Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia. Consulta aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada.

“Estem creant un model Barcelona de cohabitatge”

30/09/2018 - 19:03

Celebració. L’Ajuntament de Barcelona mostra a la primera Trobada de Cohabitatge el seu model d’habitatge cooperatiu com a alternativa per impulsar el parc d’habitatge assequible.

Barcelona aposta pel cohabitatge com una alternativa viable per incrementar el parc d’habitatge assequible . L’Ajuntament de Barcelona ja ha invertit 10,6 milions d’euros en els primers projectes de cohabitatge que es porten a terme en sòl públic i està decidit a seguir apostant per aquest model.

Estem creant un model Barcelona de cohabitatge”, ha explicat Josep Maria Montaner, regidor d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, a la Trobada de Cohabitatge celebrada aquest dissabte, 29 de setembre. L’acte ha servit per presentar els projectes d’habitatge cooperatiu que està impulsant l’Ajuntament de Barcelona.

La trobada, de caire festiu, s’ha celebrat al solar del carrer d’Espronceda 131-135, al barri del Poblenou, on properament començarà la construcció d’una de les quatre promocions d’habitatge cooperatiu sorgides del concurs públic organitzat per l’Ajuntament per construir habitatge cooperatiu en solars municipals.

 

Unes premisses bàsiques

El cohabitatge és una modalitat d’accés a l’habitatge que permet a una comunitat de persones viure en un edifici sense ser-ne els propietaris ni els arrendadors, per un termini de temps ampli -75 anys- i a un preu inferior al del mercat.

Consisteix en la cessió, per part de l’Ajuntament, d’una finca o un solar en desús a una cooperativa de veïns perquè hi construeixi. Els socis dipositen una entrada i paguen mensualment una quota per l’ús del seu habitatge, però no en seran mai els propietaris: la propietat pertany a la cooperativa.

Segons ha explicat Montaner, el model de Barcelona “està en evolució” però compta amb unes premisses bàsiques. La primera, que “el sòl públic ha de continuar sent públic” per tal d’evitar l’especulació. En segon lloc es vol garantir la transparència, oferint els sòls disponibles a través de concursos públics i oberts. També es dóna molta importància de la qualitat arquitectònica dels projectes.

L’Ajuntament ha creat una taula d’habitatge cooperatiu per debatre amb tot el sector “com definir aquest model de cohabitatge que està en construcció”. Segons ha explicat Montaner, l’objectiu “és anar configurant el model i fer una nova convocatòria de projectes de cohabitatge abans que no acabi el mandat”.

 

Sis projectes en marxa

Actualment, a Barcelona hi ha sis projectes de cohabitatge en marxa:

  • Princesa, 49 – Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Ciutat Vella), impulsat per la cooperativa Sostre Cívic.
  • Constitució, 83-89 – la Bordeta (Sants-Montjuïc), impulsat per la cooperativa La Borda.
  • Espronceda, 131-135 – el Poblenou (Sant Martí), impulsat per la cooperativa Sostre Cívic.
  • Ulldecona, 26-28 – la Marina del Prat Vermell (Sants-Montjuïc), impulsat per la cooperativa Llar Jove Prat Vermell.
  • Pla dels Cirerers, 2-4 – les Roquetes (Nou Barris), impulsat per la cooperativa Sostre Cívic.
  • Joan de Borbó, 11 – la Barceloneta (Ciutat Vella), impulsat per la cooperativa La Xarxaire.

 

Un nou model de participació social

Durant la Trobada de Cohabitatge, el primer tinent d’alcaldia de Barcelona, Gerardo Pisarello ha declarat que les sis promocions de cohabitatge que s’estan portant a terme “són projectes molt innovadors que sumaran 134 habitatges, i que han estat possibles gràcies a la insistència, a la tossuderia, a la pacient impaciència de les cooperatives”.

Pisarello ha destacat la col·laboració entre l’Ajuntament i el món cooperatiu com “una altra forma d’entendre la participació social en la construcció de l’economia”.

Per la seva banda, el gerent d’Habitatge i Rehabilitació, Javier Burón, ha destacat la “tremenda energia social i pública” que hi ha a Barcelona, ciutat que avança cap a  la “transformació de la relació del mercat i l’administració en matèria d’habitatge”.

“El model de cohabitatge neix sense manual d’instruccions, i es fa coneixent la tradició històrica d’altres ciutats i països” com ara Àustria, Dinamarca i Uruguai, segons Burón.

D’altra banda, les entitats de l’àmbit del cohabitatge a Barcelona van tenir una participació molt activa a l’acte que va servir també per continuar recollint un cop més els seus punts de vista sobre el model de cohabitatge en construcció.

 

L’experiència de les Illes Balears

Durant la Trobada de Cohabitatge també s’ha pogut conèixer el projecte de cohabitatge que l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI) està impulsant a les Illes Balears.

Els tècnics de l’IBAVI Lluc Pol Bonnín, Lara Fuster i Carles Oliver han explicat que s’hi està treballant des de fa un any i que de moment s’està preparant una primera convocatòria per treure a concurs cinc solars que ja tenen projecte.

Carles Oliver ha explicat que “es farà un concurs públic i transparent” i que els aspectes que es contemplaran tindran a veure amb elements d’ètica, socials i ambientals. “Es valora la implicació social, amb el barri, amb entitats locals i les propostes de millora mediambiental”, ha afegit Lara Fuster.

 

Exposició i activitats lúdiques 

Durant la Trobada de Cohabitatge, s’ha pogut visitar una exposició sobre els sis projectes de cohabitatge que promou el Govern municipal, mentre que les entitats relacionades amb el cohabitatge han disposat d’un espai i han fet difusió de la seva activitat, explicant els projectes a les persones interessades.

Els infants i les famílies han pogut participar en diferents activitats lúdiques, com tallers de maquillatge i manualitats. Entre les activitats s’ha fet un taller convidant als més petits a imaginar on els agradaria viure, per tal de fer-los reflexionar sobre el dret a l’habitatge.

Comparteix aquest contingut