Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia. Consulta aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. D’altra banda, les persones que viuen en un habitatge públic de l'IMHAB poden consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

“Amb els habitatges intergeneracionals tothom hi surt guanyant”

21/03/2019 - 08:25

Habitatge. Els experts destaquen al FHAR la necessitat d’anticipar-se als canvis socials i entendre les necessitats d’habitatge presents i futures dels diferents grups d’edat

“Habitatge intergeneracional. Aproximacions a les diferents necessitats vitals” és el títol de la taula rodona que ha tingut lloc a la sessió de tarda de la segona jornada de Fòrum d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (FHAR) organitzat per l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB) de l’Ajuntament de Barcelona.

Els ponents –Gaspar Mayor, gerent del Patronat Municipal de l’Habitatge d’Alacant; Zaida Muxí, arquitecta i autora del llibre Mujeres, Casas y Ciudades, i Ana Fernández, arquitecta a Cohousing Lab-, han explicat la seva experiència en el disseny o impuls d’habitatges intergeneracionals, destacant-ne els beneficis que aporten a les persones que els ocupen i a la comunitat.

 

Diferents experiències a Holanda

L’arquitecta Ana Fernández, amb més de trenta anys d’experiència professional, ha donat a conèixer com es gesten els projectes intergeneracionals a Holanda. “Ara cal veure si aquests es poden aplicar a Catalunya”, ha destacat.

Fernández ha explicat que a Holanda hi ha unes associacions d’habitatge amb una llarga trajectòria que gaudeixen d’un seguit d’avantatges econòmics i fiscals per part de l’Estat. Aquestes associacions tenen una gran importància dins el mercat immobiliari, i el 60% del parc d’habitatge social de lloguer es troba en mans d’aquestes associacions.

“Aquestes associacions porten a terme diferents projectes intergeneracionals que han estat molt reflexionats per part dels arquitectes i que han estat pensats per al benefici de totes les persones que hi viuen”, ha explicat Fernández.

Entre els exemples d’habitatges intergeneracionals trobem un edifici construït el 1976 que, en un inici, només l’habitava gent jove, “però més endavant van decidir que fos intergeneracional perquè la diversitat fa que la comunitat sigui més interessant, es fomenta l’intercanvi, l’aprenentatge entre diferents generacions és més interessant i el benefici mutu és major”, ha detallat l’experta. En aquest cas, els inquilins comparteixen el jardí, un taller i una oficina.

Un segon exemple data del 1990, i hi trobem una gran varietat de tipologies d’habitatges que permeten la convivència de persones grans, algunes amb dependència, amb joves. En aquest cas l’immoble compta amb un gran pati obert al veïnat, el que permet l’intercanvi, juntament amb un jardí interior només per als membres del projecte. A la planta baixa hi ha serveis comunitaris.

El tercer exemple que ha explicat Ana Fernández combina habitatges per a joves amb discapacitat física i mental amb persones grans. “Abans de definir la tipologia dels habitatges vam parlar amb els possibles usuaris per trobar ben bé allò que els beneficiés a tots en el seu dia a dia”, ha subratllat l’arquitecta. Finalment es va decidir instal·lar un bar-restaurant que gestionen els joves i que ofereix servei de càtering als més grans. A més, els habitatges són flexibles i adaptables i fomenten que joves i grans puguin interactuar i innovar conjuntament.

Un altre exemple és el d’habitatges per a cuidadors informals i persones cuidades. “L’Estat s’adona que li surt més econòmic tenir aquesta tipologia d’habitatge, on pot viure el cuidador informal, que pot ser un fill, un pare, un germà… i la persona cuidada, que pagar a cuidadors professionals. Els habitatges es comuniquen, però cadascú viu a casa seva”, ha comentat Fernández.

El darrer exemple és un projecte que encara està per construir, però que vol unir gent gran que tota la vida s’ha dedicat a fer de pagès amb joves amb discapacitat, i que hi hagi una ajuda mútua. “Els més grans ensenyaran a cultivar la terra, a reparar bicicletes, per exemples, i els joves els ajudaran a fer la compra, a anar al metge… Funcionarà com un banc de temps, i on tots hi surten guanyant”.

Per a Fernández és molt important que l’arquitecte s’anticipi a les tendències, entenent les necessitats que tenen els diferents col·lectius. “Hem de crear tipologies que puguin aglutinar diferents generacions, fomentar els processos participatius”, ha destacat l’arquitecta com a punt final a la seva intervenció, qui actualment impulsa el projecte intergeneracional aflorEM, per a persones afectades d’esclerosis múltiple de Catalunya.

 

La suma de persones grans i joves

Gaspar Mayor ha estat l’encarregat d’explicar els projectes d’habitatge de lloguer intergeneracional que s’han portat a terme a Alacant. “Les persones grans tenen un alt nivell de vulnerabilitat i una baixa visibilitat, i era necessari prendre mesures per evitar la seva discriminació en l’accés a l’habitatge”, ha explicat Mayor.

Davant aquesta realitat, van optar per fer habitatges especials per als més grans, que també tenen problemes de solitud i por, situacions que només es poden resoldre amb altres persones i amb la vida comunitària.

L’habitatge per a persones grans Lonja de Caballeros va començar amb mal peu. Ben aviat van morir dos dels seus inquilins, i hi havia qui l’anomenava “el tanatori”. Conscient que calia donar-li una volta, Mayor i el seu equip van optar per obrir la proposta a gent jove, menor de 35 anys, amb inquietuds socials, un compromís solidari i amb ganes de ser un bon veí, “que és tan senzill com preocupar-se per les persones que l’envolten, que viuen en la mateixa finca”. Ara, per cada quatre persones grans hi ha un jove, que és qui dona la veu d’alarma si observa alguna situació anòmala.

El projecte és una oportunitat. Cobrem 200 euros al mes, amb conserge, i no tenim morosos”, ha remarcat Gaspar Mayor, qui ha afegit: “A més, prolonga el temps de vida independent, evita l’aïllament, la soledat i la por”.

 

La societat canvia, els habitatges també

L’arquitecta Zaida Muxí ha començat la seva intervenció explicant com ha evolucionat la societat i l’habitatge amb el pas dels anys. “Ens hem de preguntar per a qui són les nostres llars, ja que la societat cada vegada és més diversa i canviant, les agrupacions familiars han canviat, els usos dels espais també són diferents, perquè avui la gent treballa i estudia a casa, i ho hem de tenir present a l’hora de construir els llocs on han de viure aquestes persones”.

Muxí ha donat a conèixer l’exemple d’un nou barri creat pensant en les dones, el que va comportar barrejar usos en un mateix complex, i que aquest aglutinés una zona comercial, una escola bressol, un centre educatiu… “Tot el que les dones poden necessitar tenir a la vora en el seu dia a dia per conciliar millor vida laboral i familiar”.

L’arquitecta ha conclòs: “Cal repensar com vivim i com volem els nostres habitatges segons les necessitats vitals, segons cada etapa de la vida. I que canviar d’habitatge sigui quelcom normal d’acord amb aquestes necessitats”.

Comparteix aquest contingut