’habitatge, s’ha modificat el PGM per obtenir un 30% d’habitatge protegit en sòl urbà consolidat. A més, s’ha donat suport a experiències d’allotjament social per a col·lectius vulnerables, la cessió d’habitatges a entitats de suport a persones amb discapacitat física i intel·lectual, i la creació de deu punts d’assessorament energètic als districtes que han impedit 5.000 talls de llum a la ciutat.

El gerent de Drets Socials del consistori també ha explicat els motius pels quals la coproducció ha de permetre fer efectiu el dret a l’habitatge: per imperatiu constitucional; per assolir el sòl i el finançament necessaris; per les limitacions de la contractació i les finances públiques, “ja que un dels efectes de les polítiques de la Unió Europea ha estat la limitació d’endeutament públic, el que ens obliga a buscar la col·laboració del sector privat”. A més, per innovar noves formes de viure, “el que permet millorar la relació de l’habitatge amb l’entorn”; per arribar a determinats segments socials, i per eficiència. “El sector públic és més eficient en unes coses, mentre que el privat ho és en altres”.

 

Buscar punts d’acord

El ponent ha donat a conèixer la coproducció d’habitatge que s’ha fet en aquest mandat durant el qual s’han portat a terme concursos de sòl en dret de superfície per a cohabitatge, cooperatives i fundacions, a més de signar convenis amb Hàbitat3 i amb API’s, entre altres, per mobilitzar habitatge buit cap a lloguer social i assequible. A més, s’ha creat Habitatge Metropolis Barcelona (HMB), operador público-privat impulsat des de l’Ajuntament de Barcelona i l’Area Metropolitana de Barcelona.

Per fomentar aquesta col·laboració i diàleg, Fernández ha remarcat que “el primer que cal fer és eliminar els prejudicis i potenciar polítiques que compensin als promotors a l’hora de promoure habitatge assequible. És necessari el suport de les administracions superiors, ja que els ajuntaments no tenen el finançament suficient ni les competències”.

 

Associacions d’habitatges

A continuació, la moderadora, Anna Gener, presidenta d’Aguirre Newman, ha introduït el segon ponent, Gerald Koessl, qui ha donat a conèixer la situació de l’habitatge social a Àustria –on el 71% dels habitatges són de lloguer–, i els orígens de les 185 associacions d’habitatges que hi ha, de les quals 98 són cooperatives. A més, també ha subratllat que el 90% de la població compleix els requisits per poder accedir a pisos d’aquestes associacions d’habitatges.

Koessl ha explicat que les associacions són d’àmbit privat, de lucre limitat i estan regulades per llei, “i sempre es té present l’interès comú de l’habitatge”. Aquestes tenen un tractament fiscal molt favorable, amb un lloguer màxim i mínim ja establert, encara que cada associació pren les seves decisions empresarials.

L’administració cedeix el sòl a les associacions per a construir-hi habitatges socials, i aquests no poden passar al mercat lliure, a banda que els beneficis s’han de reinvertir en la construcció de més habitatge o en la rehabilitació de l’actual.

Les associacions han de tenir en compte la integració social dels ciutadans i han d’oferir diferents opcions de renda, de lloguer, de tipologies d’habitatges per satisfer les necessitats de tota la població. Alhora, també cal tenir en compte temes mediambientals, la petjada ecològica, etc. i apostar per plantejaments innovadors. “Per exemple, tenir espais comuns on es pot trobar tot el veïnat o piscines al terrat, entre altres iniciatives”.

El ponent també ha explicat que els preus estan limitats, encara que s’han de cobrir costos. En totes les associacions els apartaments de lloguer costen 6,8 euros /m2, mentre que en el sector privat és de 10 euros/m2.

Koessl ha finalitzat la seva intervenció destacant que la població austríaca valora molt positivament les associacions d’habitatges, i el 90% pensa que tenen un paper molt important, i el 70% considera que encara seran més importants en el futur, especialment per l’increment dels preus dels lloguers.

Alhora, ha posat de manifest un problema que afecta les zones urbanes: “Cada vegada tenim menys sòl, els habitatges són més cars, i hi ha més demanda d’habitatge assequible, fet que també pressiona les associacions que veuen com se’ls encareix la construcció dels pisos. El cost del sòl és un problema greu a tot Europa”.

 

Coproducció comunitària

Vivim moments de canvis. Sorgeixen nous models i noves maneres per garantir el dret a l’habitatge a la ciutadania, alhora que s’observa com les persones també volen tenir un paper protagonista a l’hora d’innovar en l’àmbit de l’habitatge.

Per parlar d’aquests temes i conèixer l’experiència del que s’està fent aquí i fora, la sessió “Coproducció comunitària: cooperatives en cessió d’ús i Community Land Trusts” ha convidat a participar a: Joaquin de Santos, responsable del projecte europeu Sustainable Housing for Inclusive and Cohesive Cities (SHICC) al Community Land Trust Bruxelles (CLTB); Maria Antònia Garcías Roig, gerent de l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI), i Vanesa Valiño, cap de gabinet de la Regidoria d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona. Mara Ferreri, investigadora postdoc a l’IGOP (UAB), ha estat l’encarregada de moderar el debat.

