Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Els escenaris de futur de la Llei del dret a l’habitatge

14/12/2017 - 11:16

Trobada. Durant la sessió de la tarda, els ponents de la jornada “Deu anys de la Llei del dret a l’habitatge a Catalunya” van oferir la seva visió sobre com s’hauria d’aplicar aquesta norma durant els propers anys.

La Llei 18/2007 del dret a l’habitatge (LDH), que compleix deu anys aquest mes de desembre, va ser el tema central de la trobada que es va dur a terme dimarts passat a l’Aula Magna de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Durant la sessió de la tarda, juristes, experts de diverses disciplines i representants institucionals van compartir els seus punts de vista sobre els aspectes més importants de la norma i els apartats pendents d’aplicar i desenvolupar de cara al futur.

El director de l’Institut de Recerca TransJus, Juli Ponce, va valorar la importància de la LDH que, segons va dir, “va intentar impulsar el dret a l’habitatge per primera vegada a Catalunya de manera sistemàtica”.

Ponce va recordar que l’abast de la llei ha estat limitat perquè al 2011, només quatre anys després que entrés en vigor i com a conseqüència del canvi de majoria política al Parlament de Catalunya, es va fer una modificació substancial del text de la LDH que va afectar un 20% del seu contingut.

A més, va afegir que la normativa d’aplicació de la LDH “no s’ha desenvolupat totalment”. Tot i així, el jurista considera que la Llei de l’habitatge “ha envellit relativament bé” perquè va ser una norma “avançada al seu temps”.

 

Una mirada cap endavant

Pel que fa al marge de desenvolupament de la norma de cara al futur, Ponce considera que hi ha algunes àrees on es pot avançar. Per exemple, va manifestar que s’hauria de posar en marxa “un cos sòlid d’especialistes que coneguin bé la llei” i que la puguin aplicar.

També va recordar dos aspectes que no es van incloure en la LDH: d’una banda, no es va preveure la problemàtica dels allotjaments turístics; d’altra banda, no es va arribar a establir el dret subjectiu a l’habitatge, és a dir, el dret de la ciutadania a reclamar un habitatge a les autoritats, fins i tot a través de la via judicial.

L’expert va esmentar alguns punts que estan previstos a la llei però que no s’han desenvolupat de manera concreta: “convenis de rehabilitació, temes de discriminació i assetjament dels veïns, actuació sobre pisos buits, obligacions de solidaritat urbana… són punts per explorar” va dir.

 

Un canvi de paradigma

Per la seva part, el gerent d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Javier Burón, va explicar que la norma analitzada a la jornada és “la llei d’habitatge més completa d’Espanya” i que va ser la primera en impulsar un “canvi de paradigma” perquè va considerar l’habitatge com un dret bàsic.

A més, va afegir que la llei “és clau” per a aspectes tan importants com les mesures d’emergència habitacional, la promoció de l’habitatge públic, la detecció dels habitatges buits, la promoció del lloguer i la rehabilitació i generació d’habitatge assequible.

Malgrat això, Burón va recordar que per dur a terme totes aquestes polítiques són necessaris els recursos econòmics i va subratllar que “la despesa pública de l’Estat en polítiques d’habitatge se situa per sota del 0,06% del PIB, mentre que en altres països europeus està per sobre de l’1%”.

Per això va acabar remarcant: “no es pot esperar que els recursos arribin només dels pressupostos públics; s’haurà de fer molta innovació publicoprivada i privada”.

 

El potencial de la llei

La gerent de serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona, Maria Xalabarder, va fer un balanç positiu de la llei, tot i que la seva aplicació ha estat “molt marcada per la crisi” i per “les turbulències” polítiques que van provocar grans modificacions al text.

La representant de la Diputació va afegir que la LDH “té un potencial que no s’ha desenvolupat del tot”, però va recordar que “no n’hi ha prou amb un marc jurídic bo, també calen recursos econòmics i equips ben formats”.

Xalabarder va defensar que, en matèria d’habitatge, “és fonamental” la cooperació entre diferents administracions i també amb entitats del tercer sector.

 

Assignatures pendents

Per la seva banda, el gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Ramón M. Torra, va declarar que el desenvolupament d’un parc públic d’habitatge de lloguer “és una de les grans assignatures pendents”.

Per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona estan impulsant la creació de Metròpolis Habitatge, una entitat publicoprivada que construirà 4.500 habitatges de lloguer amb preus per sota dels del mercat.

A més, Torra va recordar que s’ha creat l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, un nou projecte que té l’objectiu d’oferir informació sobre el mercat de l’habitatge que permeti a les administracions “orientar les seves polítiques a llarg termini”.

L’Observatori està impulsat per l’Ajuntament, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació, la Generalitat i l’Associació de Gestors d’Habitatge Social de Catalunya.

 

Aspectes clau de la llei

Durant la taula rodona, moderada pel regidor d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Montaner, diversos experts van oferir els seus punts de vista sobre aspectes clau de la llei.

“La LDH va iniciar un procés de canvi en el qual encara estem treballant. El fet de valorar negativament que els pisos estiguin buits i que això es vulgui penalitzar suposa un canvi de mentalitat a tenir en compte”, va declarar el regidor.

Montaner va reconèixer que molts aspectes de la llei encara no s’han pogut aplicar, o bé s’han aplicat de manera limitada, degut a la manca de recursos humans i econòmics.

A la taula rodona, el professor de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona Domènec Sibina va parlar de les mesures de rehabilitació i conservació que es poden realitzar per garantir la funció social de l’habitatge.

Aquest expert va explicar que la rehabilitació és necessària a llocs com Barcelona, on hi ha poc parc públic d’habitatge, perquè permet millorar els habitatges “sense canviar el planejament urbanístic”.

Per la seva banda, el geògraf de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona Carles Donat va defensar la necessitat d’incrementar el parc d’habitatge social a tots els barris de les ciutats per impulsar la integració social.

Més informació

Comparteix aquest contingut