“La Llei catalana del dret a l’habitatge continua sent una referència”

03/01/2018 - 16:46

Habitatge. La jurista Dolors Clavell, una de les persones que van participar en el procés d’elaboració d’aquesta norma, n’explica la importància i les claus principals.

L’advocada Dolors Clavell és especialista en dret administratiu i va participar com a diputada del Parlament de Catalunya per ICV-EUiA en l’elaboració de la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge (LDH). Aquesta norma, aprovada ara fa deu anys, és considerada com una fita a la política catalana perquè va regular aquest àmbit de manera integral per primera vegada.

Un dels aspectes més reconeguts de la LDH és que va introduir un nou enfocament en el marc legal en regular l’habitatge com un dret essencial de la ciutadania. I ho va fer començant pel propi nom de la norma: “vam tenir molt clar que s’havia de dir ‘Llei del dret a l’habitatge’ perquè volíem que en el títol ja quedés reflectida la nostra perspectiva”, explica.

Fins llavors, segons Clavell, les normes relacionades amb l’habitatge sempre s’havien fet seguint les necessitats del sector immobiliari.

 

Una visió integral

“Aquí no s’havien desenvolupat polítiques d’habitatge als anys vuitanta, que és quan hagués tocat, probablement”, diu la jurista. La LDH es va elaborar, doncs, com a resposta a aquest “dèficit històric” de Catalunya.

Quins són els aspectes més rellevants de la llei? Clavell esmenta, en primer lloc, la voluntat del text d’establir un marc general: “És una llei integral que vol abordar totes les matèries relacionades amb l’habitatge”.

Aquesta idea d’actuació integral no s’havia produït fins el moment”, afegeix. És per això que la llei catalana va ser innovadora en el moment de la seva aprovació, però encara ara “continua sent una referència per a altres territoris de l’estat espanyol”.

 

Intervenció pública

Un enfocament que Clavell qualifica com a “innovador” és que la LDH “considera l’habitatge un servei econòmic d’interès general” i, per tant, “exigeix una intervenció pública en la matèria i ho estableix a nivell de llei”. També fa referència a l’impuls d’un parc d’habitatge protegit o l’establiment dels drets que tenen les persones que adquireixen o utilitzen un habitatge.

La llei també regula diverses “anomalies” com ara els habitatges desocupats injustificadament, la “sobreocupació” dels habitatges o els requisits per considerar un allotjament com a “infrahabitatge”.

 

La necessitat d’un parc d’habitatge públic

Clavell considera que les situacions d’emergència habitacional estan centrant gran part del debat, però s’hauria de mirar més enllà: “som molt presoners de l’emergència i ho entenc, perquè és una necessitat real, però això va una mica en detriment de la mirada més estructural”.

L’advocada defensa que una de les actuacions més importants que es poden dur a terme en l’àmbit de l’habitatge és l’impuls del creixement del parc públic d’habitatges assequibles. “Si no fem això, si no aconseguim que hi hagi un parc a un preu limitat, tot el que anirem fent son pedaços d’emergència”, conclou.

 

Crèdits de les imatges: Lucía Delgado / Observatori DESC

Comparteix aquest contingut