El cohabitatge és una modalitat d’habitatge molt estesa al nord d’Europa però poc coneguda a casa nostra. Aquest model permet a una comunitat de persones viure en un immoble sense ser-ne els propietaris o els arrendadors, per un termini de temps ampli (de 50 a 100 anys) i a un preu inferior al del mercat.
Des de fa uns anys, diverses entitats i associacions de Barcelona s’han interessat per aquest model; és el cas de LaCol, una cooperativa d’arquitectes, i de Sostre Cívic, una cooperativa d’usuaris i habitatges. La intenció és ben clara: oferir alternatives a l’hora d’accedir al mercat de l’habitatge, que fins fa poc es reduïa a dues opcions, llogar o comprar.
Habitatge cooperatiu
LaCol, un col·lectiu format per 14 arquitectes, desenvolupa els seus projectes amb dos objectius: crear per assolir la transformació social i ser una eina que intervingui en l’entorn de manera propera i crítica. Tot plegat, amb una filosofia de treball horitzontal que incorpora la participació activa dels ciutadans i ciutadanes.
En matèria de cohabitatge, LaCol està desenvolupant el projecte arquitectònic de La Borda, una cooperativa d’habitatges en cessió d’ús. L’edifici estarà ubicat a l’antic recinte industrial de Can Batlló, al districte de Sants-Montjuïc, en un solar cedit per l’Ajuntament de Barcelona, i les obres començaran a finals d’aquest any.
La voluntat de transformació social a través l’arquitectura marca els projectes d’aquesta cooperativa. En matèria d’habitatge, LaCol ha participat en aspectes estratègics com el Pla pel Dret a l’Habitatge de Barcelona, el Pla Local d’Habitage de Vilanova del Camí o l’estudi per l’optimització d’habitatge buit de la Garriga.
Noves maneres de viure
Sostre Cívic va ser creada l’any 2010 com a cooperativa d’usuaris i habitatges. L’entitat ha volgut crear noves formes d’habitatge més flexibles, adaptades a la realitat d’avui, i així va sorgir el concepte de dret d’ús: una forma de tinença a mig camí entre el lloguer i la compra, en què la cooperativa és la propietària de l’immoble i les persones sòcies de la cooperativa en tenen el dret d’ús (però no la propietat). D’altres avantatges que presenta: l’habitatge també es pot heretar i les quotes són més baixes que un lloguer.
A més de fomentar i impulsar els MCU (Models de Cooperatives d’Ús), Sostre Cívic promou altres modalitats d’habitatge com el Cohabitatge Sènior (persones grans que viuen en comunitat) o la Masoveria Urbana (cedir l’ús d’un habitatge a canvi del manteniment o de fer-hi algunes millores).
Avui dia, la cooperativa té 9 projectes en funcionament i 14 més en fase de rehabilitació o negociació. A la ciutat de Barcelona, Sostre Cívic gestiona un projecte de masoveria urbana a El Pomaret, una casa antiga i abandonada de Sarrià, i una cooperativa de cohabitatge al Born, en un edifici de propietat municipal l’ús del qual ha estat cedit per l’Ajuntament.
Set solars municipals per impulsar el cohabitatge
L’Ajuntament de Barcelona traurà a concurs públic set solars municipals per destinar-los a projectes de cohabitatge. Es tracta de set terrenys situats als districtes de Sants-Montjuïc, Ciutat Vella, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sarrià-Sant Gervasi, amb un potencial per construir-hi prop de 115 pisos d’habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús.
Al concurs només podran presentar-s’hi cooperatives que fomentin noves formes d’accés i relació amb l’habitatge. La valoració dels projectes tindrà especialment en compte els criteris mediambientals, com l’ús de sistemes constructius de baix impacte ambiental, i també socials, com la imbricació amb el territori i la participació dels cooperativistes.
Aquests nous projectes d’habitatge suposen una nova via d’ampliació del parc d’habitatge públic de la ciutat. La proposta va ser presentada en el marc de la segona Taula d’Habitatge Cooperatiu, impulsada conjuntament per la Regidoria d’Habitatge i el Comissionat d’Economia Social i Solidària.