Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

El Ple aprova el pla pel dret a l'habitatge

27/01/2017 - 16:00

Urbanisme. El pla defensa la funció social de l’habitatge i pretén garantir els drets dels veïns.

El Plenari de l’Ajuntament ha aprovat el Pla pel dret a l’habitatge 2016-2025 amb els vots del Govern municipal, CiU i Ciutadans i els vots en contra d’ERC, el PP i la CUP – Capgirem Barcelona. El pla planteja l’habitatge des de la perspectiva del bé d’interès general i planifica tot un conjunt de polítiques que tenen la finalitat de garantir-ne la funció social i de preservar els drets essencials de la ciutadania. En aquest sentit, el servei fomenta el dret a l’habitatge i posa les bases per construir un servei públic de l’habitatge unificat.

El regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, ha exposat que el pla representa un “canvi de paradigma en la política d’habitatge de Barcelona”, ja que se situa com un element central de les polítiques municipals: “És un pla realista i executable que crea un servei públic d’habitatge unificat.”

El regidor de CiU, Joaquim Forn, ha expressat el suport del seu grup perquè el consideren “un gran acord de ciutat” que s’ha dissenyat amb un horitzó a llarg termini. El seu suport també anirà lligat, segons ha afegit, a un control “exigent” per garantir-ne l’execució.

Des de Ciutadans, que també li ha donat el vot a favor, Koldo Blanco ha defensat que és un pla que disposa de “l’essència” del que ha de ser un projecte per a l’habitatge a Barcelona.

Per la seva part, la regidora d’ERC, Montserrat Benedí, ha criticat el pla i l’ha qualificat de “continuista” i “conformista”. “Necessitem més habitatge públic i aquest pla és insuficient”, ha manifestat.

El portaveu del PP al Ple, Alberto Fernández Díaz, tampoc no li ha donat suport perquè, segons el seu grup municipal, “li manca consistència“. A més, ha argumentat que no hi ha un calendari establert d’actuacions i ha exposat que neix “amb una inversió baixa”.

Segons la CUP – Capgirem Barcelona, la regidora Maria Rovira ha defensat el seu “no” en el Plenari, perquè, segons ha dit, al pla li “manca ambició”. “No entenem que no s’hagin pres mesures més valentes. Falta transversalitat i portar el pla fins als límits”, ha manifestat.

 

Comparteix aquest contingut