Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Els reptes de la política d'habitatge, a debat a la Fira Construmat

18/05/2017 - 18:46

Jornada. El Barcelona Building Construmat, la fira de tendències en el sector de la construcció, acollirà el 23 de maig la jornada “Habitatges que fan ciutat”, organitzada per la Regidoria d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona.

El Barcelona Building Construmat, la fira de tendències en el sector de la construcció, acollirà el 23 de maig la jornada “Habitatges que fan ciutat”, organitzada per la Regidoria d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona. La jornada servirà per debatre al voltant dels reptes de la política d’habitatge a la ciutat.

A la trobada, que obrirà el regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, s’hi exposaran les actuals línies de treball i es recolliran experiències internacionals que serveixin d’inspiració per a l’acció pública, privada i social.

El programa, dividit en quatre blocs, s’estructura al voltant de l’habitatge assequible i els aspectes que han de permetre mantenir el parc existent i generar-ne de nou, vetllant per mantenir els residents i evitar-ne l’expulsió.

Arquitectes, sociòlegs, experts en habitatge i representants d’entitats i cooperatives participaran en un diàleg constructiu, que també comptarà amb la presència del gerent d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Javier Burón; la cap de gabinet de la Regidoria d’Habitatge, Vanesa Valiño, i el director de Rehabilitació del Consorci de l’Habitatge, Jordi Amela.

 

La capacitat de transformació social de la rehabilitació

El primer bloc se centrarà en les propostes de rehabilitació que permetin la millora de l’immoble i també una intervenció social transformadora que impliqui l’entorn i les persones.

Hi intervindran el coordinador de Projectes Estratègics de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Jordi Cuyàs, que parlarà sobre la rehabilitació a través de tallers ocupacionals; l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, que abordarà la mateixa qüestió des de la vessant de les eines urbanístiques, i la directora d’Empty Homes, de Londres, Helen Williams, que parlarà de l’activació d’habitatge buit a partir de la rehabilitació a través de l’experiència de la seva pròpia organització.

 

Mecanismes per fer front a la gentrificació

Un segon bloc abordarà els mecanismes per fer front a la gentrificació amb la intervenció del director del grup de recerca d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics (GRATET) del Parc científic i tecnològic de Turisme i Oci de la URV, Antonio Paolo Russo, que parlarà sobre les experiències internacionals de regulació dels allotjaments turístics.

La sessió també comptarà amb la participació del doctor en Demografia per la UAB i investigador del Centre d’Estudis Demogràfics, Antonio López Gay, amb una ponència sobre els processos de substitució i renovació de la població a Barcelona, i del sociòleg urbanístic i exsecretari d’Estat d’Habitatge de Berlín, Andrej Holm, que explicarà les experiències a la capital alemanya.

 

Reptes i dificultats per generar habitatge de lloguer assequible

Els reptes i dificultats de generar habitatge de lloguer assequible seran el fil del tercer bloc, que presentarà el gerent d’Habitatge, Javier Burón. En aquest bloc hi intervindrà un representant de l’associació de cooperatives d’habitatge d’Amsterdam, Jeroen Van der Veer, per explicar l’experiència d’aquesta federació holandesa.

Per la seva banda, la representant del programa Bizigune, Patricia Val Hevia, parlarà sobre la generació d’un parc de lloguer assequible a partir de la captació d’habitatge buit, i la representant de la International Union of Tenants, Barbara Steenbergen, presentarà una ponència sobre els sindicats de llogaters i llogateres com un mecanisme per defensar drets.

 

Projectes col·lectius per posar en ús habitatge buit

La jornada es clourà amb una quarta sessió que tractarà les estratègies de posada en ús d’habitatge buit a través de projectes col·lectius en l’àmbit europeu. En aquesta part hi intervindrà l’arquitecta Eva Morales, especialitzada en projectes de regeneració urbana, processos col·lectius d’habitatge, disseny participatiu i estratègies d’activació de buits urbans.

El copresident d’HabiCoop, la federació francesa de cooperatives d’habitants, parlarà sobre l’acompanyament tècnic als processos de generació d’habitatge, i les representants de la Cooperativa Trabensol, Paloma Rodríguez i Victoria Lerroux, exposaran les experiències del cohousing senior com a nou model d’habitatge amb serveis.

La jornada es tancarà amb la intervenció d’Anupama Kundoo, arquitecta índia reconeguda internacionalment pel seu treball de recerca de materials i solucions constructives amb poc impacte ambiental.

El Barcelona Building Construmat tindrà lloc del 23 al 26 de maig a la Fira Barcelona Gran Via.

Comparteix aquest contingut