Diàleg Barcelona-Nova York: estratègies per garantir el dret a l’habitatge

02/03/2018 - 11:11

Habitatge assequible. El regidor d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Montaner, participa en unes jornades de debat a Nova York sobre nous models d’habitatge assequible

La gentrificació, el turisme urbà, la davallada de l’economia i l’augment de preus al mercat immobiliari han provocat que l’habitatge es converteixi en un bé de mercat per sobre del seu valor d’ús.

Es tracta d’un fenomen en augment a ciutats globals com Barcelona o Nova York, on la ciutadania es veu empesa a abandonar els barris on ha viscut tota la vida perquè ja no poden permetre-s’hi un habitatge.

Davant d’aquesta situació sorgeixen nous models per promoure l’habitatge assequible, com el cohabitatge, les cooperatives en cessió d’ús o els sindicats de llogaters, que proporcionen alternatives a les llars amb rendes baixes i mitjanes.

Aquest va ser el tema central d’unes jornades de debat a la universitat The New School de Nova York, celebrades el 28 de febrer, en les quals van participar el regidor d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Montaner, i Eduard Cabré, membre de l’equip Internacional de gerència d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona i expert en polítiques d’habitatge.

 

Del Cohabitatge als ‘Community Land Trusts’

A Barcelona, les promocions d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, conegudes també com a cohabitatge, són una de les mesures impulsades pel govern municipal per garantir el dret a un habitatge digne i involucrar la ciutadania en la consecució d’aquest dret fonamental.

Aquesta modalitat d’accés a l’habitatge permet a una comunitat de persones viure en un edifici sense ser-ne els propietaris ni els arrendadors, per un termini de temps més extens —75 anys, habitualment— i a un preu inferior al del mercat. El cohabitatge també prima l’espai comunitari ­­–sales polivalents, bugaderia, etc.– per sobre de l’espai privat d’habitatge per tal de promoure la vida en comunitat.

Actualment, a Barcelona hi ha nou promocions de cohabitatge en construcció o projectades. D’una banda, l’Ajuntament ha signat recentment la cessió d’ús en quatre solars a cooperatives que hi construiran immobles en règim de cohabitatge, d’un total de set solars que es van posar a concurs. De l’altra, hi ha dos projectes ja en marxa al districte de Ciutat Vella (carrer Princesa, 49) i al de Sants-Montjuïc (La Borda).

D’aquesta manera, es pretén impulsar un nou model d’habitatge comunitari, lliure de l’especulació dels mercats immobiliaris i que permet mantenir la propietat pública dels terrenys.

En el cas de Nova York, la manca d’habitatge assequible ha impulsat la creació de Community Land Trusts’ (CLT), associacions sense ànim de lucre formades per administracions públiques, entitats veïnals i residents a parts iguals que gestionen habitatges assequibles, centres cívics i espais destinats a ús comunitari.

Es tracta d’un tipus d’organització que va sorgir als Estats Units com a resposta a la manca d’oferta habitacional per a les rendes més baixes, especialment entre població afroamericana, i amb la vocació d’oferir seguretat de tinença. A banda de promoure l’habitatge assequible, els CLTs també serveixen per garantir els drets i la participació dels veïns i veïnes en els processos de renovació urbana dels barris.

 

Un pla per fer front al problema de l’habitatge

Les conseqüències de la crisi econòmica i l’especulació immobiliària dificulten l’accés a un habitatge digne i assequible. En aquest sentit, el Pla pel Dret a l’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona té per objectiu garantir el dret a l’habitatge i fer front a problemàtiques com l’augment del preu del lloguer, els desnonaments o la manca d’habitatge públic.

Avui dia, el parc d’habitatge públic disponible és massa petit per cobrir la demanda de més de 30.000 llars que en sol·liciten. Per aquest motiu, el nou Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB) treballa per ampliar i promoure el parc públic disponible i facilitar l’accés de la ciutadania a l’habitatge.

Davant la manca de capacitat legislativa i sancionadora dels consistoris, el regidor de l’Ajuntament de Barcelona també va destacar la importància de disposar d’instruments que permetin evitar l’especulació amb els habitatges, com l’índex comú de preus de lloguer que ha de servir de referència als llogaters a l’hora de negociar el seu contracte.

Comparteix aquest contingut