Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Els punts clau:

  • La llei de regulació de preus del lloguer s'aplica a 61 municipis catalans on es considera que el mercat està tensionat.
     
  • El cost del lloguer quedarà vinculat al que estableix l'Índex de referència de preus del lloguer.
     
  • La nova norma rebaixa els preus que estan per sobre l'Índex de referència.
     
  • La normativa contempla que la despesa familiar en habitatge no superi el 30%.
     
  • La llei fixa infraccions lleus i greus, amb multes que van dels 3.000 als 90.000 euros.

El passat mes de setembre de 2020 el Parlament de Catalunya aprovava la Llei 11/2020 per la regulació del preu del lloguer que permet congelar i rebaixar el lloguer a 61 municipis catalans on s’ha considerat que el mercat està tensionat.

Aquesta llei té com a objectiu evitar les pujades abusives que s’han produït els últims anys i posar uns topalls màxims basats en l’índex de referència de preus del lloguer, que resulta de calcular la mitja entre els lloguers d’una zona determinada.

La llei va arribar al parlament a partir de la proposta del Sindicat de Llogateres amb el suport de 4.000 entitats socials i culturals i es va aprovar amb els vots a favor de JxCat, ERC, Catalunya en Comú i la CUP.

Tens dubtes sobre la Llei de regulació de preus del lloguer?

En aquests desplegables t'expliquem els conceptes clau sobre la llei i et resolem les preguntes més freqüents.

On s'aplica la llei?

Aquesta regulació s’aplicarà a les zones amb un mercat d’habitatge tens. Perquè un municipi es declari com a zona amb un mercat de l’habitatge tens s’ha de complir alguna d’aquestes característiques:

  • El preu del lloguer ha de ser clarament superior a la mitjana catalana.
  • El lloguer mitjà ha de ser superior al 30% dels ingressos habituals de la unitat familiar o a la renda mitja de les persones menors de 35 anys.
  • El lloguer ha de tenir un creixement interanual acumulat de tres punts per sobre l’IPC en els últims tres anys.

D’entrada s’han declarat com a mercats d’habitatge tens 61 municipis per un període d’un any. Els Ajuntaments d’aquests municipis hauran d’impulsar una nova declaració abans d’un any per a poder seguir aplicant-hi la llei. Si una ciutat compleix una de les característiques anteriors l’Ajuntament pot demanar ser considerat mercat d’habitatge tens.

A quins municipis s'aplica?

Els 61 municipis que s'han declarat com a zona amb un mercat d'habitatge tens són:

Badalona, Barberà del Vallès, Barcelona, Blanes, Calafell, Castellar del Vallès, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Figueres, Gavà, Girona, Granollers, L’Hospitalet de Llobregat, Igualada, Lleida, Manlleu, Manresa, Martorell, El Masnou, Mataró, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Montgat, Olesa de Montserrat, Olot, Palafrugell, Pallejà, Pineda, El Prat de Llobregat, Premià de Mar, Reus, Ripollet, Rubí, Sabadell, Salou, Salt, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet, Santa Perpètua de la Mogoda, Sitges, Tarragona, Terrassa, Tortosa, El Vendrell, Vic, Viladecans, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i Vilassar de Mar.

Com calculo el preu màxim del meu contracte?

  • Si l’habitatge ha estat llogat els últims cinc anys caldrà revisar el preu de l’anterior contracte i l’índex de referència i escollir el preu més baix.
  • Si l’habitatge no ha estat llogat durant els últims cinc anys el lloguer no podrà superar l’índex de referència.
  • Si el llogater anterior era un familiar i el preu era molt baix es pot pujar fins a l’índex de referència.

Es pot pactar un augment de fins a un 5% del preu si es compleixen, com a mínim, tres requisits entre una sèrie de millores que recull la llei. Entre aquests supòsits hi ha, per exemple, que l’habitatge estigui moblat, que tingui sistema de refrigeració o calefacció, aparcament o zones comunitàries, entre altres.

Aquesta informació ha de constar tant en els anuncis de l’immoble com en el nou contracte.

Índex de referència de preus del lloguer

Per calcular el preu màxim que ha de pagar el llogater es parteix de l’índex de referència de preus del lloguer. És un índex de l’Agència d’Habitatge de Catalunya que calcula la mitjana del preu per metre quadrat dels lloguers d’una zona concreta. Aquest índex es calcula a partir de les fiances dipositades a l’Incasòl. Té en compte els metres quadrats i altres aspectes com l’any de construcció, l’estat de l’immoble, l’eficiència energètica i si té ascensor, traster o està moblat, entre d’altres. Podeu calcular l’índex de referència de casa vostra aquí.

