Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge i els punts d’assessorament energètic (PAE) es mantenen actius de forma telemàtica per evitar la propagació de la Covid-19. Consulta aquí com accedir als serveis i tràmits no presencials.

Ampliació i dignificació del parc d’habitatge i incidència política són les línies estratègiques de l’Ajuntament per garantir el dret a l’habitatge

02/03/2020 - 10:46

Habitatge. Ho ha explicat Lucía Martín a la jornada ‘Habitatge i sensellarisme a Barcelona: anàlisi i reptes’ on ha parlat dels habitatge APROP com a exemple de “solucions imaginatives” per fer front a l’emergència

La regidora d’Habitatge i Rehabilitació, Lucía Martín, ha participat a la jornada ‘Habitatge i sensellarisme a Barcelona: anàlisis i reptes’, organitzada per l’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social), on un centenar de professionals han debatut sobre la importància de l’habitatge en la lluita contra el sensellarisme. De fet, el president d’ECAS, Xavier Puig, ha explicat en la cloenda com el dret a l’habitatge és, precisament, la porta d’entrada al dret a una vida digna i ha reclamat més polítiques públiques.

En aquest sentit Martín ha centrat la seva intervenció en explicar les polítiques dutes a terme per l’Ajuntament de Barcelona que, tot i estar limitat pel que fa a les competències, pot “marcar la diferència” en matèria d’habitatge. Ha explicat que l’Ajuntament de Barcelona té tres línies estratègiques. La primera se centra en l’ampliació i dignificació del parc d’habitatge assequible que ara per ara és insuficient, el 2015 era només de l’1%. En aquest camp no només s’ha construït habitatge públic, sinó que s’ha apostat per l’habitatge de lloguer i la qualificació indefinida d’aquest tipus d’habitatges perquè no puguin tornar al mercat privat i es perdin amb els anys. També ha parlat de la importància de la promoció delegada que impliqui actors privats que el gestionin.  Fundacions i cooperatives però també empreses privades que vulguin obtenir un benefici però no especular.

La segona línia d’actuació és la dignificació i rehabilitació del parc existent. En aquest sentit destaca la unitat antiassetjament que duu a terme inspeccions i sancions per assegurar que es garanteixi el dret a l’habitatge digne i assegura que se n’estigui fent un bon ús. Per exemple, que no hi hagi pisos buits, que els grans propietaris ofereixin lloguers socials quan la llei els obliga, o que no es llogui habitatge protegit per sobre del preu marcat.

La tercera línia té a veure amb la incidència política i en aconseguir que s’aprovin noves lleis. En aquest sentit ha destacat la regulació dels lloguers. “Sí o sí cal regular preus o no hi haurà solució. Aquesta no és l’única eina, però és imprescindible”, ha dit Lucía Martín. També ha reclamat un increment de pressupost des del govern central, que s’ha reduït un 70% en els últims deu anys i canvis en la fiscalitat.

Solucions imaginatives per fer front a l’emergència habitacional

Lucía Martín ha dit que les polítiques públiques d’habitatge sovint són molt més lentes del que es voldria i no poden fer front a la situació d’emergència habitacional que s’està vivint. “La mesa d’emergència està col·lapsada i estem oferint allotjaments en pensions i albergs. Aquesta, a més de ser una solució poc digna, és una solució cara”, ha explicat la regidora. En aquest sentit ha parlat de la necessitat de buscar “solucions imaginatives” com els habitatges del projecte APROP.

APROP és un projecte de construcció de pisos d’estada temporal per fer front a l’urgent necessitat de pisos socials d’una forma ràpida. Aquests habitatges estan construïts a partir d’una estructura formada per setze mòduls d’antics contenidors marítims reciclats i condicionats que s’han anat encaixant els uns amb els altres. D’aquesta manera s’han obtingut quatre habitatges de dues habitacions i 60 metres quadrats de superfície i vuit d’una habitació i 30 metres quadrats de superfície. La construcció dels primers, al barri Gòtic s’han fet en quatre mesos, “això és la velocitat de la llum per l’habitatge públic”, ha valorat Martín.

L’habitatge, un problema de fons

En la seva intervenció la regidora d’Habitatge i Rehabilitació també ha volgut recalcar que la situació d’emergència habitacional que vivim no és nova, sinó que ve de dècades de “polítiques desastroses no encaminades a tractar l’habitatge com un dret bàsic, si no com un bé de mercat”. Ha afegit que s’estan  fent millores en aquest sentit però que solucionar-ho és qüestió d’anys. Martín ha explicat també que aquest és un problema global. “La diferència és que en altres països ens porten anys d’avantatges en polítiques públiques”.

Ha fet una crida, doncs, a crear polítiques públiques que treballin per tractar l’habitatge com un dret i no com una mercaderia i a fer-ho de forma coordinada amb altres institucions. També ha instat a fer valer les lleis catalanes que són de les més avançades de l’Estat. S’ha referit, per exemple a la Llei de Pobresa Energètica, la Llei Catalana del Dret a l’Habitatge o el Decret Llei 17/2019. Ha afegit, però, que “cal esprémer-les”.

Comparteix aquest contingut