“Els desnonaments son un acte de violència estructural dirigit a persones molt vulnerables”

21/03/2019 - 14:14

Habitatge. Representants de les entitats socials debaten al FHAR sobre la necessitat de donar resposta a l’emergència social i expliquen la tasca feta a Barcelona

“L’emergència habitacional ha estat un dels problemes més destacats de la ciutadania en els darrers anys”. Així ho ha afirmat Maria Assumpció Vilà, Síndica de Greuges de Barcelona, en una taula rodona sobre les “respostes a l’emergència” que ha obert la tercera jornada del Fòrum d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona que se celebra al MACBA.

La taula rodona, en la que s’han parlat de les diferents mesures i accions per atendre els casos de desnonaments i emergència habitacional, ha comptat amb la participació de Judith Cobacho, del Servei d’intervenció i mediació davant situacions de pèrdua d’habitatge i/o ocupacions (SIPHO) i Associació Vincle; Lucía Delgado, portaveu de la PAH Barcelona i Fernando Díaz, representant de Càritas.

La Síndica de Greuges de Barcelona ha explicat que quan arriben queixes d’un tema a la seva oficina sempre representen “un termòmetre del que passa a la ciutat”. En aquest sentit, l’atenció a l’emergència habitacional és un dels temes que més preocupa la ciutadania, juntament amb la dificultat d’accés a l’habitatge a Barcelona.

“Els lloguers son molt cars i moltes persones pateixen perquè quan se’ls acabi el lloguer això pot ser motiu de preocupació”. Durant el 2018, la sindicatura ha obert 442 expedients sobre emergència habitacional.

Vilà ha destacat el fet que l’any 2016 l’Ajuntament de Barcelona modifiqués el reglament per l’adjudicació d’habitatges d’emergència, tenint en compte algunes de les recomanacions fetes per la Síndica. “Les nostres conclusions eren el reflex del que la ciutadania ens feia arribar i nosaltres les vam fer arribar a la Mesa de valoració”. Així es va aconseguir que s’ampliessin els supòsits d’emergència social.

Les mesures de xoc que el govern municipal va fer són positives”, ha afegit la Síndica. Entre aquestes mesures de xoc, Vilà ha enumerat la prevenció i mediació en els desnonaments, la detecció d’habitatges buits, l’adquisició d’habitatges, i el tempteig i retracte, la potenciació de les bosses d’habitatges de lloguer, entre d’altres.

Vilà ha recordat que “la crisi habitacional afecta a grups vulnerables tant des del punt de vista econòmic com social” i ha afegit que “la disponibilitat de l’habitatge és bàsica i és el complement a les prestacions socials”. Per això ha reclamat que es millori la dotació d’habitatge assistencial. “Les persones han de poder disposar d’un habitatge digne”, ha conclòs.

 

El servei municipal d’intervenció i mediació

Els desnonaments son una realitat encara molt poc visible”, ha començat afirmat Judith Cobacho, del Servei d’intervenció i mediació davant situacions de pèrdua d’habitatge i/o ocupacions (SIPHO) i l’Associació Vincle. Segons dades del 2017, Madrid encapçala el rànquing de desnonaments amb 3416, seguida de Barcelona, on el 2017 és van produir 2519 llançaments.

“No és normal que en aquest país tinguem aquestes dades”. “Tot i que globalment els desnonaments han baixat, però no a tot arreu, perquè en algunes ciutats han pujat, com a Saragossa, València o Màlaga. Es tracta d’un fenomen molt urbà i lligat a les ciutats”, ha dit Cobacho.

Els desnonaments son un acte de violència molt estructural, que va dirigit a persones molt vulnerables, a qui se’ls ha vulnerat el dret a l’habitatge, al treball, etc”, ha afegit. Amb l’objectiu d’acompanyar a les persones i intervenir en aquests casos, l’any 2015 es va crear el SIPHO. Aquest servei realitza funcions d’intervenció i interlocució, també d’acompanyament social a les famílies, a més d’un treball preventiu; també es fa interlocució i mediació amb les parts.

Cobacho ha explicat que cada setmana entren a les oficines d’habitatge una llista de desnonaments. “Cada vegada coneixement més els casos que es produeixen i intervenim més”. A porta, és a dir, a casos on s’executa el llançament, han arribat a més de 1200 casos durant el 2018, una situació que afecta a més de 6300 persones, de les quals més de 2000 són infants.

Pel que fa a la distribució per barris, els districtes amb més desnonaments son Nou Barris (18%), Sants-Montjuic (16,23%) i Ciutat Vella (13,76%). Els motius pel desnonament en un 56% és el lloguer, i només un 5% a causa de la hipoteca. Les ocupacions representen la causa del 34% dels casos de desnonament. Els casos arriben al SIPHO per diferents vies: perquè les Oficines d’Habitatge alerten a les oficines de Serveis Socials, també a través dels jutjats i de les associacions i moviments socials.

