Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

“A Barcelona, només l'1,52% dels habitatges es troben buits”

22/03/2019 - 18:13

Habitatge. L’Ajuntament ha elaborat un cens de pisos buits, realitza diferents actuacions per garantir el bon ús de l’habitatge i fomenta la rehabilitació com una mesura pel dret a un habitatge digne

Per garantir el bon ús de l’habitatge cal conèixer el parc construït, la qualitat, els usos i les mesures disponibles per a la rehabilitació. Alhora, cal decidir com intervenir a escala de barri per garantir la cohesió social.

Per parlar de la col·laboració i el control per garantir el bon ús de l’habitatge, la penúltima taula rodona de la sessió de dijous ha comptat amb la presència de Fuensanta Alcalá, directora tècnica de la Unitat de Disciplina de l’Habitatge de l’IMHAB; Joan Manel González, arquitecte municipal a Santa Coloma de Gramenet, i Núria Pedrals, arquitecta. La moderació de la sessió ha anat a càrrec de Josep Casas, arquitecte i codirector del postgrau en Polítiques d’Habitatge (COAC).

Fuensanta Alcalá ha dedicat la seva intervenció a explicar quines actuacions s’estan portant a terme a la ciutat per part de l’Ajuntament de Barcelona per detectar anomalies en l’ús de l’habitatge, censar els pisos buits i controlar els protegits. Abans, però, Alcalá ha subratllat que “parlar de disciplina d’habitatge no és habitual, ja que aquesta sempre ha estat supeditada a la disciplina urbanística. En aquest mandat s’ha prestat una especial atenció a la disciplina per al control del bon ús de l’habitatge”.

A més, també ha posat de manifest que la Llei pel Dret a l’Habitatge (Llei 18/2007 de 28 de desembre) “va ser una llei revolucionària i va ser la millor llei possible en el seu moment, la més estudiada, la més copiada, però la menys aplicada a casa nostra”, tot afegint: “No ha estat fins deu anys més tard de la seva aprovació que no hem començat a aplicar-la en tota la seva extensió. Avui tenim bons mecanismes per controlar i garantir el bon ús de l’habitatge”.

 

Què diu la llei

La Llei pel Dret a l’Habitatge estableix quan hi ha un incompliment de la funció social de l’habitatge o un edifici d’habitatges. Les situacions a les quals es refereix la llei són: quan els propietaris incompleixin el deure de conservació i rehabilitació; quan l’habitatge estigui desocupat de manera permanent i injustificada; quan l’habitatge estigui sobre ocupat o bé quan un habitatge amb Protecció Oficial no es destini a residència habitual i permanent

 

Cens d’habitatges buits propietat de particulars

Per conèixer la realitat de pisos buits de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona ha realitzat un laboriós i pioner cens que ha permès saber que només l’1,22% dels habitatges de la ciutat estan desocupats. En concret, un equip d’observadors format per persones dels plans d’ocupació de Barcelona Activa han revisat 73 barris i han visitat 103.864 habitatges (dels 825.677 que té la ciutat) susceptibles de ser buits tenint en compte el consum d’aigua, el fet que no hi hagués ningú empadronat o que fos d’una entitat financera.

En total, s’ha visitat el 12,6% del parc d’habitatges de la ciutat, s’han trobat 10.052 habitatges buits, el que representa l’1,52% del total d’habitatges de Barcelona. “Trobar només un 1,52% de pisos buits no és res, és insignificant”, ha remarcat la ponent.

A la vegada, mentre s’ha fet el cens també s’han detectat 13.852 habitatges que estan destinats a altres usos, com empreses, oficines, segones residències… “Potser les empreses i les oficines podrien estar en locals buits, i no en habitatges”, ha reflexionat Alcalá.

 

Pisos buits, però d’entitats financeres

Per garantir el bon ús dels habitatges, el 2016 l’Ajuntament va iniciar un programa d’inspecció per detectar els pisos buits propietat de les entitats financeres. Aleshores es van inspeccionar 1.243 habitatges. El 2016, el 59% d’aquests habitatges de les entitats estaven ocupats, i el 2019 el percentatge d’ocupació és del 71% “gairebé sempre per famílies vulnerables, el que va fer que no es pogués sancionar a les entitats financeres (se sanciona quan els habitatges fa dos anys que estan desocupats)”, ha explicat Alcalá.

 

Habitatges amb Protecció Oficial

Un altre programa és el de control d’ús d’habitatges amb Protecció Oficial amb qualificació vigent. Segons la ponent, a Barcelona queden 16.000 habitatges, i se n’han inspeccionat més de 2.000. D’aquests el 13% presenten anomalies, “i la principal anomalia és que l’habitatge estigui arrendat sense autorització de l’Agència Catalana de l’habitatge i a un preu superior al normal”, ha comentat Fuensanta Alcalá.

