Accés a l'habitatge i renda bàsica, punts fonamentals del compromís de Barcelona amb el Pilar Social Europeu

29/01/2019 - 13:35

L’Ajuntament de Barcelona ha escollit la renda bàsica i l’habitatge i l’assistència al sensellarisme com els dos compromisos més destacables de la ciutat dins dels 20 principis que conformen el Pilar Social Europeu.

 

L’Ajuntament de Barcelona ha escollit la renda bàsica, per una banda, i l’habitatge i l’assistència al sensellarisme, per l’altra, com els dos compromisos més destacables de la ciutat dins dels 20 principis que conformen el Pilar Social Europeu. La tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha formalitzat el compromís amb aquests principis amb la signatura oficial dels documents. Aquest mateix pas l’estan fent altres ciutats europees, en el marc de la campanya Inclusive Cities for All que impulsa la Xarxa Eurocities, que serà presentada oficialment el proper 21 de febrer a Brussel·les en un acte que tindrà lloc al Parlament Europeu.

Està previst que Laia Ortiz assisteixi igualment a aquesta presentació, representant la ciutat de Barcelona i també com a presidenta del Fòrum Social de la Xarxa Eurocities durant dos anys i fins al passat mes de novembre. Durant aquest període, Ortiz ha liderat les reivindicacions del moviment municipalista per fer del Pilar Social Europeu una eina efectiva que tingui repercussions palpables en la defensa dels drets socials a les ciutats.

El Pilar Social Europeu, aprovat pels dirigents europeus el novembre del 2017 a la Cimera Social de Göteborg, estableix els 20 principis i drets socials bàsics que haurien de guiar l’acció política a Europa per tal d’assolir mercats de treball i sistemes de protecció social el més equitatius possible. El doble compromís de Barcelona (el principi 14 de la renda mínima i el 19 d’habitatge i assistència al sensellarisme) té a veure amb factors molt concrets i amb les polítiques socials impulsades durant els últims anys a la ciutat, com és el cas del projecte B-Mincome per testar l’eficàcia d’impulsar rendes mínimes, o bé la reserva del 30% d’habitatge social en les noves promocions i la inversió rècord fins als 35 milions d’euros anuals en l’assistència a persones en situació de sensellarisme.

Informació i imatge: nota del Servei de Premsa de l’Ajuntament de Barcelona

 

Comparteix aquest contingut