Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

“Cal un canvi legislatiu que habiliti els ajuntaments a regular els preus de lloguer”

21/11/2019 - 18:03

Habitatge. La regidora d'Habitatge i Rehabilitació Lucía Martín explica les prioritats d'aquest mandat en la nova edició de les #BirresCrítiques

L’ampliació del parc d’habitatge assequible i la defensa del dret a l’habitatge són dues prioritats de l’Ajuntament de Barcelona en el mandat que just arrenca. Així ho ha explicat Lucía Martín, regidora d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, en la darrera edició de #BirresCrítiques celebrat dimecres 20.

 #Birrescrítiques és un format d’acte públic distès organitzat pel digital Crític per conversar de manera pública amb alguna personalitat. En aquesta ocasió, la xerrada ha estat convocada conjuntament amb la cooperativa Sostre Cívic, que promou un model alternatiu d’accés a l’habitatge, més just i accesible, sense ànim de lucre, no especulatiu i transformador. La cooperativa col·labora amb Crític en la secció Sostre Crític.

 El periodista de Crític Marc Font i el president de Sostre Cívic David Guàrdia han conduït la conversa amb Lucía Martín en la qual també s’ha parlat de la seva trajectòria en l’activisme i en la política.

 

Inicis en l’activisme

Nascuda a Galícia i aficada a Terrassa, Lucía Martín ha explicat que la seva vida política té les seves arrels en l’activisme, i ha recordat que el seu interès pel món de l’habitatge va néixer coincidint amb els origens de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), mentre “estava fent la meva tesi doctoral a Barcelona”.

Segons ha explicat, Martín vivia de lloguer i tenia dificultats per pagar-lo, i manifestacions com les que convocaven organitzacions com V de Vivienda “ens interpelaven a molta gent”. “Jo era una participant més, però tenia vincles amb gent implicada em moviments socials i de la mà de la PAH vaig decidir intervenir-hi de manera més activa”, ha explicat.

Martín reconeix que inicialment pensava “que com jo no pagava una hipoteca sino que vivia de lloguer les reivindicacions no m’afectaven. Però vaig veure que en realitat es tractava d’una lluita pel dret a l’habitatge, i hem d’agrair a la PAH aquest canvi d’imaginari, de relat”.

 

El salt polític al Congrés dels Diputats

El salt de Lucía Martín a la política activa va venir després que en el si de la PAH es fes “una reflexió col·lectiva sobre la necessitat d’entrar a les institucions. En aquell moment el moviment al carrer era molt fort -era després del 15M-, però les institucions hi donaven l’esquena. Va sorgir la proposta d’anar a les llistes al Congrés dels Diputats per En Comú Podem, i malgrat els dubtes inicials, va veure que era una oportunitat per traslladar-hi les demandes del carrer”.

Martín va ser escollida diputada per la demarcació de Barcelona el 2015, i el 2018 va arribar a ser la portaveu del grup parlamentari. L’impacte va ser gran perquè “jo venia d’espais molt feministes, on era important la intel·ligència col·lectiva. I em vaig trobar amb què el Congrés és un àmbit rígid, vertical, molt masclista, sobre el que hi ha una pressió mediàtica brutal i que té una part d’escenificació molt forta. Vaig necessitar un període d’adaptació i la veritat és que l’aprenentatge a la PAH em va donar eines per mantenir-me centrada”.

Un altre dels xocs va ser “adonar-me que no se li donava cap importància a l’habitatge, era un tema fora del debat. Si se’n parlava era en base a tòpics com ara que el lloguer és propi de la gent jove. Els qui estaven a comissions d’habitatge no en tenien cap coneixement. Nosaltres erem la veu que liderava, que proposava idees que altres grups copiaven. També ens deien molt disbarats, com que la regulació dels preus de lloguer és propi de Veneçuela, quan també s’està fent a Alemanya. I vam aconseguir aprovar un decret de lloguers“.

 

Les demandes al nou govern

A l’espera que es conformi un nou govern espanyol, Lucía Martín creu que una de les mesures urgents en matèria d’habitatge hauria de ser “un canvi legislatiu que habiliti els ajuntaments i les comunitats autònomes a regular els preus de lloguer. En una ciutat com Berlin s’estan plantejant fins i tot baixar-los”.

Segons la regidora, també “caldria revisar l’índex de preus, que només té en compte el mercat i no elements com l’economia de les famílies”.

Martín reivindica que hi hagi “un veritable pressupost per fer politiques d’habitatge. El que hi ha ara està heretat del PP, que el va retallar, i no es poden fer polítiques dignes sense pressupostos“.

La regidora també afirma que “s’ha de generar un parc públic d’habitatge protegit que no tenim. Les ciutats a les quals ens volem assemblar tenen un parc públic molt important; si ens fixem en models que ens agraden, com el de Viena, hem d’importar les seves polítiques”.

 

Ampliar el parc d’habitatge assequible

Pel que fa al nou mandat de l’Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín ha marcat dos objectius prioritaris. En primer lloc, “l’ampliació i dignificació del parc d’habitatge assequible, que era de 7500 habitatges quan vam entrar i que volem doblar.

Aquesta és una tasca a mig i llarg termini per a la qual s’han de posar en marxa totes les estratègies possibles: construir, comprar… També hi ha d’altres fòrmules complementàries, com les cooperatives en cessió d’ús, o la promoció delegada, és a dir cedir terreny públic perquè algú privat hi faci habitatge assequible”.

La regidora ha volgut subratllar que “no estem en en contra dels propietaris privats sinó dels especuladors. S’ha de fer entendre que l’habitatge no és un negoci com qualsevol altre i que el benefici ha de ser limitat”.

El més urgent per poder dur a terme les polítiques que l’Ajuntament creu necessàries és “que s’aprovin els pressupostos de la Generalitat. No podem fer política contra corrent, contra l’austeritat pressupostària. Si en l’anterior mandat hem pogut fer alguna cosa respecte l’habitatge públic de lloguer ha estat gràcies a crèdits europeus”.

 

Contra l’assetjament i els desnonaments

L’altra prioritat municipal és “la lluita per la defensa del dret a l’habitatge. Es produeixen situacions d’assetjament, tot i que hi ha eines per denunciar-lo”.

Pel que fa als desnonaments, va recordar que “hem situat al centre de la nostra agenda política una unitat pionera dedicada a mediar, gestionar i acompanyar les families que s’enfronten als desnonaments, inspirada en part en els moviments ciutadans”. A Martín li preocupa el fet que “estem veient actuacions policials cada vegada més dures i pensem que cal treballar amb la mediació més que amb aquests desplegaments, per a la qual cosa cal coordinació entre administracions”.

La regidora també demana “canvis legislatius per acabar amb els desnonaments oberts, en què el jutge no posa ni data.  Amb la llei a la mà sovint els propietaris que desnonen tenen dret a fer-ho, i a vegades és l’acció veïnal que aconsegueix una negociació”.

Com totes les #BirresCrítiques, l’acte -celebrat a l’Espai Calàbria 66, un centre comunitari del barri de Sant Antoni- ha comptat amb la col·laboració de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC) i del Col·lectiu Ronda.

 

Comparteix aquest contingut