Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

“Barcelona ha posat al centre les polítiques d’habitatge i això ha tingut un efecte contagi en altres administracions”

01/11/2019 - 11:32

Jornada. La Càtedra Unesco d’Habitatge de la URV planteja una mirada transversal als reptes actuals de l’habitatge i de les ciutats a la Jornada “L’habitatge en 360º”

Representats d’administracions locals, món acadèmic i entitats socials s’han reunit aquest dimecres, 31 d’octubre, per debatre sobre els reptes en la gestió de l’habitatge. Ho han fet en la jornada “L’habitatge en 360º” organitzada per la Càtedra Unesco d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili.

A la jornada s’ha abordat la problemàtica de l’habitatge des de dos grans punts de vista: per una banda, s’ha debatut sobre les polítiques i reptes de l’accés a l’habitatge i el paper que han de jugar les administracions i altres actors econòmics i socials. Per altra banda, s’ha reflexionat sobre les causes i possibles solucions a la pèrdua de l’habitatge.

L’acte, celebrat a l’auditori de La Pedrera, ha tingut lloc precisament en una jornada en què es commemora el Dia Mundial de les Ciutats.

 

Reflexions sobre habitatge i ciutat

La Regidora d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, ha participat en una taula rodona on  s’han plantejat reflexions sobre habitatge i ciutat. Ha destacat que “hem posat en el centre de les prioritats polítiques el dret a l’habitatge i l’hem convertit en una política troncal de l’Ajuntament, i això ha fet un efecte contagi en altres administracions”.

“Compaginar que Barcelona sigui una ciutat atractiva per a tothom i garantir el dret a l’habitatge a la ciutat és un repte que va més enllà de les administracions i ha d’implicar el sector privat, el món acadèmic i la població en general”, ha reflexionat Martín, tot confiant en què es puguin “impulsar polítiques innovadores en habitatge que posin les persones al centre i que siguin motiu d’orgull de la nostra ciutat”.

En aquest sentit, la regidora ha defensat la tasca dels darrers quatre anys “per revertir polítiques d’habitatge antigues que s’havien demostrat fracassades”. Així, ha destacat l’aposta municipal per invertir en habitatge, amb 500 milions d’euros invertits només en l’anterior mandat.

 

Ampliar el parc d’habitatge de lloguer

Un dels objectius de l’Ajuntament de Barcelona, recollit al Pla pel Dret a l’Habitatge, és ampliar el parc públic de lloguer. “Quan vam arribar teníem 7000 habitatges sota control municipal i ara n’ estem construint més fins arribar als 11.500”.

Treballar en col·laboració amb l’àmbit privat és ara una de les prioritats de l’Ajuntament de Barcelona. “Sempre hem treballat amb un ventall ampli d’actors del sector privat, cooperatives en cessió d’ús, cooperatives tradicionals, i altres. Ara volem donar més camp a les promocions delegades, treballant amb el sector privat”, ha explicat, si bé ha puntualitzat que “volem generar les màximes aliances, prioritzant les que es vulguin allunyar de models especulatius i vulguin fer habitatge assequible”.

Per altra banda, Martín ha destacat dues iniciatives destinades a afrontar el repte de l’habitatge de forma immediata. Una és la unitat de lluita contra els desnonaments. L’altra, la unitat de disciplina de l’habitatge, que es basa en el paquet legislatiu vigent a Catalunya en matèria d’habitatge per tal de “corregir males pràctiques, dissuadir i recuperar el bon ús dels habitatges”.

Finalment, la regidora d’Habitatge ha lamentat les continues retallades que estan patint els pressupostos d’habitatge en els darrers 8 anys. “Però malgrat les dificultats, des de l’ajuntament es va decidir trucar a totes les portes i vam aconseguir crèdit de la Banca Europea per impulsar polítiques de lloguer amb màxima qualificació energètica”.

 

Planificar les ciutats d’una altra manera

La taula rodona sobre habitatge i ciutat, que ha estat moderada per Sergio Nasarre Aznar, Director de la Càtedra UNESCO d’Habitatge, ha comptat també amb la participació d’Agustí Serra Monté, Secretari d’Hàbitat Urbà i Territori de la Generalitat de Catalunya, qui ha reclamat que “les administracions deixem de mirar-nos de reüll i fem un veritable pacte per l’habitatge.

També ha assenyalat la necessitat de “revertir la manera de planificar les nostres ciutats”. En aquest sentit, ha apuntat a una millor gestió del sòl disponible com un dels grans reptes a l’hora de definir polítiques efectives d’habitatge.

L’exalcalde i anterior Secretari General UN Habitat, Joan Clos, ha reconegut que malgrat que l’ONU s’ha fixat les ciutats sostenibles con un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible a aconseguir l’any 2030, ara mateix “el model urbà predominant avui en dia és insostenible i costa prendre les mesures per canviar-ho”.

“La urbanització  de les ciutats està creixent a doble dígit i això té conseqüències sobre sostenibilitat, el dret accés a l’habitatge i altres aspectes”, ha explicat Clos, destacant especialment que la problemàtica es concentra a les grans àrees metropolitanes.

Clos ha assegurat que el problema de l’habitatge assequible “no es resoldrà només amb polítiques d’habitatge, és molt més complicat”. “La pobresa s’està concentrant a les ciutats, i per garantir l’habitatge d’aquestes persones això no es resol fent pisos, sinó fent-los assequibles. I això té a veure amb les regulacions urbanístiques”, ha conclòs.

