09/02/2018 - 14:14

Redacció

L'últim informe ‘Xifres d'habitatge’ evidencia l’increment generalitzat dels preus entre 2014 i 2016

Habitatge. L’estudi fa visible el fort creixement del cost del lloguer i la compravenda a tota la ciutat i recull les mesures impulsades per l’Ajuntament per defensar els drets de la ciutadania.

L’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB), acaba de publicar una nova edició de l’informe ‘Xifres d’Habitatge’. Aquest document proporciona una visió general dels indicadors més significatius sobre l’habitatge a la ciutat de Barcelona utilitzant com a fonts les dades proporcionades per diferents entitats públiques i privades (col·legis professionals, associacions, etc.).

Les dades de l’estudi, relatiu al segon semestre de l’any 2016, corroboren la forta pujada del preu del lloguer i la compravenda a tota la ciutat des de l’any 2014 i mostren també algunes diferències significatives entre districtes.

A banda d’aquestes dades, l’informe recull les activitats dutes a terme per l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de frenar l’emergència habitacional i defensar el dret de la ciutadania a un habitatge digne.

 

Balanç de les accions municipals en habitatge

Una de les dades més destacades al balanç de les mesures implementades per l’Ajuntament durant l’any 2016 és l’increment de l’activitat de l’antic Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (actualment inclòs dins de l’IMHAB) pel que fa a l’augment del parc públic d’habitatges d’obra nova.

En el moment de tancar l’any 2016 s’havien lliurat 589 habitatges i hi havia 547 habitatges licitats o en construcció (49 més que al 2015, una pujada del 9,8%) i 991 projectes en estudi o redacció (41 més que l’any anterior, un augment del 4,3%). El parc públic gestionat per l’IMHAB és de 7.506 habitatges.

Les dades mostren igualment un important impuls de les polítiques de rehabilitació: al 2016 es van atorgar ajuts a 12.337 habitatges, la qual cosa suposa una inversió total de 72 milions d’euros, un 19% més que l’any anterior.

En l’àmbit dels habitatges de lloguer es van concedir 10.640 ajuts, un 3,2% més que al 2015. En total, s’hi van dedicar 21,3 milions d’euros.

Finalment, cal destacar la feina d’atenció a la ciutadania en l’àmbit de l’habitatge: durant el període esmentat es van realitzar 222.271 serveis d’atenció presencials, 583.414 via web i 15.447 mitjançant el telèfon. També va créixer l’atenció a casos de possible assetjament immobiliari, 45 al llarg de tot l’any.

 

Increment dels preus amb diferències entre districtes

Durant el 2016, el preu mitjà en el segment de la compravenda d’obra nova va augmentar un 7,7% i, en el de segona mà, entre el 7% i l’11,1%.

Malgrat aquesta pujada, al 2016 es van dur a terme a Barcelona 16.665 operacions de compravenda, un 23,3% més que al 2015. Aquestes operacions van créixer tant en el segment de l’obra nova (1.314 transaccions, un 7,5% més) com, sobretot, en el de segona mà, que és molt majoritari (15.351 transaccions, un 24,8% més).

Dins de la tendència general d’augment de preus observada entre el 2014 i el 2016 s’aprecien diferències significatives entre els districtes: l’increment acumulat del preu mitjà de la compravenda ha oscil·lat entre un màxim del 47,6% a Ciutat Vella i un mínim del 14% a Horta-Guinardó.

Pel que fa als preus en el mercat del lloguer, l’any 2016 van pujar entre el 9,2% i el 17,5%. Al llarg d’aquest període es van registrar 42.182 nous contractes, un 3,8% més que l’any anterior.

En el segment del lloguer també s’aprecien diferències entre districtes, tot i que són molt més moderades: l’increment acumulat del preu mitjà se situa entre un màxim del 27,2% a Sant Martí i un mínim del 20,6% a Sarrià – Sant Gervasi.

Les dades indiquen que Barcelona és un focus de demanda inversora, perquè l’elevat número de transaccions de compravenda realitzades el 2016 (16.665) contrasta amb les hipoteques registrades durant el mateix any (9.521). Aquesta dada revela el pes de les operacions realitzades sense finançament hipotecari, més característiques d’inversors o persones jurídiques que no pas de persones que vulguin convertir-se en propietàries d’un habitatge.

 

La situació social demanava una nova política d’habitatge

La recuperació d’alguns indicadors macroeconòmics com el PIB o la taxa d’atur han contribuït a elevar els preus dels habitatges, però no s’ha traduït en un creixement dels ingressos d’una part important de la ciutadania: l’exigua pujada dels salaris mitjans (l’1,5% nominal entre els anys 2010 i 2015) contrasta amb el gran increment del cost de l’habitatge.

Aquests factors, combinats amb el fet que Barcelona cada vegada atrau més inversors immobiliaris, han provocat una situació d’emergència habitacional que està afectant la ciutadania de manera notable.

Una de les dades que il·lustren aquestes dificultats per accedir a l’habitatge és l’increment d’inscripcions rebudes en el Registre de Sol·licitants d’Habitatge Protegit, on a finals del 2016 es va arribar a 30.637 inscrits, un 8,5% més que l’any anterior.

Per fer front a aquesta realitat, l’Ajuntament ha implementat una sèrie de polítiques recollides al Pla pel Dret a l’Habitatge de Barcelona 2016-2025 (PDHB). Aquest document planteja quatre eixos d’actuació estratègics: prevenir i atendre l’emergència habitacional, garantir el bon ús de l’habitatge, ampliar el nombre de pisos assequibles i rehabilitar el parc existent.

Amb la voluntat de comptar amb una eina adequada en aquesta nova etapa, l’Ajuntament va crear al juliol de l’any passat l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB). Així, ha unificat tots els serveis d’habitatge de la ciutat i la promoció pública d’habitatge en un sol ens, de manera que es racionalitzen els esforços i es millora el servei públic.

Comparteix aquest contingut