Si tens algun dubte, consulta les diverses preguntes que t’orientaran en funció de les teves necessitats.

1. No puc fer front al pagament del lloguer. Què puc fer?

Si no pots fer front al pagament del lloguer, el primer que has de fer és adreçar-te a alguna de les oficines de l’habitatge, on se't proporcionarà mediació i se t’informarà dels diversos ajuts al pagament de deutes de rendes del lloguer. Aquests ajuts s’adrecen a persones residents a Barcelona i que siguin titulars del contracte de lloguer de la seva residència habitual. Cal complir, a més, alguns requisits, que en funció de l’ajut tenen unes particularitats o unes altres. Consulta aquí les diferents opcions.

2. No puc assumir el pagament de la hipoteca. Què puc fer?

Si no pots fer front al pagament de les quotes de la hipoteca, cal que t’adrecis a alguna de les oficines de l’habitatge, on tens a la teva disposició el servei d’informació i assessorament Ofideute, adreçat a les famílies amb dificultats per pagar els préstecs o crèdits hipotecaris i que estan en risc de perdre el seu habitatge principal. Els tècnics qualificats t’ajudaran a intentar renegociar el deute hipotecari amb l’entitat bancària. A les oficines de l’habitatge, a més, també se us pot informar dels ajuts d’emergència per pagar quotes d’amortització hipotecària.

3. M’he quedat al carrer com a causa d’un desnonament. Què puc fer?

Si no tens cap lloc on passar la nit i et trobes al carrer per culpa d’un desnonament, pots trucar al Centre d’Urgències i Emergències de Barcelona (CUESB), al telèfon gratuït 900 703 030. Et buscaran un lloc on poder dormir. Posteriorment, a les oficines de l’habitatge de Barcelona, és possible demanar l’ajut d’urgència per als qui han perdut casa seva a causa d’un desnonament o d’una execució hipotecària.

4. Vull rehabilitar el meu habitatge. Com ho puc fer?

Si la rehabilitació afecta tot l’edifici, cal tramitar els ajuts a la rehabilitació d’habitatges i edificis. Ho pot fer el president de la comunitat de propietaris, l’administrador de la comunitat o el propietari de l’edifici. Quan es tracta de rehabilitacions d’interiors d’habitatges, els ajuts els pot sol·licitar el propietari de l’habitatge o fins i tot el llogater, degudament autoritzat pel propietari. Els ajuts —que es poden demanar fins al 31 de desembre de 2016— es tramiten a les oficines d’habitatge de Barcelona. Un requisit indispensable és disposar d’una llicència d’obres o d’un comunicat immediat que certifiqui l’inici de l’activitat. Cal tenir en compte, a més, que hi ha àrees de la ciutat que, per les seves característiques, disposen d’ajuts especials: els polígons d’habitatge, la zona de Sant Ramon, el barri del Raval, i l’"illa eficient", a l’Eixample.

5. Tinc un habitatge a Barcelona i vull donar-li un ús. Quines opcions tinc?

Si tens un pis buit i vols treure'n profit —i contribuir, així, a la millora dels habitatges de la ciutat—, tens tres opcions: incloure’l a la Borsa de Lloguer Social de Barcelona; acollir-te al nou Pla de pisos buits de l’Ajuntament, o cedir el pis a l’Agència d’Habitatge de Catalunya. Per incloure’l a la Borsa de Lloguer, cal demanar cita prèvia en alguna de les oficines d’habitatge de Barcelona i emplenar la sol·licitud corresponent. El pis ha d’estar ubicat a la ciutat i tenir la cèdula d’habitabilitat i el certificat d’eficiència energètica —o estar en condicions d’obtenir-los—. Aquesta opció permet beneficiar-se de l’Avalloguer —un sistema de cobertura del cobrament de les rendes de lloguer—, assegurances, subvencions i assessorament jurídic i tècnic. 

6. M’agradaria accedir a un habitatge públic. Com ho puc fer?

Per optar a un habitatge públic, cal dirigir-se a alguna de les oficines d’habitatge de Barcelona i inscriure’s en el Registre de Sol·licitants. Ho poden fer les persones que es vegin privades del seu habitatge per decret judicial, sentència judicial ferma o dació en pagament de l’immoble, així com famílies amb menors d’edat que visquin en un habitatge en condicions precàries de sanitat, higiene i seguretat, o algun membre amb discapacitat o amb problemes greus de salut que es vegin agreujats per les males condicions de l’habitatge, entre altres casuístiques. Recordeu que la inscripció en el Registre caduca al cap de tres anys, de manera que cal anar renovant-la.

7. Com puc accedir a la Borsa de Lloguer?

Un dels requisits imprescindibles per inscriure’s a la Borsa de Lloguer és estar empadronat a la ciutat de Barcelona. També cal anar a alguna de les oficines d’habitatge i inscriure’s en el Registre de Sol·licitants. Un cop inscrits, accedireu als pisos de la borsa. Llogar un pis a través d’aquest sistema és avantatjós en molts aspectes: el preu de lloguer és inferior al del mercat —tant si es tracta d’un habitatge protegit com si és un habitatge lliure—; els tècnics s’encarreguen de buscar el millor pis disponible, i es proporciona assistència en l’elaboració i la signatura del contracte, així com assessorament jurídic durant tot el procés —sense cost—, entre altres. 

8. Puc beneficiar-me d’un ajut d’urgència o d’emergència?

Els ajuts d’urgència són prestacions a fons perdut que s’atorguen a persones que han contret deutes en relació amb l’habitatge. Garanteixen una llar al sol·licitant i la seva família. Les poden demanar les persones amb rebuts impagats de rendes de lloguer o de quotes d’amortització del préstec hipotecari, així com les que hagin perdut l’habitatge com a conseqüència d’un desnonament o d’una execució hipotecària. Per a casos molt urgents de vulnerabilitat i de pèrdua imminent de l’habitatge, el Consorci disposa dels habitatges del fons de lloguer social, que adjudica a través de la Mesa d’Emergències Socials de Barcelona. Si et trobes en una situació d’emergència i risc d’exclusió residencial, adreça't a l’oficina de l’habitatge més propera. 

9. Qui gestiona les polítiques d’habitatge a Barcelona?

Les polítiques d’habitatge a Barcelona depenen de l’Ajuntament i, en concret, de la Regidoria d’Habitatge. Altres ens públics rellevants són el Patronat Municipal de l’Habitatge —creat pel municipi i que promou habitatges per atendre les persones que no poden accedir a un domicili digne en condicions de mercat— o el Consorci de l’Habitatge de Barcelona —format per l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya i que té per objectiu desenvolupar les funcions, les activitats i els serveis relacionats amb l’habitatge assequible a Barcelona—.

10. L’accés a l’habitatge és un dret?

L’habitatge és un dret bàsic de les persones reconegut en diversos instruments internacionals, com ara la Declaració Universal dels Drets Humans (article 25) o el Pacte internacional dels drets econòmics, socials i culturals (article 11), i també en la Constitució espanyola (article 47), que especifica que “els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret”. 

Comparteix aquest contingut