Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Construcció de 110 pisos en 5 solars municipals segons la fórmula del cohabitatge

15/05/2017 - 20:15

La resolució del concurs de cohabitatge cedeix solars públics a cinc cooperatives, que impulsaran promocions immobiliàries a Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Sarrià - Sant Gervasi, Nou Barris i Sant Martí.

El model de cohabitatge atorga la propietat dels immobles a una cooperativa, però el sòl s’ofereix en dret de superfície i mai no deixa de ser públic. En aquestes comunitats de veïns no existeixen propietaris, sinó cooperativistes que hi viuen amb un règim semblant al lloguer indefinit, però amb un preu molt més assequible i una gestió col·laborativa dels espais comuns. Les cooperatives guanyadores del concurs són La Xarxaire SCCL, Llar Jove SCCL, Associació Parkformes, Associació Cohabitatge Cooperatiu i Sostre Cívic SCCL.

Durant la presentació dels resultats del concurs, el regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, ha destacat l’harmonia dels projectes amb el territori, i ha dit que aquest model “té molt a veure amb la lluita del consistori per evitar la gentrificació”. Els cinc solars on es construiran aquestes promocions noves de cohabitatge es troben als districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Sarrià – Sant Gervasi, Nou Barris i Sant Martí.

Amb la resolució del concurs de cohabitatge s’impulsen formes noves d’accés i de relació amb l’habitatge protegit que eviten l’especulació, garanteixen l’estabilitat en el temps dels usuaris i fomenten la gestió comunitària dels immobles. A més, s’amplia el parc d’habitatge assequible de la ciutat i s’ofereixen noves oportunitats a cooperatives i promotores socials d’habitatge.

A més de posar a disposició solars municipals, l’Ajuntament manté converses amb la banca ètica i cooperativa per facilitar el finançament d’aquests projectes.

Projectes ja en marxa

L’octubre, l’Ajuntament de Barcelona va treure a concurs públic l’adjudicació de set solars situats en diferents districtes de la ciutat per construir-hi habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús o cohabitatge. L’accés a aquest concurs va quedar restringit a cooperatives que fomenten formes noves d’accés i de relació amb l’habitatge protegit i que no depenen de la propietat ni tampoc del lloguer. S’hi van presentar un total de dinou projectes de dotze entitats diferents. Finalment, es van desestimar les propostes per a dos dels set solars disponibles.

Les cinc promocions acceptades que es posaran en marxa s’afegiran a les dues que ja s’estan desenvolupant: el febrer van començar les obres a Can Batlló, que proporcionaran 28 habitatges construïts amb fusta, i al carrer de la Princesa, a Ciutat Vella, es va iniciar a mitjan mes d’abril una altra intervenció que donarà com a resultat cinc pisos més.

Comparteix aquest contingut