Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge i els punts d’assessorament energètic (PAE) es mantenen actius de forma telemàtica per evitar la propagació de la Covid-19. Consulta aquí com accedir als serveis i tràmits no presencials.

Aprofitar el context de crisi habitacional per promoure un canvi en les polítiques d’habitatge

24/10/2016 - 22:00

Jornades. Durant el primer dia de les Jornades d'Habitatge, els ponents insten les institucions a aprofitar la conjuntura social per promoure un canvi en l'habitatge.

Diversos experts en habitatge, investigadors i representants d’associacions han inaugurat avui les Jornades d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona i han posat de relleu la importància d’aprofitar el context de crisi per impulsar noves polítiques d’habitatge assequible, que compleixin una funció social i alhora generin una riquesa compartida a nivell comunitari dins de les ciutats.

En aquest sentit, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha insistit en la necessitat de poder regular el mercat del lloguer per part de l’administració local i, així, acabar amb l’augment descontrolat dels preus i garantir el dret a l’habitatge a les persones amb menys recursos.

El lloguer no pot existir perquè els propietaris es lucrin, sinó que ha de ser una forma d’accés a l’habitatge estable i assequible, com estableixen tots els estàndards de drets de Nacions Unides”, ha recordat Colau, qui ha afegit: “Amb l’habitatge, ens hi juguem el futur de la ciutat”.

Per la seva part, el regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, ha fet una crida a deixar de banda els models d’habitatge tradicionals per fomentar un tipus de lloguer més social i abraçar noves formes d’habitatge, com el cohabitatge o les cooperatives de llogaters que defensen els seus drets.

 

Habitatge: entre l’especulació i la vida digna

Els efectes de la bombolla immobiliària i la crisi hipotecària segueixen sent una realitat, segons les dades recollides a Exclusió Residencial al Món Local (2013-2016), un informe elaborat per l’Observatori DESC i la PAH en què s’ha analitzat i fet el seguiment de 957 casos de famílies o unitats de convivència afectades per la crisi.

L’estudi fa una comparativa entre els districtes de Barcelona més afectats per la crisi habitacional (el 55% de persones que no poden pagar el seu habitatge es concentren en dos districtes: Nou Barris i Sant Martí) i analitza també l’origen d’aquesta situació, a més de proposar una sèrie de mesures per evitar que augmentin els casos: ampliar el parc de lloguer públic, donar suport als petits tenidors, intervenir i rehabilitar els habitatges en mal estat.

Raquel Rodríguez, arquitecta i professora de la Universidad Politécnica de Madrid, ha destacat que el model d’habitatge actual té el seu origen a la dècada de 1950 i, en conseqüència, arrossega part dels problemes d’aleshores: per exemple, el fet que les lleis d’habitatge sempre associen aquest dret amb la necessitat d’obtenir algun tipus de benefici o impuls en l’economia.

“Han fet una cosa sinistra, que és convertir cada propietari en un petit especulador”, ha assegurat Rodríguez, que ha explicat que a Espanya ara per ara és més car llogar un pis que comprar-lo. Per aquest motiu, un 80% dels joves espanyols menors de 30 anys no poden marxar de casa els seus pares.

 

Noves tecnologies per promoure polítiques col·laboratives

Així mateix, Desiree Fields, geògrafa urbana de la University of Sheffield, ha reflexionat sobre el paper de les entitats bancàries i els poders financers en el context actual: d’una banda, fomentant la promoció de la compravenda per sobre del lloguer, però també com a propietaris d’una gran part dels habitatges en centres urbans.

Tal com ha assenyalat Fields, a Madrid i Barcelona hi ha problemes per desencallar la situació de pisos i immobles buits que són propietat dels bancs i inversors, perquè la legislació és incapaç de gestionar-ho. En aquest sentit, ha reivindicat el paper de les noves tecnologies i plataformes digitals per intervenir en les polítiques actuals i reinventar el context urbanístic: fer difusió d’iniciatives col·laboratives, facilitar l’organització dels llogaters, compartir i intercanviar experiències, etc.

 

Sistemes cooperatius d’habitatge: una font d’inspiració

La secretària general de Housing Europe, Sorcha Edwards, ha reivindicat el concepte de negoci social per aplicar-lo a l’habitatge cooperatiu: es tracta de promotors que inverteixen per construir habitatges i que aposten perquè els beneficis es mantinguin després en la comunitat. Housing Europe representa més de 26 milions de llars a Europa, un 11% de l’habitatge total al continent.

Segons Edwards, el context d’emergència habitacional que es viu de manera generalitzada a Europa ha de servir per promoure el canvi a nivell polític, fomentar l’intercanvi d’idees entre administracions i entitats i aplicar nous enfocaments. “Aquest pot ser un moment històric per canviar el paradigma de la política d’habitatge”, ha declarat.

Per la seva banda, Ismael Irigoy, investigador de la Universitat de les Illes Balears, ha tractat el fenomen del turisme com a element que dificulta l’accés a l’habitatge. Segons Irigoy, els habitatges d’ús turístic sempre han existit, però ara es combinen amb el poder de difusió de les plataformes digitals, que exploten aquest model fins al punt de fer insostenible el nivell de vida per als habitants.

“Gràcies al turisme, l’habitatge s’ha entès com un bé de canvi i no com un bé d’ús”, concloïa Irigoy.

 

Noves formes de regulació procedents d’Europa

En l’últim seminari de la jornada, l’investigador en polítiques d’habitatge social Max Gigling ha presentat una comparativa dels mercats de lloguer a Barcelona, París i Berlín. La capital francesa i alemanya van introduir el 2015 una normativa reguladora específica per a aquestes ciutats: es tracta d’un conjunt de mesures “excepcionals”, destinades a assegurar que l’habitatge segueixi sent accessible per als seus habitants.

A diferència de París i Berlín, a Barcelona els contractes de lloguer no inclouen clàusules socials que protegeixin els llogaters en risc d’exclusió. Gigling destaca la situació de desprotecció que genera la finalització d’un contracte: són els anomenats “desnonaments invisibles”, que no apareixen a les estadístiques i no es poden evitar amb ajuts econòmics perquè anirien en contra dels interessos privats dels propietaris.

En aquest sentit, Gigling ha considerat que Barcelona hauria de seguir el model de París i crear un índex de lloguers que faciliti el control dels preus a llarg termini.

El primer dia de les Jornades ha acabat amb una exposició de Magnus Hammar, representant de la Unió Internacional de Llogaters, que ha presentat diferents models d’organitzacions i sindicats de llogaters (alguns fundats a principis del s.XX) associats per defensar col·lectivament els drets dels usuaris d’habitatge.

Comparteix aquest contingut