 

Community Land Trust

El primer ponent, Joaquim de Santos, ha explicat els orígens del model Community Land Trust, que va néixer als Estats Units i que es defineix com una organització sense ànim de lucre, controlada per la comunitat que té, implementa i gestiona els actius locals al servei de la mateixa comunitat local. El seu objectiu és adquirir el sòl i els béns,  tenir els terrenys i gestionar-los des del punt de vista de l’ús comú en benefici de la localitat a perpetuïtat.

A Brussel·les la iniciativa va ser impulsada per la societat civil, ja que cada vegada és més difícil trobar habitatge assequible, “només tenim el 8% d’habitatge social, mentre que la meitat de la població podria optar a un habitatge protegit”, ha apuntat el ponent.

Gràcies a aquest model s’ha pogut construir habitatge assequible sobre sòl públic en dret a superfície, i s’ha aconseguit fomentar la participació, la implicació i l’acompanyament dels futurs habitants”, ha explicat De Santos, qui també ha remarcat que hi ha un control per evitar l’especulació i fomentar la integració al barri.

El representant del Community Land Trust Bruxelles ha donat a conèixer el projecte Arc-en-Ciel, que engloba 32 habitatges en un barri popular de Brussel·les “que és on hi ha terreny econòmic i on viu el nostre públic”. A més, el projecte s’ha vinculat a una associació feminista i es fan accions perquè els veïns es coneguin.

Seguidament, De Santos ha mostrat els principals desafiaments als quals s’han hagut d’enfrontar: model jurídic, “que vam haver de crear, ja que era la primera vegada que s’exportava aquest model a Europa, i sense el suport polític no hauria estat possible tirar endavant”; la participació dels futurs habitants, “que va funcionar molt bé, però com que el projecte ha trigat més del previst, els hem hagut de fer esperar més del desitjat”; la gestió d’una llista d’espera; i la voluntat de tirar endavant el projecte sense fons públics “i ens estem plantejant crear una cooperativa ciutadana per impulsar-lo”.

 

El ponent ha finalitzat la seva intervenció argumentant per què la necessitat d’un Community Land Trust, perquè és una eina flexible d’accés a l’habitatge i de renovació urbana. Permet la captura d’inversió pública; l’articulació d’interessos col·lectius i individuals, l’empoderament ciutadà, “que és fonamental, ja que amb un habitatge digne la gent ja pot pensar en altres temes”; la gestió i el benefici comú.

 

El model de les Illes Balears

Maria Antònia Garcías Roig, gerent de l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI), ha explicat la situació a les Illes Balears, on hi ha una forta tradició de la compra d’habitatge. “A les Balears el concepte de la propietat està molt establert, i falta habitatge de lloguer, i més de lloguer assequible. Volem canviar el model i treballem per construir habitatge de protecció públic”, ha explicat la gerent.

Al llarg de la seva intervenció, Garcías ha explicat com estan treballant per aconseguir aquest canvi, on aposten perquè siguin les cooperatives les encarregades de tirar-lo endavant. “La titularitat és col·lectiva, de la cooperativa, però el sòl continua essent públic. Hi ha un seguiment i control per part de l’administració per tal que es compleixin tots els requisits i que la cooperativa segueixi allò pactat. Considerem que és un model social, assequible i que a la vegada genera sentiment de barri”, ha apuntat la representant del Govern balear.

 

El cohabitatge a Barcelona

La darrera intervenció ha anat a càrrec de Vanesa Valiño, qui ha explicat que el model de cohabitatge forma part de la voluntat de promoure l’economia cooperativa per part de l’Ajuntament de Barcelona. “Ens endinsem en una nova manera de relacionar-nos, on són els veïns els que gestionen de manera comunitària sòl que és públic”.

Valiño ha manifestat el repte que representa aquest nou model d’urbanisme autogestionat. “En el cas de l’habitatge, hi ha un impuls polític per crear una taula de cohabitatge on es reuneix el món de les finances ètiques, les cooperatives d’habitatge tradicionals, i amb nous agents. L’objectiu d’aquesta taula de cohabitatge era ser capaç de coproduir aquest habitatge cooperatiu en cessió d’ús”.

A Barcelona es va fer una primera licitació de set sòls el 2016 i ara s’està treballant en una segona licitació de tres solars.

Avui el repte és si serem capaços de consolidar aquest model, ja que hi ha molts obstacles i dins el món de les esquerres hi ha divergències. Creiem que cal combinar diferents metodologies a l’hora de crear habitable assequible i trencar amb la tradició de com fer habitatge públic”, ha apuntat Valiño, qui ha finalitzat la seva intervenció afirmant: “Creiem que el model de cohabitatge, que ara és un embrió, és el canvi de paradigma que necessiten les ciutats davant la mercantilització del sol, dels habitatges i de les mateixes vides. Fomenta la vida de barri, i hi ha retorn social”.

Comparteix aquest contingut