Cobacho ha explicat també com funciona l’atenció durant l’acte de llançament. El SIPHO assisteix als casos de desnonament on hi estan implicades persones de risc o vulnerabilitat social. L’any passat es va aconseguir en un 66% ajornar el llançament, en un 17% lliurar les claus per un habitatge, i es va executar el desnonament en un 13%. Un 4% dels casos es van suspendre.

Com a reptes de futur, Cobacho ha apuntat que cal “consolidar el servei, continuar avançant amb el treball transversal amb serveis social, tenir millores en el protocol amb el TSJC per fer treball preventiu; i articular noves estratègies per poder mantenir els afectats als habitatges”. Per últim, s’ha projectat un vídeo de resum de la tasca que porta a terme el SIPHO.

 

La resposta de la PAH a l’emergència habitacional

La portaveu de la PAH Barcelona, Lucía Delgado, ha obert la seva intervenció explicant que la PAH va sorgir al 2009 precisament “com a resposta a l’emergència habitacional”. LA PAH sorgeix per donar resposta a les famílies que no podrien pagar la hipoteca o es trobaven en el procés de pèrdua de l’habitatge. “Un handicap que ens vam trobar és que encara que el banc es quedés l’habitatge, les persones es quedaven amb el deute de per vida”, ha recordat.

Deu anys després, la PAH ha fet una trobada per tal de fer noves propostes per atendre l’emergència i, al final “deixar d’existir perquè això voldria dir que s’ha resolt el problema”.

“Hem actuat des del camp emocional, jurídic, mediàtic, comunicatiu, tot això per promoure canvis legals que donin resposta a la vulneració de drets de les famílies”, ha afegit Delgado, recordant que la PAH ha “denunciat la situació i les causes dels desnonaments, que son la manca de polítiques valentes d’habitatges, el fet que s’hagi permès que l’habitatge sigui un negoci i el paper de les entitats financeres”.

Les reivindicacions de la PAH han estat des del seu principi “la dació en pagament de forma retroactiva, una moratòria per al pagament de les famílies i la creació d’un parc públic de lloguer social”. Amb la seva lluita han aconseguit que el problema deixi de ser invisible: “així vam poder revertir la situació, passant de ser culpables a ser víctimes. Això va ser clau per poder donar passos cap a la conquesta de drets”.

Delgado també ha explicat les diferents campanyes realitzades per la PAH en els darrers anys i la seva aposta per la “resistència pacífica”, i ha remarcat la batalla de l’entitat per aconseguir una llei de mesures urgents per afrontar l’emergència habitacional. “Per nosaltres aquesta llei és una eina que s’ha de donar a conèixer”.

Actualment, només a Barcelona es produeixen 10 desnonaments al dia, un 85% dels quals a causa del lloguer. Segons Delgado, les persones troben a la PAH la informació que no troben en altres institucions, així com un “acompanyament col·lectiu”.

 

L’acompanyament de Càritas en l’emergència habitacional

El representant de Càritas, Fernando Díaz, ha explicat que l’entitat treu un informe anual sobre diferents qüestions i que des de 2007 han editat quatre informes centrats en l’habitatge. El darrer data de de desembre de 2018 i es basa tant en dades qualitatives com en dades quantitatives, algunes extretes d’un estudi de la Fundació Foessa.

Segons aquest informe, s’ha produït un augment del 40% de les persones en exclusió social severa a tot l’Estat. El 50% d’aquestes persones pateixen també l’exclusió laboral i de l’habitatge. Pel que fa a l’exclusió residencial, ha explicat les diferents tipologies de casos: els sense sostre, que viuen al carrer; les persones que viuen sense llar en una institució; les persones amb llar insegura i els casos de llar inadequada.

Segons Díaz, quan es detecten casos d’emergència habitacional, el primer que fan des de Càritas “és acompanyar”. “Nosaltres no podem donar solucions però sí fer un acompanyament i assessorament”. En aquest sentit, ha donat detalls del funcionament del servei d’acompanyament integral de la persona, així com del programa Sense llar que ha permès atendre 1800 llars i 3000 persones al 2018.

 

Regular els preus del lloguer

Durant el torn de preguntes ha pres la paraula el regidor d’Habitatge i Rehabilitació Josep Maria Montaner, que ha explicat que justament avui s’ha pogut frenar un llançament a Sant Martí gràcies a un acord amb la propietat. Aquest cas es va produir perquè la família, que pagava 600 euros, s’han trobat que el propietari ara els demana 1200 euros.

“Necessitem la regulació dels increments dels lloguers, cal un canvi a la LAU per tal que no es puguin incrementar els preus i es puguin evitar casos com aquest”, ha dit Montaner.

Comparteix aquest contingut