Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge i els punts d’assessorament energètic (PAE) es mantenen actius de forma telemàtica per evitar la propagació de la Covid-19. Consulta aquí com accedir als serveis i tràmits no presencials.

Barcelona vol convertir-se en ciutat de referència en matèria de rehabilitació

10/10/2019 - 18:32

Habitatge. Els experts assenyalen a la jornada Rehabilita que el futur de la construcció passa per la rehabilitació de parc d’habitatges i el patrimoni de les ciutats

Barcelona vol convertir-se en una ciutat de referència en matèria de rehabilitació i per això ha impulsat un model propi a la ciutat que permet recuperar el parc d’habitatge i el patrimoni existent sense perdre de vista les persones i la seva salut i tenint en compte l’eficiència energètica i la sostenibilitat.

L’innovador model de rehabilitació que es porta a terme a la capital catalana ha centrat part de la sessió titulada “Regeneració urbana. Estratègies i models”, que ha tingut lloc en el marc de la jornada tècnica “La Rehabilitació en un canvi d’època” celebrada a l’antiga presó Model. La jornada, que ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, ha estat un dels actes més destacats de la sisena edició de la fira Rehabilita.

La cap de gabinet de la regidoria d’Habitatge i Rehabilitació, Vanesa Valiño, en representació de la regidora Lucia Martín, ha estat l’encarregada d’explicar les grans línies del model de rehabilitació que porta a terme l’Ajuntament de Barcelona. La primera entén la rehabilitació com un element fonament per millorar la vida de les persones i un element que incideix directament en el seu benestar i salut.

En segon lloc, gràcies a la rehabilitació es garanteix l’eficiència energètica i es promou la sostenibilitat. Les línies d’actuació que es porten a terme en els projectes de rehabilitació afavoreixen la millora i adaptació dels habitatges i edificis amb criteris d’eficiència energètica.

Per últim, Valiño ha destacat l’impacte que la rehabilitació té en la millora general de l’economia de la ciutat, ja que els diners que es destinen a obres de rehabilitació tenen també un impacte en la revitalització d’un sector professional específic i amb grans competències.

 

El repte de la rehabilitació

Tot i el compromís de ciutats com Barcelona, la rehabilitació a Catalunya i Espanya és encara un repte pendent. En el conjunt d’Europa, la rehabilitació suposa un 50% de l’activitat del sector de la construcció, i en alguns països punters com Itàlia i França aquest percentatge arriba al 70%. En canvi, a l’estat espanyol la rehabilitació és només un 30%.

“El futur passa per la intervenció en la ciutat construïda”, ha explicat Celestí Ventura, president del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona (CAATEEB). “Cal promoure un canvi de rumb i estimular la cultura de la conservació””, ha afegit.

En aquest sentit, Ventura ha recordat que la Jornada Rehabilita es va impulsar l’any 2014, en plena crisi econòmica i de la construcció, per tal de mirar d’impulsar aquest canvi de rumb en el sector i mirar de mentalitzar els actors i institucions de la necessitat d’abordar els reptes socials, mediambientals i econòmics a què s’enfronten ciutats com Barcelona.

En termes similars s’ha expressat Sandra Bestraten, presidenta del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), que ha destaca la necessitat d’apostar “per la innovació, ja que no pot ser que Europa sigui el motor de la rehabilitació i nosaltres no ens estiguem enfocant cap allò que la societat necessita”.

 

La rehabilitació de La Model, un exemple a seguir

Durant la jornada tècnica “La Rehabilitació en un canvi d’època” s’han pogut conèixer diferents exemples de projectes de rehabilitació, entre ells el de l’antiga presó Model, escenari de la Jornada.

Tal i com ha comentat la Tinenta d’Alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, en la inauguració de la jornada, La Model “és un exemple de la nova manera de fer ciutat que volem”.

Sanz ha explicat que l’antiga presó s’ha aprofitat per dotar-la de noves funcions, que es veuran ampliades amb el concurs que s’ha convocat per tal de crear equipaments i habitatge en aquest indret.

“Fa 15 o 20 anys què haguéssim fet? Penso en els exemples de La Maquinista o Pegaso, on no queda cap memòria dels equipaments que hi va haver allà. En canvi ara ningú s’ha plantejat en cap moment que la Model desaparegui”, ha comentat la regidora. Per Sanz, la nova manera de fer ciutat passa per “refer” més que no pas “fer de nou”, tal i com exemplifica el cas de La Model.

Per altra banda, ha afegit la regidora, el repte del canvi climàtic obliga a les ciutats a prendre consciencia i impulsar noves mesures que permetin fer-hi front. En aquest sentit, la rehabilitació, juntament amb l’eficiència energètica, un nou model de mobilitat i la creació d’espais verds han de servir per fer possible la justícia climàtica i una millora de la qualitat de vida a la ciutat.

Comparteix aquest contingut