Quins contractes estan subjectes a la llei?

Tots els contractes estan subjectes a la Llei de regulació de preus del lloguer excepte els següents, encara que l’àrea afectada hagi estat declarada amb mercat d’habitatge tens:

  • Contractes subscrits abans de l’1 de gener de 1995, és a dir, les rendes antigues.
  • Contractes amb un règim de protecció oficial.
  • Contractes que formen part d’habitatges integrats en xarxes públiques d’habitatges d’inserció o de mediació per al lloguer social.
  • Tampoc s'aplicarà en el cas de contractes anteriors a l'entrada en vigor d'aquesta llei. En aquest cas els contractes se seguiran regint pel que estableix la legislació anterior. No obstant això, si en aquests contractes s'hi fa una novació, únicament s'aplicarà la nova llei si la novació suposa una ampliació de la durada del contracte o de modificació de la renda. 

Què passa si s’han fet obres?

Si s’han fet obres de millora de l'habitabilitat, la seguretat, la confortabilitat o l’eficiència energètica es pot incrementar el preu de lloguer. L’increment es calcula tenint en compte la quantitat invertida, restant-li les subvencions si n’ha rebut, i sumant-hi l’interès del diner (un 6%). En cap cas, però, l’increment no pot estar per sobre del 20% de l’índex de referència.

A més, les obres efectuades han de ser de millora, no de manteniment, i s’han de justificar mitjançant factures.

Què passa si l’habitatge és nou?

En els habitatges construïts els últims cinc anys o en els que s’hagi fet una gran rehabilitació el nou preu pot arribar fins la franja superior de l’índex de referència. Cal tenir en compte que durant els primers tres anys no se’ls aplica aquesta llei.

Quina informació ha de constar al nou contracte?

El nou contracte ha d’incloure:

  • El valor de l’índex de referència (€/m2 acompanyat del document que genera el sistema d’indexació dels preus del lloguer).
  • Si s’ha incrementat o reduït un 5% la renda s’han d’explicar els motius.
  • Si el lloguer ve determinat per un contracte anterior s’ha de fer constar el preu inicial de l’anterior contracte (actualitzat segons l’índex de garantia de la competitivitat).

Què passa si el propietari no compleix la llei?

Si el propietari està cobrant un lloguer per sobre del que marca la llei se’n pot reclamar el retorn amb l’interès que correspongui, sumant 3 punts (en total, 6% d’interessos).

A més a més la llei estableix un règim sancionador amb multes que van dels 3.000 als 90.000 euros segons la gravetat de la infracció.

 

Greus (de 9.000 a 90.000 euros)

  • Llogar l’habitatge incomplint els criteris de determinació de la renda establerts per la llei.
  • Establir una renda que superi el màxim establert en un 20% o més.
  • Ocultar al llogater que l’habitatge es troba subjecte a un règim de contenció de rendes.
  • Ometre informació relativa a l’índex de referència o a l’import de la renda del contracte anterior.

 

Lleus (de 3.000 a 9.000 euros)

  • No fer constar l’índex i/o el preu del contracte anterior a la publicitat de l’habitatge.
  • No adjuntar el contracte o no facilitar la documentació sobre l’índex de preus o el contracte anterior o falsejar-la.
  • Establir una renta que superi l’import màxim establert en menys d’un 20%.

Què passa si em fan pagar altres despeses?

Si en l’anterior contracte no constaven despeses generals, com per exemple la quota de l’IBI, la taxa d’escombraries o les despeses de la comunitat de propietaris (tant el concepte com la xifra) no es poden incloure en el nou contracte. Això s’estableix en el decret 50/2020, de 9 de desembre.

En canvi, si en l’anterior contracte aquestes despeses estaven detallades o bé el pis no ha estat arrendat prèviament, les dues parts podran pactar que el llogater assumeixi les despeses generals. Si és així, caldrà fer constar a cada pagament i de forma detallada l’import de la renda i l’import de les despeses assumides per l’arrendatari. L'arrendador haurà de lliurar a l'arrendatari cada mes de gener la liquidació de les despeses assumides durant l'any anterior per part de la persona llogatera. Si aquestes despeses són inferiors a les pactades, el propietari caldrà que retorni la diferència corresponent.

Comparteix aquest contingut