Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Cohabitatge a la Barceloneta per combatre l’especulació

03/02/2020 - 19:14

Habitatge. Es col·loca la primera pedra d’un edifici d’habitatges per a vuit famílies en un solar municipal amb cessió d’ús.

La cooperativa La Xarxaire col·loca la primera pedra d’un edifici de cohabitatge a la Barceloneta, un projecte pioner que s’ubicarà al solar municipal que va deixar lliure l’emblemàtic edifici Miles de Viviendas i on viuran vuit famílies. Es tracta d’una promoció en cessió d’ús impulsada per l’Ajuntament on també es duran a terme iniciatives per dinamitzar el barri.

El solar del passeig de Joan de Borbó Comte de Barcelona, número 11, serà la ubicació del primer edifici de cohabitatge de la Barceloneta, una construcció a càrrec de la cooperativa La Xarxaire SCCL, adjudicatària d’una de les promocions de cohabitatge que impulsa l’Ajuntament. Aquest nou model residencial cooperatiu s’emmarca en les polítiques per afavorir noves formes de creació d’habitatge assequible que recull el Pla pel dret a l’habitatge de Barcelona 2016-2025.

El cohabitatge és una alternativa sostenible i no especulativa que permet accedir a un habitatge assequible, a un preu inferior al de mercat, i que, a més, garanteix l’autogestió dels mateixos integrants de la cooperativa. La idea fonamental d’aquest model habitacional és que la propietat dels immobles és col·lectiva i correspon a una cooperativa. A més, el sòl on s’edifica és de propietat municipal i mai no deixa de ser públic, ja que se cedeix en règim de dret de superfície a la cooperativa. D’aquesta manera es garanteix que no s’especuli amb els habitatges construïts.

A Barcelona ja hi ha altres iniciatives de cohabitatge, com La Borda, al barri de la Bordeta, on resideixen prop de seixanta persones, o l’edifici del carrer de la Princesa, 49, a Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, on viuen deu persones. Actualment, a la ciutat hi ha vuit promocions de cohabitatge en marxa.

La Xarxaire

La cooperativa La Xarxaire està formada per diverses famílies de la Barceloneta, un dels barris amb més gentrificació, més pressió especulativa i més risc que desaparegui el teixit veïnal. Per fer front a l’emergència habitacional del barri, la cooperativa va proposar un projecte en què predominen l’autogestió, la sostenibilitat i l’esperit de transformació social.

La primera pedra d’aquest edifici de cohabitatge s’ha col·locat en una data simbòlica, el 3 de febrer de 2020, per commemorar que 267 anys abans, el 3 de febrer de 1753, en aquest mateix emplaçament es va posar la primera pedra per començar a construir el barri de la Barceloneta.

Quan s’acabi de construir, a l’edifici residiran vuit famílies, un total de 19 persones. A més, a la planta baixa es disposarà d’un espai que servirà com a punt de trobada per impulsar experiències culturals, d’artesania i artístiques, amb un aparador per mostrar les iniciatives i fer-les visibles a la comunitat veïnal.

Una construcció sostenible

El projecte arquitectònic de La Xarxaire disposa de diversos elements que afavoreixen l’eficiència energètica i la sostenibilitat, com la bugaderia compartida o la coberta de vegetació. A més, el disseny mixt en metall i fusta minimitza l’impacte ambiental de l’edifici, amb certificació energètica A, alhora que permet que quedi integrat en el paisatge urbà.

La reivindicació d’un habitatge digne

Anys enrere al número 11 del passeig de Joan de Borbó es trobava un edifici, propietat de l’Estat, que es va convertir en un dels emblemes de la lluita pel dret a un habitatge digne a la ciutat. L’edifici va ser ocupat entre el 2014 i el 2007 pel moviment Miles de Viviendas, fins que l’Ajuntament va adquirir el solar i el va enderrocar.

Hereves de la lluita comunitària que va deixar el moviment Miles de Viviendas en aquest solar de la Barceloneta, les persones que formen La Xarxaire assumeixen el compromís de seguir un model d’habitatge que sigui assequible i sostenible i que s’integri en el teixit del barri.

Comparteix aquest contingut