 

Rehabilitació

La següent intervenció ha anat a càrrec de l’arquitecta Núria Pedrals, qui ha parlat de la gestió de la rehabilitació, “ja que intervenim en edificis on hi ha gent vivint”, i el finançament de les obres, “que no és fàcil per a les famílies, malgrat que hi ha ajuts, però caldria que les entitats bancàries donessin crèdits a les comunitats de veïns sense que hi hagi uns interessos molt elevats”.

Pedrals ha distingit tres graus de rehabilitacions: dels barris, dels edificis i dels interiors dels habitatges. “Com més gent implicada hi ha, més complex i complicat és, i si no ho lidera l’administració no tira endavant”.

La ponent ha posat alguns exemples de rehabilitacions impulsades pel consistori en diferents barris en els darrers anys, “com a Can Peguera, a Nou Barris, on es treballa en el manteniment d’unes cases antigues adaptant el barri a les necessitats actuals, a Canyelles, també a Nou Barris, amb la rehabilitació energètica de les façanes… L’Ajuntament hi ha destinat diners, però destaca la gestió que ha realitzat”.

A continuació, Pedrals ha apuntat que en els exercicis 2016 i 2017 el conjunt d’ajudes a la rehabilitació a la ciutat ha beneficiat més de 15.000 habitatges cada any, el que ha permès millorar les condicions de vida de més de 38.000 persones cada any. A la vegada, ha manifestat un problema amb què es troben els ciutadans, i és que els procediments per demanar ajuts són complicats, “i sovint les comunitats que els demanen són aquelles que tenen una persona entesa en el tema, i no pas les que més els necessiten”.

Per superar aquest problema i aconseguir que els ajuts arribin a les comunitats amb menys recursos s’han establert les denominades finques d’alta complexitat, que es troben en barris amb més dificultats econòmiques. “Es creen convocatòries específiques per a aquests edificis i se’ls ha donat prioritat, garantint que rebran ajuts a la rehabilitació”.

 

Rehabilitació energètica

La ponent també ha explicat que s’han impulsat els ajuts per a millores energètiques dels edificis, ja que “no pot haver-hi rehabilitació sense rehabilitació energètica”.

Abans de finalitzar la seva intervenció, Núria Pedrals ha explicat la tasca que fa l’Observatori de Barcelona per a la Rehabilitació Arquitectònica (OBRA),  que aglutina a tots els agents vinculats a la rehabilitació. I ha conclòs afirmant que: “El futur passa per la rehabilitació, que garanteix la qualitat de vida dels ciutadans”.

 

L’exemple de Santa Coloma de Gramenet

Seguidament, Joan Manel González, ha donat a conèixer de forma detallada el Pla de Rehabilitació Municipal “Santa Coloma renovem els barris”. El ponent ha explicat la realitat de Santa Coloma de Gramenet, un municipi molt compacte de 4,5 km2 de sol urbà i 120.000 habitants, que compta amb 6.000 edificis residencials i 51.000 habitatges.

“Com que els barris més necessitats de mesures per a la rehabilitació eren els més vulnerables, i no hi havia ningú que lideres aquesta rehabilitació –ha explicat l’expert-, el consistori va decidir posar-se al capdavant”.

Es van fer diferents estudis i mapes per conèixer les característiques del parc residencial de la ciutat, “i una vegada vam saber què hi havia, la realitat, vam mirar com podíem tirar endavant la rehabilitació des de l’Ajuntament, a partir de la Llei de l’Habitatge i la Llei de Rehabilitació, del 2013”, ha detallat.

 

L’Ajuntament lidera el projecte

A Santa Coloma s’ha creat una àrea de conservació i rehabilitació d’acord amb la Llei de l’Habitatge per poder tirar la rehabilitació en diferents zones. A continuació, l’Ajuntament signa un conveni amb cada comunitat per impulsar la rehabilitació, “on el consistori és promotor i qui demana les subvencions en nom de la comunitat”. L’ajuntament executa les obres amb una empresa contractada, i els propietaris individuals paguen les obres amb unes quotes directament a l’Ajuntament. Si hi ha morositat, l’absorbeix el govern local i no la comunitat.

En concret, González ha posat com a exemple l’àrea de conservació i rehabilitació de Pirineus, que va ser una prova pilot amb  32 finques, 386 habitatges i 639 propietaris.

“La gestió ha estat la feina més laboriosa, però el boca orella ha funcionat i l’interès per la rehabilitació és una realitat”, ha apuntat el ponent, qui també ha entrat en el tema econòmic: “El consistori s’encarrega de la gestió del cobrament de les quotes; avui hi ha un 15% de morositat”. Abans d’acabar la seva intervenció, el representant de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha destacat l’esforç financer que ha de fer el consistori, tot afegint: “Caldria que altres administracions supramunicipals amb més recursos puguin assumir aquest esforç”.

Comparteix aquest contingut