Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Catorze expedients sancionadors a propietaris d’habitatges protegits per no viure-hi i mantenir-los buits

09/01/2019 - 17:45

Habitatge. D’aquests expedients, un s’ha resolt amb una multa de 180.000 euros per no viure a l’habitatge i llogar-lo a un preu superior al permès, i els altres expedients continuen oberts.

S’està inspeccionant el parc d’habitatges de protecció oficial (HPO) de la ciutat per garantir-ne l’ús social. Fins al moment s’han obert catorze procediments sancionadors contra les propietats de pisos buits o que es lloguen sense l’autorització de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i amb preus que superen l’autoritzat. D'aquests catorze procediments, tretze continuen oberts i un s’ha resolt amb una sanció de 180.000 euros.

Aquesta acció de la Unitat de Disciplina d’Habitatge de l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació de Barcelona forma part d’un programa d’inspecció i de control del parc d’habitatges de protecció oficial, inèdit fins ara a Catalunya.

A través d’aquest programa es preveu comprovar si es compleix la normativa en els 16.000 habitatges que encara tenen protecció oficial a la ciutat de Barcelona. De moment ja se n’han visitat al voltant de 1.500, i fruit d’aquest treball han estat incoats els 13 expedients sancionadors oberts als districtes de Ciutat Vella (2 casos), Sants-Montjuïc (1 cas), Horta-Guinardó (2 casos), Nou Barris (4 casos), l’Eixample (1 cas) i Sant Martí (3 casos).

Un expedient resolt

A més dels 13 expedients oberts, l’Ajuntament ja ha resolt un expedient sancionador contra la propietat d’un habitatge de protecció oficial del carrer del Doctor Aiguader, a la Barceloneta, per dues infraccions molt greus: no viure-hi i destinar-lo a lloguer sense l’autorització corresponent de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i a un preu molt per sobre del que se li hauria autoritzat.

La sanció que imposa l’Ajuntament per a aquest cas és de 180.000 euros, i inclou l’obligació de retornar a l’Administració les quantitats percebudes en concepte de lloguer que estaven per sobre del permès: un total de 16.048 euros a pagar a més de la sanció.

Aquests habitatges de protecció oficial del carrer del Doctor Aiguader, que daten dels anys noranta, mantenen la qualificació d’habitatge de protecció oficial durant 30 anys. Mentre conservin aquesta qualificació els propietaris resten sotmesos a tot un seguit de condicionants legals.

El circuit sancionador

Quan es detecta un habitatge buit s’inicien les diligències prèvies per localitzar els propietaris del pis i per determinar per quines circumstàncies l’habitatge es troba buit, atès que la Llei del dret a l’habitatge abans esmentada estableix l’obligació que els habitatges de protecció oficial es destinin a residència habitual de les persones que en són adjudicatàries i propietàries. Només en casos excepcionals, quan els adjudicataris acreditin la impossibilitat d’utilitzar l’habitatge per viure-hi, se’ls pot autoritzar a no viure-hi i fins i tot a llogar-lo, però el preu del lloguer l’ha de fixar l’administració competent, que en aquest cas és l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

Les sancions que preveu la normativa per l’incompliment d’aquestes normes, que es considera una infracció molt greu segons la Llei del dret a l’habitatge, pot suposar multes econòmiques molt elevades, que poden anar dels 90.001 als 900.000 euros.

A més, el consistori reclama al Govern i al Parlament de Catalunya que l’habitatge de protecció oficial es conservi com a tal de manera indefinida i que la Generalitat pugui reforçar i complementar l’acció de l’Ajuntament en l’exercici de la competència sancionadora per vulneració del règim jurídic dels habitatges de protecció oficial.

Comparteix aquest contingut