Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia. Consulta aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada.

El Pla per al dret a l'habitatge 2016-2025 n'impulsa la funció social i el servei públic

21/10/2016 - 14:21

Habitatge. Aborda tant l’emergència actual com els reptes de futur i es proposa canviar el model de bombolla immobiliària.

L’Ajuntament ha enllestit un nou pla d’habitatge, el tercer de la seva història, però el primer que planteja les polítiques d’habitatge des de la perspectiva del servei públic i el dret, i no només com un bé material o un negoci. El Pla per al dret a l’habitatge 2016-2025 aborda les necessitats més imminents, com l’emergència residencial o la mobilització de pisos buits, però també els reptes a mitjà i llarg termini: la dificultat de les classes mitjana i baixa per pagar el lloguer, l’envelliment de la població o la possible pèrdua del parc d’habitatge destinat a primera residència. Amb aquest objectiu —i un pressupost municipal de 1.666,2 milions d’euros— es pretén canviar el model de bombolla immobiliària i acostar Barcelona a les millors pràctiques que ja es duen a terme en altres ciutats europees.

La despesa municipal en matèria d’habitatge s’incrementa amb aquest pla un 77% de mitjana anual respecte al període 2008-2015, durant el qual la inversió total del pla va ser de 756 milions d’euros. Segons el comportament d’altres actors públics i privats, la despesa associada a aquest pla pot arribar als 2.973,2 milions d’euros. En tot cas, amb l’aportació de la Generalitat al Consorci de l’Habitatge de Barcelona, la despesa s’apropa als 2.000 milions d’euros. Una part important d’aquests diners es destinaran a ajudes per pagar el lloguer i a la rehabilitació del parc d’habitatges.

A més, s’accelera el ritme de construcció d’edificis nous per al lloguer social per passar de produir 200 nous habitatges anuals a 1.000. L’objectiu final del pla és construir, al llarg d’aquests deu anys, un total de 8.854 pisos, el 80% dels quals es destinaran al lloguer. Gràcies a la construcció d’aquests habitatges, es preveu que es crearan 29.000 llocs de treball.

Per tal d’atendre les persones més vulnerables, s’aposta per la mediació en cas d’impagament i sancions als grans tenidors si no ofereixen una alternativa d’habitatge i garantia de reallotjament. Un altre col·lectiu que cal cuidar és la gent gran, que es preveu que augmentarà. Caldrà adaptar la ciutat, en general, i l’habitatge, en particular.

Pel que fa a la rehabilitació, a més d’incrementar els ajuts tant per a l’exterior com per a l’interior dels edificis, s’elaborarà un mapa de les condicions dels habitatges.

Una altra de les preocupacions és la diferència d’accés a l’habitatge per barris. Es farà una radiografia de cada districte i s’atendran les necessitats segons les especificitats de cada territori.

Comparteix aquest contingut