Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Aval judicial al Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) de Barcelona

02/06/2019 - 17:15

Sentència. El TSJC dicta la primera sentència favorable en relació al PEUAT, que està en marxa des de gener de 2017 per ordenar l’obertura de nous allotjaments turístics a la ciutat i fer-los compatibles amb un model urbà sostenible

Aval judicial al Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) de Barcelona. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat la primera sentència favorable en relació al pla, que està en marxa des de gener de 2017 per ordenar l’obertura de nous allotjaments turístics a la ciutat i fer-los compatibles amb un model urbà sostenible basat en la garantia del dret a l’habitatge i la millora de la qualitat de vida dels veïns i veïnes.

La sentència desestima el recurs presentat contra l’aprovació del PEUAT per part del promotor d’un allotjament turístic al carrer de la Princesa, 37 que no va poder continuar la tramitació de la llicència perquè la va sol·licitar abans de la suspensió sense cap dret adquirit.

En roda de premsa, la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat en funcions, Janet Sanz, ha explicat que la sentència representa un “aval judicial a una de les eines estratègiques del mandat Colau”. “Ens diu que cal regular el turisme i que ho hem fet bé, en base a la normativa vigent”, ha remarcat, i ha assegurat que el PEUAT és “una bona eina que té tota la seguretat jurídica”. En aquest sentit, la decisió del TSJC és molt clara i contundent, ja que avala la capacitat i les competències municipals en relació a l’ordenació urbanística de la ciutat.

Segons Sanz, a més, la sentència situa la necessitat de regular el turisme, ja que apunta que les ciutats tenen l’obligació de “desenvolupar un urbanisme sostenible i equilibrar els usos que es donen al territori per fer-los compatibles amb la defensa de poder viure a la ciutat”. “Per tant, la barra lliure on estàvem abocats abans afectava valors essencials i drets fonamentals com la seguretat, la convivència a l’espai públic i el preu dels habitatges”, ha recalcat.

Comparteix aquest contingut