 

L’accés a l’habitatge

En la segona taula de la jornada, moderada per Héctor Simón Moreno, de la Càtedra UNESCO d’Habitatge URV, experts en diferents àmbits han exposat quins son els reptes en l’accés a l’habitatge.

Així, el secretari del Consejo General de Colegios de Administradores de Fincas, Rafael del Olmo Garrudo, ha apuntat els canvis que estan redefinint el paper de les comunitats veïnals. Segons del Olmo, les comunitats de propietaris “son un termòmetre del que passa a la societat i mostren les tensions socials”.

Pels administradors de finques, les comunitats suposen nous reptes: “ara ja es gestionen digitalment, a través de WhatsApp o xarxes socials, i tenen personalitat digital amb els Certificats digitals”. La immigració, els pisos turístics, l’accés al crèdit o la eliminació de barreres arquitectòniques son altres reptes que cal afrontar. En aquest sentit, del Olmo ha explicat que estan treballant en un nou projecte de llei de propietat horitzontal que contempli aquests aspectes.

Per la seva banda, el notari Ángel Serrano de Nicolás ha recordat que el rol del notariat és el de ser un “tercer neutral” que també ha “d’assessorar a la part més dèbil”, i ha assenyalat que per a moltes persones resulta difícil comprendre el contingut dels contractes d’hipoteca o lloguer. “Cal donar una informació contractual clara i diàfana”, ha dit, per evitar conflictes o problemes.

 

Cercar un canvi de paradigma

En aquesta taula rodona s’ha pogut conèixer la iniciativa Omplim, una empresa low-profit impulsada fa dos anys per Jordi Casajoana Mogas. “Volem utilitzar l’habitatge per generar impacte i participar en un canvi de paradigma des del mon privat”, ha explicat.

Omplim intenta captar capital privat per a projectes que promouen una “triple rendibilitat” ambiental, econòmica i social”. Per això col·laboren amb entitat sense ànim i cooperatives de lucre per desenvolupar habitatge protegit.

Antonio Pedrero Utrilla ha explicat el funcionament de la Cooperativa Obrera de Vivienda El Prat, creada fa 60 anys i que té com a particularitat que els socis que la van crear, un cop han obtingut un habitatge, s’han mantingut com a socis de l’entitat i han seguit treballant per “consolidar un patrimoni comú i reforçar la cultura de comunitat”

 

La pèrdua de l’habitatge

Les causes i conseqüències de la pèrdua de l’habitatge ha centrat la tercera taula rodona, moderada per Núria Lambea Llop, de la Càtedra UNESCO d’Habitatge. Tal i com ha explicat la Presidenta de l’Observatori de l’Habitatge (O-HB), Carme Trilla, en els darrers anys la pèrdua de l’habitatge s’ha donat per dues causes: execucions hipotecàries i desnonaments dels lloguers.

Segons Trilla, la pèrdua de l’habitatge pels lloguers és “un problema creixent”, motivat per la “discrepància entre l’evolució de salaris i preus”, que impedeix que la gent pugui pagar el lloguer ja que, malgrat disposar d’ingressos, no poden assumir el cost de mercat. Per aixòcal actuar en els salaris i els preus” i aconseguir que les famílies tinguin uns ingressos mínims, així com regular els preus del lloguer.

Pel que fa al finançament de l’habitatge de lloguer, Trilla ha lamentat que aquest “és un tema no volgut pel sistema financer, el consideren una activitat de risc i no donen préstecs”. “No es pot fer política d’habitatges sense diners”, ha afegit. També ha assenyalat la necessitat de disposar de sòl públic per poder fer més habitatge de lloguer.

Pel que fa al paper de les entitats bancàries, Antoni Sorolla Edo, Director de Relacions Institucionals de Sogeviso, ha reconegut han estat “part del problema” però també creu que poden ser “part de la solució”. Sorolla creu que cal garantir un mínim de rendibilitat així com la seguretat jurídica i el marc legislatiu apropiat per poder atraure la inversió privada.

 

La problemàtica del sensellarisme

Un dels temes que més s’han abordat ha estat el fenomen del sensellarisme. Joan Uribe, gerent del Consorci de Serveis Socials de Barcelona (CSSBcn), ha explicat que les persones sense llar a Europa han passat de les 420.000 del 2009 a les 700.000 del 2019, això segons les dades que s’han pogut compatibilitzar, ja que també hi ha tot un sensellarisme ocult.  

Uribe ha celebrat que aquest any per primera vegada la Unió Europea hagi incorporat el sensellarisme a la seva agenda, a partir del Pla Europeu de Drets Socials. No obstant, “això no vol dir que s’hagi incorporat en l’agenda operativa, i aquesta és una de les prioritats de les entitats que operen en aquest camp”.

El sensellarisme presenta múltiples rostres, tal i com ha explicat Uribe, que ha posat com a exemple el cas de les persones immigrants extracomunitàries, així com el sensellarisme femení i també el del jovent.

“Hem de ser conscients de la gravetat del problema”, ha dit el director d’Arrels Fundació, Ferran Busquets. “Les persones sense llar moren soles al carrer o son víctimes d’agressions perquè no tenen habitatge”, ha assenyalat, lamentant que “encara culpabilitzem les persones que viuen al carrer i les estigmatitzem”.

La jornada ha finalitzat amb la presentació de l’experiència de simulació “El Llindar”, a càrrec de Jan Gonzalo Iglesia, professor URV expert en gamificació; i la projecció del documental “El Umbral”, que ha presentat el seu productor executiu Isidre Monreal Ruestes, i que intenta conscienciar la societat sobre la problemàtica del sensellarisme.

Comparteix aquest contingut