Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

“El nostre projecte demostra la força que pot tenir la gent quan s’organitza”

27/09/2017 - 21:07

Habitatge. A Barcelona hi ha diverses cooperatives que demostren que un altre model d’habitatge és possible. Parlem amb una d’elles, La Borda, que està construint un edifici sostenible i modular en un solar cedit per l’Ajuntament

Ni immobiliàries, ni bancs, ni els materials de construcció més comuns, ni una disposició convencional dels espais. La casa que s’està construint als números 85-89 del carrer Constitució, al districte de Sants-Montjuïc, no és com la resta. L’edifici de La Borda és el resultat de l’esforç d’una cooperativa de veïns, vinculada a l’espai Can Batlló, que està demostrant que un altre model d’habitatge és possible.

Les cooperatives són associacions sense ànim de lucre que pretenen facilitar l’accés a l’habitatge als seus membres. Les decisions es prenen de manera democràtica i, per tal de tirar endavant la seva activitat, els socis han de pagar una aportació inicial i quotes periòdiques. Sovint, aquestes aportacions estan finançades per entitats socials o entitats de banca ètica.

“El nostre projecte demostra la força que pot tenir la gent quan s’organitza”, assegura el soci de la cooperativa La Borda Carles Baiges. “Som una autopromoció de persones amb una capacitat econòmica limitada i estem fent l’edifici de fusta mes alt d’Espanya, que tindrà la màxima categoria energètica i ja ha guanyat premis, i hem aconseguit tot això sense trucar a la porta d’un banc”, explica orgullós.

L’edifici, que estarà finalitzat l’estiu del 2018, tindrà sis plantes i 28 habitatges de 40, 50 i 76 metres quadrats. S’està aixecant en un solar cedit per l’Ajuntament de Barcelona durant un període de 75 anys a canvi d’un cànon anual.

 

Un model pioner a Barcelona

Una cinquantena de futurs veïns s’han unit per tirar endavant la cooperativa La Borda, que ha importat a Barcelona una fórmula d’habitatge molt popular en altres països: la cessió d’ús. Segons aquest model, la propietat de l’immoble és de la cooperativa, que cedeix l’ús dels pisos de per vida als seus membres.

“Per nosaltres és una manera de treure l’habitatge del cicle especulatiu i que no serveixi per enriquir-se, sinó per gaudir del seu ús”, diu Baiges.

L’objectiu de la cooperativa és oferir habitatge assequible als seus socis: “És un dels avantatges de La Borda, i ho és perquè el sòl és de l’Ajuntament. Això és important perquè molts de nosaltres tenim un poder adquisitiu que fa que ens resulti difícil accedir al mercat privat”, afegeix.

Aquest projecte té un pressupost total de 3 milions d’euros i no s’ha finançat amb cap banc, sinó amb micropréstecs de particulars i d’entitats com la cooperativa financera Coop57.

Com que és una autopromoció, les decisions sobre l’edifici les han pres entre tots: “ho hem hagut de discutir tot, ha sigut llarg i cansat, perquè s’han de pensar moltes coses, però també molt gratificant, i l’emoció que sentim ara no la canviaríem per res”, diu Baiges.

 

La vida en comunitat

El cohabitatge no només promou un nou model d’habitatge, sinó també una altra manera de viure i de gestionar els immobles en comunitat. Els socis de La Borda no volen viure envoltats de desconeguts, sinó que prefereixen compartir certs espais amb els seus veïns. Per això han apostat per fer pisos una mica més petits i dedicar metres a les zones comunitàries.

Per exemple, compartiran alguns elements que no s’utilitzen de manera habitual, com la rentadora o les habitacions dels convidats. També hi haurà un menjador comunitari i una sala polivalent per celebrar aniversaris o perquè els nens hi puguin jugar.

Més enllà de l’estalvi econòmic que suposen aquestes mesures, el que volen els futurs veïns és enfortir els llaços entre els membres de la comunitat, crear una xarxa de persones que es cuiden i s’ajuden mútuament.

“Ens agrada imaginar que la gent gran ajudarà a cuidar els nens, que els joves pujaran la compra a la gent més gran o que els nens aniran junts a l’escola”, diu Baiges.

 

Un edifici sostenible i modular

L’edifici on viuran té característiques molt peculiars. L’estructura de fusta està feta a partir de pi insígnia, un material molt més sostenible que el formigó o l’acer perquè es requereixen menys recursos per produir-lo i permet construir molt més ràpid: es van aixecar els sis pisos en sis setmanes, mentre que si l’haguessin fet amb formigó haurien trigat sis mesos. La fusta està tractada perquè, en cas d’incendi, la casa sigui tan resistent al foc com un habitatge convencional.

La Borda serà un edifici de molt baix consum que pràcticament no necessitarà climatització. De fet, els assessors de sostenibilitat de la cooperativa han calculat que el consum en climatització de tot l’edifici serà equivalent al d’una casa de 200 metres quadrats.

Balcons que es podran convertir en galeries quan faci fred, una coberta sobre el pati interior que s’obrirà o es tancarà en funció de l’època de l’any, l’orientació, el disseny, els materials… Tot està pensat perquè l’edifici capti el màxim de sol possible a l’hivern i a l’estiu es mantingui fresc.

Una altra característica molt innovadora és que els espais seran “flexibles”: en cas que en un habitatge hi falti espai i en un altre n’hi sobri, algunes parets es podran desplaçar per afegir o treure habitacions. Així, els pisos podran adaptar-se a les necessitats dels seus ocupants.

Comparteix aquest contingut